L'independentisme es posa en mode europees després del fracàs del 12-M

BarcelonaDesprés de la victòria del PSC i la pèrdua de la majoria independentista en les eleccions del 12 de maig, arriben les europees quan ERC i Junts encara intenten recuperar-se de la desfeta del moviment. Obligats a competir-hi quan encara no saben quin serà el futur immediat dels dos partits, s'han posat aquest dimarts en mode europees. Tots tenen present que la patacada d'ERC deixant pel camí 13 diputats i de la CUP, cinc menys, no va ser compensada per una tímida recuperació de Junts, que va millorar en tres diputats després d'augmentar en 100.000 vots. Ho afronten en un context molt diferent del 2019, en plena resposta repressiva de l'Estat, quan l'independentisme va vèncer amb claredat, amb Carles Puigdemont com el líder més votat. Ara el PP ha situat els comicis del 9 de juny com un plebiscit sobre l'amnistia i el president espanyol, Pedro Sánchez, i també es veu com a revàlida del 12-M. El sobiranisme té el difícil repte de no fer més profunda la seva ferida.

El número tres de Junts a les llistes europees, Aleix Sarri, ha presentat aquest dimarts el cartell de campanya i els eixos del programa que presenten. La candidatura, que repeteix el nom de Junts i Lliures per Europa, pretén reivindicar "els set anys internacionalitzant la causa de Catalunya" i la "continuïtat amb la lluita del president Puigdemont d'aquests anys a l'exili". D'aquí ve el lema principal "Per seguir guanyant a Europa", que posa l'accent en "les victòries polítiques i judicials" dels darrers anys. Més enllà que el fins ara número 2, Toni Comín, sigui ara el candidat, Puigdemont també s'hi bolcarà per donar-li suport en nombrosos actes.

De fet, la campanya la tornaran a fer sobretot fora de la frontera estatal: la meitat d'actes es faran a Brussel·les –i altres localitats europees com Ginebra o Roma– i l'altra meitat, a la Catalunya del Nord. Només el míting inicial serà a Barcelona, si bé també faran dos actes a Mallorca i València, per "defensar la llengua" i el Corredor Mediterrani. En tot cas, segons fonts del partit, dibuixen la campanya com "el viatge d'anada i de retorn" a Catalunya al ser l'inici a Bèlgica, país de l'exili de Puigdemont i també de Comín, i acabar al Rosselló, com a pas previ al retorn al Principat arran de l'amnistia.

De totes maneres, hi ha un fil clar respecte al 12-M, també des del punt de vista estètic: manté el blau fosc presidencial pel qual la formació va optar i només canvia el magenta del grafisme pel groc de les estrelles de la bandera d'Europa. Ara bé, la continuïtat que dibuixen no només és amb la contesa electoral més recent, sinó també amb les eleccions europees del 2019, una victòria en què Junts va treure un milió de vots, que amb la desmobilització independentista semblen molt complicats de revalidar.

Fonts juntaires preveuen l'intent del PSOE d'espanyolitzar la campanya amb la pugna amb l'extrema dreta, però recalquen que ignoraran aquesta disputa per centrar-se en la necessitat de representar Catalunya, que només pot tenir veu al Parlament Europeu, ja que no és un estat independent i no té representant ni al Consell ni a la Comissió. Per això, també remarquen que la de Junts és l'única exclusivament catalana, ja que ERC, per exemple, s'ha aliat amb independentistes bascos i gallecs, com ha fet tradicionalment, mentre que CiU acostumava a aliar-se amb el PNB.

Esquerra, en coalició amb EH Bildu i BNG

A Esquerra encara cueja la desfeta del 12-M i, de fet, el partit afronta la campanya de les europees amb la crisi interna oberta. Els republicans s'han conjurat per centrar-se en la cursa cap al 9-J per evitar que la patacada de les eleccions catalanes també es repeteixi a les europees. En aquest cas, però, els republicans podrien aprofitar-se del bon moment que passen les formacions amb qui es presenten en coalició: EH Bildu i el BNG. Totes dues formacions van aconseguir els millors resultats de la seva història en els últims comicis autonòmics al País Basc i Galícia. Precisament, aquest dimarts ERC ha presentat un manifest signat amb tots els partits que formen part de la coalició Ara Repúbliques –també inclou altres organitzacions: Ara Més, Ara Canàries, Puyalón, Anova, Andecha Astur, Comunistes de Catalunya, Esquerra Unida i Alternativa i Esquerra Valenciana– en què es comprometen a defensar el dret a l'autodeterminació a la Unió Europea, "com a motor d'una Europa de nacions lliures i iguals".

En una roda de premsa conjunta, Diana Riba (ERC) i Pernando Barrena (EH Bildu) han fet una crida a la participació per barrar el pas a l'extrema dreta i Barrena ha centrat el seu missatge a mobilitzar el "vot progressista i antifeixista". "En moments difícils, acostuma a guanyar l'extrema dreta. En moments de desafecció política el que més necessitem és polititzar-nos", ha afegit Riba. Fa cinc anys, la mateixa coalició va aconseguir tres eurodiputats.