Jaume Asens, l’advocat d’okupes i independentistes a qui Pedro Sánchez va vetar com a ministre

BarcelonaL’endemà de les eleccions generals del 2023, Jaume Asens (Barcelona, 1972) va rebre una trucada de Yolanda Díaz mentre era a casa. Havia deixat la política i es preparava per reprendre una tesi doctoral sobre el dret a la protesta que té a mitges des de finals dels anys 90. Díaz li va demanar que agafés les regnes de la negociació amb Esquerra i Junts del que acabaria sent la llei d’amnistia. Asens va acceptar. Tornava així a la primera línia política després d’haver-hi fet el salt el 2015 des de l’Ajuntament de Barcelona amb Ada Colau, a qui va conèixer en una assemblea universitària a la Facultat de Filosofia quan tenia menys de 20 anys.

El de tinent d’alcalde va ser el seu primer càrrec institucional. "Els inicis van ser molt difícils. Érem nous i costava molt tirar endavant les coses", explica a l'ARA el candidat dels comuns i de Sumar a les eleccions europees. Després va ser diputat al Congrés el 2019, i podia haver arribat a ser ministre. Però Pedro Sánchez el va vetar com a membre del seu govern, explica, pel mateix que quatre anys més tard Díaz l’aniria a buscar: per les seves connexions amb dirigents independentistes. Entre ells hi havia el seu amic i ara rival el 9-J Toni Comín (Junts), a qui va assessorar perquè marxés a l’exili. "I així va ser com Pablo Iglesias em va comunicar que no seria ministre", recorda. Es va quedar de president del grup parlamentari d’Unides Podem i "en tot moment va intentar fer de pont" entre les seves diverses famílies, explica un estret col·laborador.

Ara Asens es prepara per aterrar a Brussel·les, un ecosistema polític allunyat d’uns focus sota els quals mai s’ha trobat còmode. Ho fa després d’haver estripat el carnet de Podem, formació en què es va implicar després del 15-M, on hi va participar com a advocat dels manifestants, i que va contribuir a aixecar a Catalunya. "Tot i això, no era un militant dels de picar pedra al carrer", apunta una dirigent que el va conèixer en aquella època i que en destaca, en canvi, el seu prestigi com a lletrat defensor d’activistes socials. Molt abans d’anar a cap llista electoral, el nom d’Asens, graduat en dret i en filosofia, ja era conegut entre el jovent d’esquerres barceloní (especialment, entre okupes i anarquistes). Era habitual que dugessin el seu nom, cognom i telèfon al braç a les manifestacions per si eren detinguts.

L'advocat de Xirinacs i del Vaquilla

Proper als moviments veïnals de la ciutat, als quals també va assessorar per denunciar el cas Palau, Asens va ser l’advocat a qui van anar a buscar els veïns de Nou Barris el dia del desallotjament fallit del centre okupa de Can Masdeu el 2001. "Va pensar una estratègia molt bona. El jutge es volia treure de sobre el cas i li va donar una excusa per fer-ho", explica una de les persones que el van anar a trobar al seu despatx la vigília de l’1 de maig, quan els activistes s'havien atrinxerat al centre. Tractant el jutge amb mà esquerra, Asens va aconseguir evitar el desnonament. "Hi vaig anar fa un temps. Saps que continua funcionant?", diu. A més de defensar activistes anònims i coneguts (com Lluís Maria Xirinacs), va ser l’advocat del Vaquilla abans de la seva mort i del guru Josep Pàmies.

Si és escollit eurodiputat, Asens deixarà la seva Barcelona natal per instal·lar-se a la capital belga. La seva infància va transcórrer entre la Ciutat Comtal i l’illa de Mallorca, d’on és la seva mare. Va estudiar primària a l’escola Decroly, a Sarrià-Sant Gervasi, i va ser allà, de fet, on va participar a les primeres assemblees i on es va presentar a les seves primeres eleccions. L’escola aplicava un model pedagògic basat en l’elecció de càrrecs entre els alumnes, dividits en tres equips (els dofins, els falcons i els isards), que escullen els seus representants per mitjà del vot. Asens era de l'equip dels dofins: "Em recordaven Mallorca", diu.