La festa de comiat de Junts a Brussel·les: “Ja hem guanyat”

Brussel·lesÉs un dissabte qualsevol a Brussel·les. El cel és gris i el barri de les institucions europees, normalment ple de funcionaris i cotxes oficials amunt i avall, està buit. És un ambient que s'adiu bastant al d'una festa de comiat de regust una mica amarg, com la que ha fet Junts a l’Hotel Thon. Un centenar de juntaires s’hi han concentrat en el que vol ser l’últim míting de la formació a la capital belga, que ha sigut el punt principal de l’exili català durant el Procés. “Ja hem guanyat”, ha proclamat entre aplaudiments el seu cap de llista a les eleccions europees, Toni Comín, que, com la resta d’exiliats, aspira a poder tornar a casa a tot estirar d’aquí dos mesos.

Per això, tot i que el secretari general del partit, Jordi Turull, havia demanat a Comín que se centrés “a parlar de les coses del menjar”, ha sigut un dia de mirar enrere, de records i emocions. “Tot va començar un 5 de novembre del 2017… –ha començat l’exconseller– Vam presentar-nos davant de la policia belga i vam estar-nos llargues hores a la comissaria, fins que ens van deixar sortir. Va ser la nostra primera victòria”. I, des d’aleshores, segons Comín, Junts no ha deixat d’afrontar batalles contra l’Estat i acumular triomfs, que “han portat fins a l’amnistia”. “Ja hem guanyat”, ha insistit el cap de llista juntaire, que s’ha tornat a situar “al costat correcte de la història”.

Ara bé, tot ha canviat des d’aquell 5 de novembre del 2017. Ni mobilitzacions multitudinàries ni gairebé rastre de l’entusiasme que provocava el moviment independentista. Les enquestes auguren que Junts es quedarà molt lluny del gairebé milió de vots que va aconseguir als comicis del Parlament Europeu del 2019. També s’ha evitat parlar –només se l’ha anomenat de retruc– de l’exconsellera Clara Ponsatí, que ha sigut molt crítica amb l’estratègia judicial i política de Junts a Brussel·les.

De fet, diferents ponents han cridat a la mobilització i a no quedar-se a casa el 9-J per evitar que es repeteixi l’abstenció independentista de les eleccions catalanes. “Aquest juny hem de tornar a esmolar les eines, no ens adormíssim, hem d’omplir les urnes”, ha remarcat Turull, que ha fet una analogia amb Els segadors. Al seu torn, la presidenta de Junts, Laura Borràs, ha dit que potser els independentistes estan “cansats i desmoralitzats", però que qui "fa la feina és, precisament, la gent cansada”.

Europa, "terra d'esperança"

Borràs també ha fet un repàs de les diferents etapes d'exili català cap al nord d'Europa i l'expresidenta del Parlament, que aquest dissabte no s'ha quedat sola en les seves cites literàries, ha definit el més enllà dels Pirineus com "històricament" unes "terres d'esperança" per als catalans i "la seva protecció de drets i llibertats". I també ha rememorat els primers moments posteriors de l'1-O i la declaració unilateral d'independència, i "les anades i vingudes a les presons espanyoles i Brussel·les", com si hi estigués posant el punt final. "Van ser dies molt durs i difícils, i mai vau estar sols", ha dit ja en passat.

També s'ha desfet en agraïments el tercer de la llista de Junts, Aleix Sarri. Amb encara una mica aquell famós Europa ens mira de fons, ha volgut tenir un recordatori per la rebuda i el suport que van rebre els juntaires per part de diferents polítics i dirigents flamencs i, entre altres nacionalitats, eslovens. De fet, durant aquesta campanya, els candidats de Junts han viatjat simbòlicament fins a Eslovènia o Itàlia, estat on van detenir Carles Puigdemont, i s'han reunit amb, per exemple, el ministre-president de Flandes, Jan Jambon.

Més enllà de les emocions, però, Carles Puigdemont ha reivindicat l'elecció d'anar a Brussel·les com una "gran decisió tàctica". "En comptes d'amagar-nos, vam anar allà on hi ha el focus més gran", ha ressaltat l'expresident. I ho ha comparat amb la decisió d'haver-se exiliat en un altre país pel sol fet que "no tenien tractats d'extradició amb Espanya", un dard dirigit a la republicana Marta Rovira o la cupaire Anna Gabriel, que són a Suïssa.

En aquest sentit, és al Parlament Europeu on, segons Puigdemont, Junts va "trobar el punt de suport per fer palanca" i fer "sentir la veu" dels catalans a l'escena internacional. I des d'allà, "mantenint la seva posició i sense caure en els cants de sirena" dels indults, ha aconseguit la llei d'amnistia. "No la trobareu als programes de cap partit espanyol, la paraula amnistia; l'hem imposat nosaltres gràcies a haver encertat la tàctica", ha remarcat l'expresident. Per això, malgrat el potencial final de l'exili, Junts remarca que volen continuar jugant un paper rellevant a les institucions europees.

La llei d'amnistia encara no s'ha publicat al Butlletí Oficial de l'Estat, i jutges i fiscals espanyols amenacen amb no aplicar-la, però la confiança dels juntaires en el text legal és absoluta perquè, segons han reivindicat diferents ponents, està feta a imatge i semblança de Gonzalo Boye, que ha estat el més aplaudit de la cerimònia. "És el millor advocat del món, va haver-hi un moment que em pensava que tenia superpoders i tot", ha dit Comín, que, com la resta d'exiliats, té ganes d'acomiadar-se de l'exili i, a tot estirar d'aquí uns dos mesos, poder tornar a casa.