Futbolistes, cantants i Tinder: l’estratègia perquè els joves votin el 9-J

BarcelonaLes eleccions europees són els comicis amb menys participació dels que es fan a la Unió Europea, i és encara més significativa la poca mobilització dels joves. És per això que el Parlament Europeu i les institucions comunitàries es trenquen el cap per intentar revertir aquesta tendència i s’encomanen a famosos, influencers i als avis per aconseguir-ho.

Fa mesos que el Parlament Europeu ha posat en marxa el disseny d’una campanya d’informació sobre els comicis que posa el focus especialment en els joves i en els nous votants: “Si a les primeres eleccions ja no votes, és més fàcil que agafis un hàbit abstencionista”, explica Jaume Duch, director general de Comunicació de la institució.

Una de les formes d’apel·lar aquest votant són els anuncis institucionals. Aquest cop són protagonitzats per avis que expliquen als seus nets la importància de la democràcia i de participar-hi, apel·lant a la part més emocional: “Jo no hauria de ser aquí, jo hauria d’haver mort. El 17 de juny del 1940”, diu una anciana francesa, que explica un tiroteig d’uns soldats nazis que va sobreviure.

Però més enllà de la campanya de la institució, el Parlament ha optat per demanar ajuda als grans mobilitzadors dels joves: famosos i estrelles d’Instagram i TikTok, però amb la línia vermella de no pagar-los per fer-ho. “És molt més eficaç que la feina a xarxes la facin terceres persones més que no pas la institució, periodistes o polítics”, reflexiona Duch. Però de quins famosos parlem? Rosalía? Taylor Swift, com va demanar al gener Margaritis Schinas, vicepresident de la Comissió Europea?

El perfil que han anat a buscar, en general, no és el de les megaestrelles mundials –malgrat que Duch reconeix que amb algun perfil concret ho han intentat i no ha sigut possible–, sinó gent que sigui coneguda en cadascun dels estats: “Hem evitat aquest error [de contactar megaestrelles] perquè és difícil i, a més, funcionen molt millor els perfils nacionals”, explica. Per això veurem noms la directora de cinema catalana Isabel Coixet o l'actriu alemanya nominada als Oscars Sandra Huller, la Kalush Orchestra, guanyadors del concurs d'Eurovisió el 2022 per Ucraïna, o la influencer catalana Lola Vandetta, a més d’equips de futbol com el Bayern de Múnic o l'exfutbolista alemany Philipp Lahm animant, especialment els joves, a participar en els comicis.

Fer match amb un partit polític

Més enllà de les institucions europees, hi ha altres actors que intenten que no es desenganxin de la política comunitària. El jove politòleg català Pol Villaverde ha desenvolupat Palumba, una aplicació simulant el Tinder per fer match amb algun dels partits polítics que es presenten als comicis. 27 preguntes, tantes com països té la Unió, situen l’usuari més o menys proper a una de les set famílies polítiques del Parlament. L'aplicació també diu quines candidatures nacionals són les que integren aquest grup o hi estan més properes ideològicament. Com a exemple, cal respondre si s'està d'acord o no a preguntes com "La UE no hauria d'acceptar nous estats membres" , "S'hauria de promoure la reducció del consum de carn" o "S'hauria de permetre que les ONG rescatin migrants al mar".

Però el desenvolupament de l’aplicació no és un simple hobby i té estructura al darrere: treballadors amb dedicació completa, voluntaris a tots els països on se celebren els comicis i està científicament supervisada per organismes com el CIDOB. De fet, tots els partits de tots els països estan rastrejats, i les preguntes que es fan a l’usuari són comunes a tots, siguin d’on siguin.

Abans de desenvolupar l’eina, Villaverde va estudiar el comportament electoral dels joves, que defineix com last minute voters, és a dir, que no tenen clar si votaran o no i a qui fins al final. Es mobilitzen en resposta a problemàtiques concretes i no per fidelitat a un partit o a la idea de votar: "has d'explicar el vincle entre la UE i els temes concrets que importen a cadascú, que són els veritables factors de mobilització", argumenta. També veu que l’eina sí que té una incidència real i afirma que està comprovat que les aplicacions d’orientació de vot incentiven la participació, a diferència de seminaris, debats i altres iniciatives, moltes de les quals parteixen de les institucions comunitàries, que “només mobilitzen els ja convençuts”. Ja té més de 50.000 descàrregues i cada 5 segons es fa un nou match amb l'aplicació.