Jorge Buxadé, l'admirador de Joan Pau II amb passat falangista

BarcelonaHome influent i cervell en un partit en el qual "s’arremanga per treballar". El candidat de Vox a les eleccions europees és el català Jorge Buxadé (Barcelona, 1975), un advocat de l’estat amb una vida dedicada a combatre l'independentisme. Periquito fins al moll de l'os i estudiant brillant i molt llegit, va ser el primer de les oposicions. Per sobre de tot, destaca un referent vital: el papa Joan Pau II, que el va marcar profundament. En conversa amb l'ARA, minimitza del tot el seu passat com a militant a la Falange: "És un fet irrellevant, tenia vint anys amb sentit patriòtic, però després amb la carrera veus altres ambients i canvies la posició", sosté. De fet, és taxatiu i recalca: "No és veritat que José Antonio [Primo de Rivera] sigui el meu referent".

Així clou l'etapa d'adhesió al falangisme, de la qual no ha renegat mai. Després va passar a militar al PP, a qui no perdona haver permès la consulta independentista del 9-N, i des del 2014 es va unir a Vox: manté en el record un dels primers actes a Barcelona, quan van ser rebuts a pedregades per un grup antifeixista. També és fundador de Societat Civil Catalana i està nodrit de referents que enllacen amb el catolicisme conservador, una faceta que ja es veu amb la seva contundència antiavortista. El pensador i escriptor cristià G. K. Chesterton ha impactat en Buxadé, però també té autors de capçalera com José Ortega y Gasset, Pablo Neruda o Stefan Zweig. Ara bé, a qui cita més com a referent és al pontífex polonès, de qui recorda una "doctrina semblant" a Vox pel que fa a la immigració il·legal, "perquè defensa el dret a no emigrar i que els nens de països com el Senegal tinguin futur a la seva terra".

Sempre ha estat un flagell de l'independentisme i una de les veus més dures del partit (l'ha caracteritzat també la contundència sobre la Guerra Civil i contra el Front Popular). Sosté que va patir amb l'1-O i l'endemà amb les vies tallades, que li van impedir portar els seus fills –en té quatre– a l'escola. També el van marcar del tot l'assassinat de Gregorio Ordóñez el 1995 i el fet que als anys 90 ja detectés que Jordi Pujol "anava cap al camí de la fractura".

L’actual eurodiputat és artífex d’iniciatives contra la immigració il·legal o contràries a l’emergència climàtica i és considerat un "intel·lectual" capaç de generar línia política en la formació amb llibres com Soberanía (Homo Legens, 2021). D'altra banda, les seves idees tenen una gran ascendència personal: el seu pare, metge militar espanyol, i la seva mare, mestra. Va seguir els passos paterns per servir a l’exèrcit en un període breu i destaca "el sacrifici i lleialtat" dels progenitors, que li van transmetre "el veritable ser de Catalunya" i les tradicions. Com a advocat també va despuntar aviat: fonts coneixedores subratllen que el PP li va encarregar recursos d’inconstitucionalitat contra la llei educativa catalana –la immersió lingüística– i també va ser col·laborador jurídic de Xavier García Albiol. Ara bé, quan Buxadé va treure el cap amb força va ser el 2009 al presentar un recurs com a advocat de l'estat contra la primera consulta independentista a Arenys de Munt.

La creu al pit i la bandera espanyola al canell són una bona representació del que és un pes pesant de Vox, tot i que ara té menys poder intern: ja no és vicepresident d’Acció Política, des de l’any passat, i tampoc responsable jurídic. Continua sent vocal del comitè executiu i la seva força ideològica és gran. Un bon amic seu és el president de Vox Barcelona i portaveu del grup al Parlament, Joan Garriga, que comenta a l'ARA que es van conèixer quan estudiaven dret a la Universitat Abat Oliba. Allà van congeniar des del principi "per les idees".

Veu influent

"Se l’escolta molt dins de Vox", explica Garriga, que afegeix que quan fa conferències "els afiliats ho veuen com un privilegi". El defineix com "una persona molt responsable, brillant intel·lectualment, amb idees molt clares i una gran capacitat de treball". Alhora, minimitza la fama de dur: "Res més lluny de la realitat, és una persona entranyable i molt humana", sosté.

Europarlamentari amb un dels cognoms més mal pronunciats a l’Estat –per culpa de la x catalana–, sempre ha reivindicat els Reis Catòlics i ha carregat contra la "llegenda negra" que Espanya va cometre un genocidi en la conquesta d’Amèrica, amb topada inclosa amb el papa Francesc. També s’ha vinculat a l’excursionisme, sobretot a l’OJE, que estava lligada al Movimiento Nacional fins al 1977. El que ha mantingut tota la vida és la defensa de l’Espanya unitària.