Per què no sabrem resultats fins a les 11 de la nit i altres coses que has de saber de les eleccions europees

BarcelonaAquest diumenge és el dia fort de les eleccions al Parlament Europeu, que definiran la composició de la cambra legislativa de la Unió Europea per als pròxims cinc anys. En aquest article t'expliquem l'essencial d'aquesta jornada electoral.

Les xifres bàsiques

A les eleccions al Parlament Europeu estan cridades a votar 373 milions de persones dels 27 estats membres de la Unió Europea. En total, s’hi presenten uns 200 partits polítics. Els resultats serviran per triar els 720 diputats de l’Eurocambra: són 15 més que en les últimes eleccions, el 2019, però menys que els que hi havia abans del Brexit, 751. 

Quan sabrem els resultats i on es poden consultar? 

A les 18.15 h es començaran a publicar resultats estimats d'alguns països. A quarts de nou del vespre es publicarà la primera projecció del nou hemicicle a l’Eurocambra, encara amb resultats estimats. Però no serà fins a les 23 h que començaran a publicar-se resultats reals, un cop hagin tancat els col·legis a Itàlia. En aquest moment ja podria haver-hi una imatge més clara de la futura composició del Parlament: es publicarà una nova projecció de repartiment d’escons en què ja es tindran en compte els resultats (finals o parcials) de 24 països. I el Parlament Europeu publicarà l’última actualització de la nit electoral a la una de la matinada. Els resultats es poden seguir en aquesta pàgina web: https://results.elections.europa.eu/

Quins partits hi ha a l'Eurocambra?

Els diputats al Parlament Europeu es divideixen en grups polítics: no estan organitzats per nacionalitat, sinó per afiliació política. Actualment hi ha set grups polítics: Partit Popular Europeu, Aliança Progressista de Socialistes i Demòcrates, Renovar Europa, Els Verds-Aliança Lliure Europea, Conservadors i Reformistes Europeus, Identitat i Democràcia i L'Esquerra al Parlament Europeu. 

Quins països aporten més eurodiputats?

No tots els països aporten el mateix nombre d’eurodiputats, sinó que la quantitat depèn de la mida de cada estat membre. Alemanya, el país amb més població, és el que més n’aporta, 96, seguit de França (81) i Itàlia (76). Espanya és el quart país més gran i n’aporta 61. Els països amb menys eurodiputats són Malta, Luxemburg i Xipre, amb sis cada un. 

A quins països hi ha una participació més alta?

Bèlgica és el país que històricament ha tingut la participació més alta a les eleccions europees. El 2019 va ser del 88,5%. Només va superar-la el 2004 i el 2009 Luxemburg, i per poques dècimes de diferència. En canvi, Eslovàquia ha sigut constantment el país amb la participació més baixa en les eleccions europees des de la primera votació el 2004, l’any de la gran ampliació de la UE. En els comicis del 2019, la participació va ser del 22,7%, menys de la meitat de la mitjana europea (50,6%).

És obligatori anar a votar?

Hi ha alguns estats membres en els quals els ciutadans estan obligats a votar: Bèlgica, Bulgària, Grècia (amb l’excepció dels majors de 70 anys i les persones que viuen a l’estranger) i Luxemburg.

Amb quina edat es pot votar?

En general, l’edat mínima per poder votar són els 18 anys. Però hi ha alguns països en què poden votar també menors d’edat. A Malta, Àustria, Bèlgica i Alemanya poden votar els joves a partir de 16 anys i, a Grècia, els que aquest any en facin 17.

Quatre dies de votacions

Els neerlandesos van ser els primers a votar, dijous. També ho han fet a Irlanda, Txèquia, Letònia, Malta i Eslovàquia. A Itàlia van començar aquest dissabte, però continuen aquest diumenge i, de fet, els col·legis italians seran els últims a tancar, a les 11 de la nit.

Quines seran les primeres tasques dels nous eurodiputats?

La primera sessió del ple serà el 16 de juliol a Estrasburg. Es triarà el seu nou president del Parlament, els vicepresidents i es decidirà el nombre de diputats que participaran en cada comissió. A mitjans de setembre els eurodiputats ratificaran (o no) el president o presidenta de la Comissió Europea, a proposta dels líders estatals.

Com es tria el president del Parlament? 

Els eurodiputats trien el president o presidenta de l’Eurocambra per a un mandat de dos anys i mig (és a dir, la meitat de la legislatura), que és renovable. Les candidatures les poden presentar els grups polítics o un grup d’almenys 36 diputats. El vot és secret, i esdevé president el candidat que aconsegueixi la majoria absoluta dels vots emesos.