Front comú contra Von der Leyen, que obre la porta a l'extrema dreta

Brussel·lesUna contra tots i tots contra una. Aquest podria ser lema del debat dels candidats a presidir la Comissió Europea que s'ha fet aquest dijous a l'hemicicle del Parlament Europeu de Brussel·les. Tots els ponents han centrat les seves intervencions a criticar l'obra de govern de la candidata del Partit Popular Europeu (PPE) i actual líder de l'executiu comunitari, Ursula von der Leyen, i el fet que hagi obert la porta a pactar amb alguns partits d'extrema dreta, com el de la primera ministra italiana, Giorgia Meloni (Germans d'Itàlia).

La línia vermella de Von der Leyen per revalidar el seu mandat no és arribar a acords amb l'extrema dreta, sinó només amb aquelles formacions de tots els colors polítics que siguin contraris a l'OTAN i a mantenir el suport a Ucraïna, i que siguin favorables al règim de Vladímir Putin. Per això, la conservadora alemanya ha volgut deixar clar que no acceptaria, per exemple, els vots del partit de Marine Le Pen (Reagrupament Nacional) ni de forces polítiques del seu grup europarlamentari, Identitat i Democràcia (ID). "Són amics de Putin", ha afirmat.

Un dels candidats que més ha retret a Von der Leyen que allargui la mà a la primera ministra italiana és el socialdemòcrata Nicolas Schmit. Ha titllat les formacions ultradretanes d'"antidemocràtiques" perquè "només cal veure què fan allà on governen", i ha posat d'exemple Meloni i les seves polítiques "contra les dones i els mitjans de comunicació". La conservadora alemanya, però, ho ha minimitzat, ha dit que ja "treballen molt bé" i que poden arribar a acords sobre altres qüestions, si bé ha admès que disten molt pel que fa, per exemple, "als drets del col·lectiu LGTBI".

També li ha tocat el rebre al candidat liberal, l'italià Sandro Gozi. Tot i que ell mateix ha criticat Von der Leyen per no fer suposadament com el seu partit i fer front al govern de Meloni i Matteo Salvini (Lliga Nord), la resta de partits li han recordat que els liberals neerlandesos, el partit de l'ex primer ministre dels Països Baixos Mark Rutte, acaben de tancar un acord de govern amb el xenòfob i euroescèptic Geert Wilders. "Als anys 20 i 30, els liberals i conservadors ja vau menysprear el perill que suposa l'extrema dreta", ha carregat la ponent ecologista, l'alemanya Terry Reintke.

Tanmateix, Von der Leyen ha recordat que per tenir un Parlament Europeu funcional cal "sumar majories" i, segons les enquestes, això pot voler dir trencar el cordó sanitari amb, almenys, una part de l'extrema dreta. Cal recordar que el 2019 el Parlament Europeu ja va aprovar el nomenament de la conservadora alemanya per només nou vots de marge.

El quid de la qüestió és, però, si els socialdemòcrates i els liberals votarien a favor de Von der Leyen si ella accepta els suports de Meloni o d'altres formacions d'extrema dreta, que han participat en el debat. Tant Schmit com Gozi, malgrat la insistència dels moderadors del debat, han evitat respondre-ho.

"Cal guanyar la guerra d'Ucraïna"

Una altra de les qüestions que han centrat el debat és la guerra d'Ucraïna. Tots els candidats han defensat continuar donant suport a les tropes ucraïneses, i aposten per incrementar la capacitat militar i de fabricació d'armes de la Unió Europea. Von der Leyen, per exemple, ha apostat per crear una defensa aèria comuna, tal com va proposar el primer ministre grec, el conservador Kyriakos Mitsotakis, la setmana passada.

L'única veu discordant ha sigut la del candidat de l'Esquerra, Walter Baier, que ha apostat per tornar a "l'estabilitat i la pau" a la Unió Europea i ha assegurat que la UE i els Estats Units ja es gasten "el doble" en defensa que la Xina o Rússia. També ha insistit que el bloc europeu "hauria de fer pressió per acabar" el conflicte amb el règim de Vladímir Putin i ha assegurat que, "com s'està veient, no es decidirà en el camp de batalla". Davant d'aquestes declaracions, la resta de candidats li han respost de forma taxativa. "La guerra no l'hem triat nosaltres i hem de defensar els nostres valors", ha dit Schmit. "Cal guanyar la guerra d'Ucraïna", ha afegit Gozi.

Baier també ha criticat que la guerra d'Ucraïna ocupés tant de temps del debat i ni tan sols s'esmentés la guerra de Gaza, que divideix completament la UE. El candidat de l'Esquerra ha demanat posar sancions a Israel per l'ofensiva a Rafah i Von der Leyen ha demanat "recordar d'on venim, d'un atac el 7 d'octubre de Hamàs contra Israel". En aquest sentit, la conservadora alemanya ha remarcat que el país israelià té dret a defensar-se.

La resta de candidats han evitat posicionar-se sobre el conflicte entre Israel i Palestina, i han deixat que Von der Leyen es mullés. De fet, com en tot el debat, l'objectiu comú ha sigut desgastar la conservadora alemanya perquè és l'única ponent que té possibilitats reals de liderar la Comissió Europea els pròxims cinc anys. La resta de candidats van molt per darrere en les enquestes i, a banda, costa d'imaginar-se que acabessin obtenint el suport dels estats membres, que són qui apuntala el president de l'executiu comunitari. Per això, Von der Leyen és la que realment ha marcat el camí de la UE dels pròxims cinc anys: suport inequívoc a Ucraïna, més despesa militar, tebior amb la guerra de Gaza i, si cal, pactar amb Meloni i trencar el cordó sanitari d'una vegada per totes al bloc europeu.