Una gran coalició d'estats europeus vol crear centres fora de la UE per enviar-hi migrants rescatats al mar

Brussel·lesLa Unió Europea fa tres dies que ha aprovat de forma definitiva una reforma migratòria que endureix l'entrada de nouvinguts al bloc comunitari. Entre d'altres, pretén augmentar els controls a les fronteres i accelerar el retorn dels refugiats i immigrants que vulguin venir a viure a la UE. Tanmateix, alguns estats membres no en tenen prou, i menys d'un mes abans de les eleccions europees del 9 de juny, que es veuen fortament marcades per l'augment de l'extrema dreta i el discurs antiimmigració, una gran coalició de quinze socis europeus ha demanat a la Comissió Europea potenciar l'externalització de l'acollida dels migrants en situació irregular.

En aquest sentit, aquest grup d'estats membres, liderada per Dinamarca i de la qual formen part països com Itàlia, els Països Baixos o Polònia, retreu a Brussel·les que no freni prou l'entrada d'immigrants a la UE i li demana que tiri endavant mesures més "innovadores", com la creació de centres fora del bloc comunitari per acollir els immigrants rescatats al mar. És en aquest punt de la carta, a la qual ha tingut accés l'ARA, que els socis europeus posen d'exemple l'acord al qual ja ha arribat el govern italià liderat per la ultradretana Giorgia Meloni amb Albània, on governa un executiu socialdemòcrata.

El pacte entre els dos estats és que Roma financi en territori albanès la construcció i gestió de centres per a immigrants d'una capacitat de fins a 3.000 persones i que pugui assumir un flux anual de fins a 36.000 persones. Des d'aquestes mateixes instal·lacions ja es tramitaran totes les sol·licituds d'asil i es duran a terme les operacions de repatriació en cas que sigui necessari.

Un altre de les vies que aquesta coalició d'estats membres vol que Brussel·les exploti encara més és la d'arribar a acords amb països clau per aturar les rutes migratòries. En aquest sentit, cal recordar que la Comissió Europea, liderada per la conservadora alemanya Ursula von der Leyen, ja ha tancat pactes d'aquesta mena amb diferents països tercers, com Tunísia, Egipte o Mauritània.

Sense garanties que es respecten els drets humans

A canvi d'una pluja de milions, aquests estats prometen a Brussel·les frenar l'entrada de migrants al bloc europeu. Ara bé, han sigut acords molt criticats per diferents organitzacions no governamentals perquè la Comissió Europea no té la garantia que aquests països respectin els drets humans en matèria migratòria. També s'hi han mostrat en contra diferents governs progressistes de la UE i partits del Parlament Europeu, com els socialdemòcrates, els verds i fins i tot una part del Partit Popular Europeu, la mateixa formació de la qual forma part Von der Leyen.

Cal recordar que, tot i que durant els últims anys el discurs antiimmigració està agafant més força a la UE, l'any passat van entrar al bloc europeu 385.445 immigrants en situació irregular, segons l'agència comunitària de gestió de fronteres, Frontex. El 2015, per exemple, en plena crisi dels refugiats per la guerra de Síria, n'hi van entrar gairebé uns dos milions.