Homes joves de dreta (extrema): com és el votant d'Alvise Pérez?
S'ha Acabat la Festa té èxit especialment a l'extrem
BarcelonaD’entre les poques sorpreses que ens va portar la nit electoral de diumenge va sobresortir la irrupció d’una nova formació política –una agrupació d’electors, per ser més precisos– que va entrar amb força al Parlament Europeu amb 3 eurodiputats i el 4,6% dels sufragis. Estem parlant, lògicament, de S’ha Acabat la Festa (SALF), la marca de l’agitador digital Alvise Pérez.
El partit ha difós el seu missatge de manera gairebé exclusiva a través de les xarxes socials, fent un gran èmfasi en temes com ara la corrupció, la crítica a la classe política, els impostos, la sobredimensió de l’estat o la immigració, entre d’altres. Fins i tot sense tenir específicament cap programa electoral, hi ha un ampli acord en catalogar la formació com d'extrema dreta i populista.
Una novetat al panorama polític
Qui són els votants d’Alvise? Tot i que aquesta no és una pregunta fàcil de respondre –l'entrada del partit a les enquestes és encara molt recent–, l’enquesta preelectoral del CIS per a les eleccions europees ens permet treure unes quantes conclusions. L’enquesta es va fer aquest mes de maig i va entrevistar una mostra representativa de la població espanyola de 6.434 persones.
Com ho fem? Primer, seleccionem totes les persones que deien que votarien la formació SALF. Segon, a l’enquesta gairebé la totalitat de persones diuen que votaran (una tendència que és habitual) i, per tant, eliminem tots aquells individus que diuen que tenen una probabilitat de votar a les eleccions al Parlament Europeu menor a 10 (les que no diuen que votaran amb tota seguretat). Amb això aconseguim enviar a l’abstenció un terç de la mostra (la real va ser del 50%).
Ens quedem amb 168 persones que diuen que votaran SALF. En termes descriptius, les dades ens mostren un electorat dividit gairebé a parts iguals: un terç dels votants se situa en el valor 5 d'ideologia (en una escala d’1, esquerra, a 10, dreta), gairebé un altre terç al centredreta (6 i 7) i un altre terç a l’extrema dreta (8 a 10). En termes d’edat, observem una sobrerepresentació de joves d’entre 18 i 29 anys però, sobretot, de persones entre 30 a 39 anys. Finalment, el 75% dels votants són homes.
No convenç les dones
Un cop vist quin és el perfil del seu votant ens preguntem entre quins perfils té més èxit el partit. El gràfic anterior ens mostra la probabilitat de votar el partit en funció de l’edat i el sexe. La línia horitzontal ens mostra que la probabilitat de votar el partit entre les dones és uniformement baixa entre els diferents grups d’edat. En canvi, entre els homes veiem que és entre els 30 i els 35 anys quan és més probable donar suport a la formació d’extrema dreta.
El següent gràfic fa el mateix, en aquest cas per ideologia. Recordeu que hem dit que els seus votants estaven repartits a parts iguals entre centre, centredreta i extrema dreta. Ara bé, quan es tracta d’avaluar les probabilitats de vot, veiem que és especialment entre les persones d’extrema dreta on el partit ho fa millor. I què vol dir això? Doncs que tot i que el suport electoral el té repartit homogèniament, és a l’extrema dreta on aconsegueix convèncer relativament més votants: al voltant del 7% de les persones que es consideren d'extrema dreta tenien intenció de votar-lo. Finalment, veiem com no hi ha variabilitat en la probabilitat de votar SALF ni en funció dels ingressos ni en funció dels estudis.