Brussel·lesL'oficialitat del català al global de les institucions de la Unió Europea continua en punt mort i, com que depèn dels governs estatals i no de l'aritmètica política de l'Eurocambra, no es preveu que es pugui desencallar en les eleccions europees d'aquest 9 de juny. Ara bé, respecte al reconeixement de la llengua catalana al Parlament Europeu, que també es troba aturat, els pròxims comicis comunitaris sí que poden ser decisius per dos factors: la potencial desaparició de Cs i el gran augment de l'extrema dreta.
Inscriu-te a la newsletter Què opinen el PSC i Junts de l'estructura B d'ERC?Una mirada a les bambolines del poder
Inscriu-t’hi
Fonts europarlamentàries favorables a l'oficialitat consideren que "sense cap mena de dubte" el fet que Cs es pugui quedar sense representació, tal com apunten les enquestes, "és una finestra d'oportunitat". El partit taronja ha fet molta pressió contra la iniciativa dins del seu grup europarlamentari, els liberals de Renew, que és la formació que pot fer decantar la balança a favor dels volen que es pugui parlar català (l'Esquerra, els verds i els socialdemòcrates) o dels que hi estan en contra (els conservadors i l'extrema dreta).
Ciutadans, al tenir set eurodiputats, jugava un paper important dins del grup liberal, sobretot en qüestions que per a ells eren cabdals, com la lluita contra l'independentisme, el català o el govern de Pedro Sánchez. Així doncs, ha aconseguit marcar durant l'última legislatura el posicionament general de Renew, que fins ara s'ha oposat a la iniciativa i ha evitat que s'accepti com a llengua de treball a l'Eurocambra el català, el gallec i l'euskera. Per aquest motiu, fonts europarlamentàries de tots els colors polítics coincideixen a assenyalar que Cs ha sigut el principal escull de la iniciativa.
Per la mateixa raó, ara consideren que la potencial desaparició del partit taronja al Parlament Europeu pot facilitar que la família liberal canviï de posicionament pel que fa a aquesta iniciativa. I més si el Partit Nacionalista Basc (PNB) manté el seu escó a l'Eurocambra i es queda com l'únic partit de tot l'Estat amb representació a Renew. "Normalment, amb aquests temes més interns, els grups europarlamentaris fan cas dels seus representants a l'estat en qüestió", recorda un eurodiputat a l'ARA.
Ara bé, no tot són bones notícies per a l'oficialitat del català a l'Eurocambra. També es preveu que l'extrema dreta obtingui els millors resultats de la història en unes eleccions europees i que augmenti de forma substancial la seva representació. I, més enllà de comptades excepcions, la gran majoria de partits ultradretans són contraris a incrementar la protecció de les minories nacionals i lingüístiques de la UE.
Tot i això, les enquestes apunten que el Partit Popular Europeu (PPE) i els dos grups d'extrema dreta –Conservadors i Reformistes Europeus (ECR) i Identitat i Democràcia (ID)– no sumarien majoria, que se situarà en els 362 escons, i es quedarien a prop dels 325 eurodiputats. Tampoc hi arriba la bancada progressista, i la suma de l'Esquerra, els verds i els socialdemòcrates es preveu que sigui de 219 representants. És a dir, l'única via possible per assolir majories continuarà sent la gran coalició entre PPE, socialdemòcrates i liberals, que superaria els 400 eurodiputats.
La qüestió important és, però, si a l'incrementar de forma substancial del nombre d'eurodiputats, la ultradreta aconseguirà tenir més membres a la mesa del Parlament Europeu, que és l'organisme que ha de validar o tombar la iniciativa. En l'anterior només en tenien un i el PPE en sumava quatre i la presidenta, Roberta Metsola; mentre que els socialdemòcrates, els ecologistes i l'Esquerra en tenien set. Els liberals en tenien tres i la majoria es troba en vuit. Així, encara que empitjorin els resultats, el més probable és que Renew torni a tenir la clau per tramitar o rebutjar permetre parlar català al Parlament Europeu.
Per això, des que Esquerra i el govern espanyol van acordar a la taula de diàleg intentar que a l'Eurocambra es pugui parlar català, tant eurodiputats republicans com socialistes han centrat tots els seus esforços en convèncer els representants liberals de la mesa del Parlament Europeu i, tal com expliquen a l'ARA, preveuen continuar-ho fent en la pròxima legislatura. Entre altres trobades bilaterals, es van reunir, per exemple, amb l'aleshores president del grup de Renew i actual ministre d'Exteriors francès, Stéphane Séjourné.
En aquest sentit, asseguren que ja gairebé havien convençut els membres de Renew de la mesa del Parlament Europeu perquè votessin a favor de la iniciativa, però el grup liberal va canviar de vicepresidents de l'Eurocambra ara fa cosa d'un any i tot va anar-se'n en orris. "Vam haver de tornar a començar les negociacions", lamenta un eurodiputat.
La pressió del PSOE
També hi ha fonts europarlamentàries que destaquen la gran importància de la pressió del PSOE a l'hora d'aconseguir que es tramiti la iniciativa. Els socialistes espanyols són un dels partits amb més representació dins de la família socialdemòcrata europea i, per tant, hi tenen molta influència. Sense anar més lluny, quan Sánchez estava en plenes negociacions d'investidura amb Junts i ERC van aconseguir a través del Partit Socialista Europeu (PSE) que la mesa de l'Eurocambra demanés un informe sobre quines conseqüències econòmiques i logístiques podria tenir que es parlés català, gallec i euskera al Parlament Europeu.
Aquest gest, naturalment, va ser ben rebut a les files republicanes. Tanmateix, la mesa del Parlament Europeu va demanar aquest informe l'11 de setembre i no ha obtingut resposta o, almenys, no s'ha fet pública. De fet, aquesta mena de sol·licituds d'avaluacions tècniques solen ser una tàctica coneguda a les institucions europees per tirar la pilota endavant i, alhora, fer veure que s'està avançant.
Per aquest motiu, fonts europarlamentàries apunten que és probable que per desencallar la iniciativa tornin a ser més decisives les negociacions dins la política espanyola o catalana. Així, assenyalen que el PSOE podria tornar a incrementar la pressió a la resta de grups europarlamentaris –especialment als liberals– a favor del català si necessita comptar amb els suports de Junts o Esquerra per aprovar, per exemple, els pròxims pressupostos públics de l'Estat. En tot cas, fonts europarlamentàries socialistes defensen que sempre han mantingut "el mateix nivell de pressió a l'Eurocambra i de compromís amb la iniciativa".
L'oficialitat del català al conjunt de la UE, també encallat
Més enllà del Parlament Europeu, l'oficialitat del català al conjunt de les institucions de la UE també es troba aturada. Fa mesos que els estats membres posen com a condició a Espanya per continuar discutint la iniciativa que els entregui un informe jurídic i econòmic sobre què podria comportar aquest reconeixement, però el govern espanyol no el presenta. De fet, en les últimes trobades del Consell d'Assumptes Generals de la UE, que és on es podria donar llum verda a la iniciativa, ja no s'ha portat ni a debat.
Tot i això, fonts diplomàtiques espanyoles defensen que estan mantenint reunions bilaterals amb altres estats membres per mirar de convèncer-los. També el Govern i Junts asseguren que s'han reunit amb representants de diferents socis europeus i que estan col·laborant amb el govern espanyol.
El català ha de ser oficial a la Unió Europea?