El PP s'imposa al PSOE a Espanya amb 2 escons més però Sánchez resisteix

MadridLa polarització és tanta a l'Estat que ni tan sols hi haurà acord en la interpretació dels resultats del 9-J. ¿Alberto Núñez Feijóo ha guanyat el plebiscit que havia plantejat a Pedro Sánchez? El PP s'ha imposat per 4 punts i 2 escons al PSOE en les eleccions europees –22 a 20–, que, com que no configuren la composició del Congrés dels Diputats, permeten múltiples lectures. El líder del PP buscava una victòria contundent que no s'ha materialitzat i a això s'aferren a la seu de Ferraz, que veuen aquest triomf de Feijóo com a insuficient per als seus ànims de canvi. "Està clar que ha perdut el plebiscit", ha manifestat la candidata socialista, Teresa Ribera. Per la seva banda, a la seu de Génova poden defensar que han doblat l'avantatge al PSOE respecte al 23-J: llavors van ser 340.000 vots més i ara 700.000. Aquests 4 punts són més que la diferència a les generals (1,4) i a les municipals del 2023 (3,4).

Sánchez haurà de convèncer els seus socis que, veient com a Europa creix l'extrema dreta, és preferible no posar en perill la fràgil majoria al Congrés. A Espanya no passa com a Itàlia, França o Alemanya, però és cert que el bloc de la dreta creix a mesura que se celebren noves eleccions. A Feijóo li va anar de 4 escons el 23-J d'aconseguir articular una majoria de govern. Ara, dels 61 eurodiputats que es triaven a l'Estat, 31 han caigut a la banda de PP, Vox i S'ha Acabat la Festa –l'agitador Alvise Pérez ha irromput amb 3 escons–, mentre que 30 es poden comptar al bloc de la majoria de la investidura.

Durant la campanya el PP negava que els resultats del 9-J poguessin marcar la debilitat de Sánchez al Congrés. Es mantindrà més enllà dels resultats, subratllaven els populars. "Hi ha hagut un sí a Feijóo i un no a Sánchez i a la seva manera de fer política", celebrava la número 2 dels conservadors, Cuca Gamarra. El líder del PP no aconsegueix enlairar-se, però pot aguantar les possibles crítiques internes. Els conservadors mantenen a ratlla Vox, que es queda amb el 9,6% dels suports i 6 eurodiputats, atès que li ha sortit un competidor, Alvise Pérez. Feijóo absorbeix Cs –desapareix del Parlament Europeu– i guanya 10 diputats més respecte al 2019, però no s’allunya tant del PSOE.

El PSOE esperava un empat

Sánchez va dir en l’últim acte de campanya que tenia "ganes de donar-se el gran gust" de guanyar el PP i Vox. Prudent, el PSOE no volia confirmar si Sánchez acudiria a la seu de Ferraz. Hi ha anat pocs minuts abans de les 23 hores, però no s'ha deixat veure. El zurdazo no s'ha produït. En els últims dies, en la campanya del PSOE es creia que la remuntada podia acabar amb victòria o, com a mínim, amb un empat tècnic. Els 4 punts de diferència són una mica més que el que traslladaven: perdre per 2 punts era el resultat que haurien celebrat a l'inici d'aquesta nit electoral. Al final, mantenen els 20 escons de fa cinc anys, i això que se'n repartien set més. "Pedro, el gust és nostre", repliquen fonts del PP, que sí que consideren haver guanyat el plebiscit.

El president espanyol se l’ha tornat a jugar en aquestes eleccions explotant al màxim la carta de la imputació judicial de la seva dona, Begoña Gómez, a risc que la carta de denunciar que les acusacions de corrupció formen part de la "màquina del fang" de la dreta i l’extrema dreta no fos del tot creïble a ulls de bona part de la ciutadania. Un cop passades les eleccions, caldrà veure com juga ara el PP aquesta carta –encara no ha citat ni Sánchez ni Gómez a la comissió d'investigació del Senat– i si la causa judicial alimentada durant la campanya electoral continua o es desinfla.

El PSOE es manté fort a l’esquerra en detriment de Sumar i Podem, que protagonitzen la seva particular batalla fratricida. Yolanda Díaz ha viscut la nit electoral lluny de la seu del partit: s’ha quedat al ministeri de Treball, preveient que no tindria res a celebrar. Sumar ha obtingut 3 eurodiputats amb una candidata desconeguda, Estrella Galán, i Esquerra Unida es queda sense eurodiputat. La crisi a Sumar pot créixer. Amb tot, ha quedat per sobre de la llista que encapçalava Irene Montero (2) que, això sí, ha superat els comuns a Catalunya. L’exministra d’Igualtat aconsegueix donar una segona vida al partit lila, ara arraconat al grup mixt del Congrés amb només quatre diputats. Com va fer Pablo Iglesias amb la irrupció de Podem l’any 2014, Montero farà les maletes cap a Brussel·les per intentar mantenir viu un partit desmembrat territorialment però que treu el cap gràcies als seus potents lideratges.

EH Bildu guanya a Euskadi

Un dels titulars de la nit a l’Estat és a Euskadi, on EH Bildu guanya per primera vegada unes eleccions. Després de les eleccions de l’abril passat, en què va empatar en diputats amb el PNB però va quedar gairebé tres punts per sobre, ara els abertzales triomfen amb la candidatura Ara Repúbliques, de la mà d’Esquerra, el BNG i Ara Més, que obtenen 3 diputats. La victòria d’EH Bildu es deu bàsicament a uns espectaculars resultats a Guipúscoa, amb 10,5 punts més que el PSOE, que s’imposa a Biscaia i Àlaba. El PNB, que es presentava amb Coalició Canària en la candidatura anomenada Coalició per una Europa Solidària, pateix un retrocés sonat amb 11,5 punts menys que el 2019 i la tercera posició.