Les guerres, el clima i la covid-19 dominen la desinformació a la campanya de les eleccions europees

Dossier 9-J: L'amenaça de l'extrema dreta a Europa Desplega

1

Tot allò que l'extrema dreta posa en risc a Europa

2

L'obsessió anticatalanista de l'extrema dreta

3

Contra el català i a favor dels toros: un any de govern amb Vox al País Valencià i les Balears

4

Les guerres, el clima i la covid-19 dominen la desinformació a la campanya de les eleccions europees

L'Editorial

Aturem els enemics d'Europa

BarcelonaLa desinformació s’adapta a l’entorn. Ho saben bé les entitats de fact-checking, expertes a comprovar i assenyalar les falsedats i les mitges veritats que corren per la xarxa. El context temporal i geogràfic hi influeix, perquè l’èxit d’una mentida passa per la seva capacitat de despertar emocions en qui la llegeix i això depèn, necessàriament, de l’actualitat i les polèmiques de cada país en cada moment. La campanya i precampanya de les eleccions al Parlament Europeu han corroborat un cop més aquesta premissa.

Més de quaranta fact-checkers de tot el continent —Verificat com a únic representant català— han monitorat la desinformació a la Unió Europea en context electoral. Han recopilat les notícies dubtoses que s'han viralitzat o les declaracions de representants polítics que han verificat durant la campanya i que poden haver resultat certes, veritats a mitges, enganyoses, falses, no comprovables o tretes de context.

La feina conjunta ha revelat que, abans de començar les votacions, els conflictes armats d’Ucraïna i de Gaza han estat la principal font d’enganys a les xarxes socials, seguits del clima, les polítiques europees i la covid-19. Les qüestions regionals de cada país també han tingut importància, però queden fora d’aquesta anàlisi pel seu abast local.

Les guerres dominen el panorama desinformatiu

Els conflictes armats a Ucraïna i a Gaza han estat al centre de més del 30% de les verificacions de vuit països de la Unió Europea. Cinc estats membres més hi han dedicat almenys un 20%. El protagonisme és transversal a tot el continent, amb l'excepció de Suècia, Finlàndia i Irlanda, que no n'han fet cap publicació. Les temàtiques són variades: des de vídeos descontextualitzats fins a declaracions enganyoses de polítics, passant per enganys sobre l’enviament de tropes i l’acollida de refugiats.

La invasió russa d’Ucraïna acumula un 50% més de verificacions que el conflicte entre Israel i Hamàs al conjunt de la Unió, però les dinàmiques són molt diferents en cada país. Espanya ha publicat 88 fact-checks més sobre Gaza que sobre la guerra d’Ucraïna. A Bèlgica, Itàlia, Eslovènia i Dinamarca, el protagonisme de Gaza es repeteix, però amb diferències molt menors. Al centre i l’est d’Europa, en canvi, les verificadores tenen la mirada fixada en Ucraïna. Alemanya, França, Grècia i Polònia hi han dedicat més de 20 verificacions més que a l’Orient Mitjà.

El clima, protagonista a l’est

La desinformació climàtica ha estat el segon tema més verificat de la campanya. A Espanya, en canvi, ha estat secundari: ha protagonitzat menys del 10% de les verificacions i es troba en sisena posició de les qüestions més comprovades pel país. Finlàndia i Polònia, en canvi, hi han dedicat la majoria d’esforços: han tractat el clima al 62% i al 33% de les verificacions, respectivament.

Els tres països reflecteixen, de fet, una dinàmica que s’observa al conjunt de la Unió Europea: com més a l’oest se situa un estat al mapa, menys desinformacions climàtiques han verificat les plataformes. Els missatges analitzats cobreixen des de narratives antigues, com que l’ésser humà no és responsable del canvi climàtic o que molts experts el posen en dubte, fins a casos d’actualitat, com que les temperatures fresques de l'abril passat neguen l’escalfament global. 

La covid-19 encara és latent a Itàlia, França i Àustria

Fa quatre anys i mig que va començar la pandèmia i un menys des que va arrencar la campanya de vacunació. La desinformació que va envoltar aquells mesos pràcticament s’ha aturat a Espanya, relegada a petits grups i entorns de xarxes socials. Però la situació no és ni de bon tros així a la resta de la Unió Europea.

La pandèmia continua liderant la lluita contra la desinformació a Itàlia, Àustria i Letònia, on més del 20% de les verificacions en context electoral han tractat sobre el tema. A Finlàndia (amb un 26,9%) i França (18,8%) ocupa el segon lloc. Això contrasta amb la resta de països, on es tracta d’un afer minoritari.

Quina forma adopten els enganys, ara? L’estil no ha canviat gaire i el contingut s’adapta a l’actualitat. Dominen els falsos rumors sobre països que suposadament han prohibit les vacunes pel seu perill, missatges que interpreten malament l’evidència científica o posts que associen la tecnologia amb les infeccions.

La immigració, desapercebuda tot i la polèmica del darrer pacte a la UE

La Unió Europea va aprovar el 14 de maig un Pacte sobre Migració i Asil envoltat de polèmica. Però ni això ni el fet que la immigració sigui una de les principals preocupacions dels europeus han convertit el tema en protagonista entre els fact-checkers. Només a Espanya, Eslovènia, Bèlgica i França les verificacions sobre immigració han suposat més del 10% de totes les analitzades. Vuit països no n'han fet cap publicació i sis més hi han dedicat menys del 5% dels articles.

Moltes de les peces cobreixen els canvis en política immigratòria que suposarà el nou pacte, però entre les verificacions també hi ha hagut espai per als vídeos trets de context sobre arribades massives, els rumors falsos sobre els suposats drets que les persones en estat irregular tenen quan arriben en territori europeu o publicacions sobre regularitzacions massives que no s’han dut a terme.