Els escàndols d'espionatge per a la Xina i per a Rússia colpeixen l'extrema dreta alemanya
Les enquestes apunten una lleugera baixada de suport electoral de l'AfD un mes abans dels comicis comunitaris
Brussel·lesLes enquestes auguren els millors resultats de la història a l'extrema dreta en les pròximes eleccions europees del 9 de juny. Es preveu que guanyi en fins a nou estats membres i, en alguns dels països més grans, com a Alemanya, que quedin segona força i assoleixin un alt percentatge de vot. Ara bé, els escàndols d'espionatge de dirigents ultradretans que suposadament treballen per a la Xina, que la Unió Europea la qualifica que "rival sistèmic", o Rússia, que amenaça la seguretat del bloc comunitari, estan colpejant l'extrema dreta europea, especialment l'alemanya, i els sondejos ja indiquen un lleuger descens del seu suport electoral.
L'últim cas que ha aixecat més polseguera és el de Jian Guo, un alemany d'origen xinès que és assistent europarlamentari del cap de llista de les eleccions europees per al partit ultradretà Alternativa per Alemanya (AfD), Maximilian Krah. Les autoritats alemanyes el van detenir a finals del mes passat i l'acusen de treballar per a la Xina des del Parlament Europeu.
Concretament, la fiscalia alemanya assegura que Guo hauria subministrat informació delicada a Pequín dels debats i les negociacions que tenen lloc al Parlament Europeu, sobretot pel que fa a la dependència tecnològica de la Unió Europea amb el gegant asiàtic. També hauria espiat opositors xinesos al règim de Xi Jinping que estan exiliats a Alemanya.
El seu cap va acomiadar-lo el mateix dia que va ser detingut i va remarcar que es tractava d'acusacions "molt greus". Tanmateix, Krah s'ha vist involucrat en altres escàndols similars. Els serveis secrets de la República Txeca van trobar indicis que, juntament amb el seu segon a les llistes d'AfD, Petr Bystron, haurien cobrat del portal prorús Voice of Europe. I la revista Der Spiegel va revelar que Krah i Bystron haurien mantingut contactes amb el milionari ucraïnès Víktor Medvedtxuk, pròxim al règim de Vladímir Putin.
Més enllà d'aquest cas, a finals del mes passat les autoritats alemanyes van detenir tres sospitosos més d'espiar per a la Xina. A priori es tracta d'un cas diferent del de l'assistent de l'eurodiputat i no està connectat amb l'extrema dreta alemanya, tot i que aquests tres acusats també transferien informació delicada sobre tecnologia a Pequín.
Baixada a les enquestes
Aquest escàndol no ha suposat una gran davallada de l'Afd a les enquestes, que encara es mantindria en el segon lloc, només per darrere de la CDU. Tot i això, el percentatge de vot de l'extrema dreta alemanya s'ha reduït lleugerament en sondejos publicats els últims dies i s'està acostant als socialdemòcrates alemanys, que últimament estan pujant a les enquestes. D'aquesta manera, segons el centre Forsa, l'extrema dreta alemanya hauria passat del 23% del desembre passat al 16% a l'abril.
Una de les candidates que no ha desaprofitat l'ocasió d'erosionar l'Afd és la cap de llista del Partit Popular Europeu (PPE) als comicis comunitaris i actual presidenta de la Comissió Europea, l'alemanya Ursula von der Leyen. La dirigent de la CDU ha carregat durament contra l'extrema dreta germànica per "fer propaganda per Putin i espiar per a la Xina abans de les eleccions europees". "Tant parlar de la pàtria, i la traeixen pels autòcrates. Se n'haurien de donar vergonya", va dir aquest dimecres en plena precampanya electoral.
De fet, tot i que Von der Leyen ha obert la porta a pactar amb l'extrema dreta, no es preveu que accepti els vots de l'Afd. Davant del creixement de l'extrema dreta al Parlament Europeu, és probable que l'actual presidenta de la Comissió Europea necessiti els suports d'una part dels partits ultradretans per revalidar el seu mandat, però ja ha dit que no acceptarà els vots de les formacions que no siguin fermament favorables a l'OTAN i contràries al règim rus. És a dir, uns condicionants que els, a priori, descarten l'AfD i inclouen, per exemple, el partit ultradretà de la primera ministra italiana, Giorgia Meloni, que es preveu que obtingui uns grans resultats i guanyi les eleccions europees a Itàlia.