Brussel·lesLa vida sense Carles Puigdemont és difícil per a Junts. Tant que en els comicis europeus del 9-J ha caigut deu punts percentuals i mig milió de vots respecte als del 2019, quan va treure un milió de sufragis i el 28% dels suports. I això són dos eurodiputats menys. Però ara té una bona dada a la qual aferrar-se: ha consolidat el lideratge a l’independentisme aguantant per davant d’Esquerra i assolint la segona posició de manera folgada tot i els pobres resultats. Els 430.000 vots al Principat i el 18% de percentatge de vot disten molt del 30,6% del PSC i de l’èxit de Puigdemont, però també és prou lluny de la tercera força, ERC, amb 354.000 vots (14,82%).
Inscriu-te a la newsletter Política
Una mirada a les bambolines del poder
Inscriu-t’hi
La fredor i els nervis es van apoderar de la primera part de la nit al Press Club Brussel·les, on Junts ha celebrat la jornada electoral. Un lloc molt diferent de la joia de la victòria celebrada el 2019. “L’espanyolització de la campanya” ha estat l’argument en unes primeres declaracions en què es va relacionar la baixa participació catalana amb la concatenació d’eleccions. Però després de la millora dels resultats respecte a uns sondejos pessimistes que li donaven sis punts percentuals menys, la recepta de Junts ha estat fer una lectura optimista de les xifres obtingudes: “És un bon resultat”, ha afirmat el candidat, Toni Comín, que ha fet “una valoració molt positiva” en la roda de premsa envoltat de Carles Puigdemont, Laura Borràs i Jordi Turull. Ha destacat que era “un context difícil” a causa de la campanya des de l’exili i s'ha aferrat al segon lloc assolit. També ha avisat el PSOE dient-li que havia perdut les eleccions. Fins i tot ha dit que havien “acariciat” el segon eurodiputat en una disputa amb el PSOE que van perdre per 80.000 vots. És a dir, ni victòria ni funeral.
Els juntaires han perdut 100.000 vots respecte al resultat de les eleccions catalanes, on també van quedar segons, però el més dolorós és veure com augmenta el diferencial amb el PSC, que el 12-M va ser de 6,4 punts i aquest diumenge de 12,6. Obtenir només un eurodiputat quan els anteriors comicis en van aconseguir tres és una davallada significativa i ha caigut com una galleda d’aigua freda a la formació, matisada per la sagnia independentista general. El sobiranisme en total ha perdut més d’un milió de vots. Res a veure amb la nit electoral de fa cinc anys, quan Puigdemont va arrasar.
Reptes de Junts
Comín només ha aconseguit l’acta per a ell, cosa que demostra que Junts té un problema sense Puigdemont. La participació també ha estat molt més minsa i es torna a constatar que una part significativa de l’independentisme opta ara per l’abstenció, amb menys participació en feus com la demarcació de Girona i Lleida, on Junts ha guanyat. Malgrat la sensació d’haver salvat els mobles, hi ha molts dubtes sobre l’èxit de la missió que el mateix Puigdemont es va imposar: refer ponts amb la resta de partits independentistes.
La campanya de Junts s’havia centrat a reivindicar les “victòries” d’aquests anys i la feina feta des de l’exili per l’equip de Puigdemont en la guerra judicial contra l’Estat. I ha acabat, després del clímax de fa cinc anys, amb un regust agredolç. ¿Aquests números fan canviar les línies mestres del pla del partit per als pròxims mesos? Per ara no. L’objectiu immediat és rearmar-se per afrontar els escenaris d’una política catalana més incerta que mai.
![Diana Riba, al costat de Tomàs Molina en la seva compareixença per valorar els resultats electorals](data:image/svg+xml,%3Csvg xmlns="http://www.w3.org/2000/svg" viewBox="0 0 16 9"%3E%3C/svg%3E)
