Brussel·lesTotes les enquestes preveuen que l'extrema dreta traurà els millors resultats de la seva història en unes eleccions europees el pròxim 9 de juny, però ha arribat a la campanya electoral més dividida que mai i després d'haver protagonitzat una trencadissa important. Això sí, amb l'horitzó d'un gran casament entre el partit de Marine Le Pen (Reagrupament Nacional) i el de la primera ministra italiana, Giorgia Meloni (Germans d'Itàlia) que la faci renéixer més forta que mai. Fa temps que les dues líders estan acostant posicions i, aquest cap de setmana, la ultradretana francesa ha allargat la mà públicament a la italiana. "Ha arribat l'hora d'unir-nos", ha dit en una entrevista al diari italià el Corriere della Sera.
Galàxia de l’extrema dreta europea
Líders, partits, principals grups i mitjana d’escons que els donen les enquestes
De fet, fonts europarlamentàries d'ultradreta ja van interpretar la decisió Le Pen d'expulsar l'AfD del seu grup europarlamentari, Identitat i Democràcia (ID), com una insinuació cap a Meloni. Teòricament, la líder francesa va prendre aquesta decisió la setmana passada per unes polèmiques declaracions sobre les SS del candidat de la formació ultradretana alemanya, Maximilian Krah, que també està acusat d'haver cobrat dels serveis secrets de Rússia i la Xina.
Ara bé, tot i que a la líder francesa li interessa acostar-se a Meloni abans de les europees per posar-se la pell de més moderada, a la italiana no li convé donar cap mostra de sintonia pública per justament el contrari: ser vista com a massa radical —tant com Le Pen— per pactar-hi. De fet, la mateixa presidenta de la Comissió Europea i candidata del Partit Popular Europeu (PPE), Ursula von der Leyen, fa diferències entre l'extrema dreta. S'ha obert a pactar amb Meloni per "europeista" i ser favorable a l'OTAN i a mantenir el suport a Ucraïna, però ha rebutjat un potencial suport dels lepenistes perquè són "amics de Putin".
A ningú se li escapa, però, que Von der Leyen va acceptar el suport de Meloni més explícitament que mai en l'últim debat electoral per sobretot dos motius: tem necessitar els seus vots al Parlament Europeu per ser revalidada a la presidència de la Comissió Europea i vol que li doni suport com a cap de govern en el Consell Europeu, que és l'organisme que escull realment els grans dirigents de la UE després dels comicis. En canvi, la conservadora alemanya va voler deixar clar que no pactaria amb Le Pen perquè és la gran opositora del president francès, Emmanuel Macron, qui la va impulsar per primera vegada al tron de Brussel·les i tornarà a necessitar per sortir reelegida.
Tanmateix, l'extrema dreta ja prepara la reconfiguració del seu trencament per quan tots els alts càrrecs de la UE estiguin acordats i no es vegi obligada a fer tants equilibris. En aquest sentit, Le Pen insisteix en l'entrevista de Corriere della Sera que si el seu grup europarlamentari (ID) s'uneix amb el que ara lidera Meloni (Conservadors i Reformistes Europeus, ECR) passarien a ser la segona força del Parlament Europeu. Segons les projeccions electorals, en total sumaran uns 140 eurodiputats, sense comptar els del partit de l'hongarès Viktor Orbán i l'AfD, que no estan adscrits a cap família europea i es preveu que treguin entre 10 i 17 escons, respectivament.
Rússia com a línia divisòria
Tot i el somni de Le Pen i Meloni, hi ha una línia divisòria entre partits d'extrema dreta a la UE que a hores d'ara sembla complicada de superar: el posicionament respecte a la guerra d'Ucraïna i la seva relació amb el règim de Vladímir Putin. De fet, tal com assenyala Von der Leyen, Meloni —sobretot des que governa— s'ha mostrat clarament favorable a l'OTAN i d'ajudar les tropes ucraïneses, però no tots els partits amb qui comparteix grup (ECR) pensen el mateix.
També formen part d'ECR, per exemple, l'islamòfob francès Éric Zemmour (Reconquesta) o Vox, que han mantingut vincles estrets amb el Kremlin, si bé últimament han mirat —almenys de cara a la galeria— de distanciar-se'n. No obstant això, sí que és veritat que la resta de membres del grup europarlamentari són totalment contraris a Putin, com és el partit de l'anterior govern de Polònia, Llibertat i Justícia, el Partit dels Finlandesos, Demòcrates de Suècia o el txec Partit Democràtic Cívic.
En canvi, hi ha més prorussos a l'altre grup europarlamentari d'extrema dreta (ID), que està controlat per Le Pen i el partit de Matteo Salvini (Lliga Nord). Sense anar més lluny, aquests dos líders sempre han tingut vincles molt estrets amb Putin, tot i que ara eviten reivindicar-los gaire. També en forma part el guanyador de les últimes eleccions neerlandeses, Geert Wilders, qui obertament vol acabar "amb la russofòbia histèrica" de la UE i defensa que Moscou pot ser "un aliat contra la immigració".
De fet, alguns eurodiputats txecs, romanesos i dels països nòrdics d'ECR, que per qüestions històriques i geogràfiques són molt contraris a Moscou, ja han dit que es neguen a acceptar al seu grup partits que no siguin clarament favorables a mantenir-se al costat d'Ucraïna i contraris a Putin. I, per aquest motiu, malgrat la seva bona sintonia, sembla que la formalització del matrimoni entre les dues principals líders d'extrema dreta de la Unió Europea va per llarg i encara no hi ha data per al gran casament.
Scholz amenaça Von der Leyen amb retirar-li el suport si pacta amb l'extrema dreta
Diferents partits de la família socialdemòcrata europea, fins i tot l'alemany, que lidera Olaf Scholz, han amenaçat Von der Leyen amb retirar-li el suport si pacta amb l'extrema dreta. Això complicaria, i molt, la revalidació de la conservadora alemanya al capdavant de la Comissió Europea, perquè tant podria necessitar els vots dels socialdemòcrates com, per exemple, els del partit de Giorgia Meloni (Germans d'Itàlia).
Von der Leyen ja s'ha mostrat totalment oberta a pactar amb Meloni, que aquest dilluns ha sortit a defensar que al Parlament Europeu es poden "assolir majories diferents". Fins ara, predominava la gran coalició entre conservadors, socialdemòcrates i liberals, però els potencials grans resultats de la ultradretana italiana podrien fer possible que Meloni entrés d'alguna manera en l'equació de governabilitat de la Unió Europea.