Dolors Montserrat, la candidata que no beu cafè i només dorm tres hores (en campanya)
Filla d'una històrica del PP, ha protagonitzat l'ofensiva a Europa contra la immersió lingüística
BarcelonaMamar la política a casa, amb una política influent del PP català, hi influeix. Com també el fet de viure envoltada de vinyes –per on li agrada caminar– en una vila com Sant Sadurní d'Anoia, on es veu imponent la muntanya de Montserrat. La candidata del PP a les eleccions europees, Dolors Montserrat i Montserrat, nascuda el 1973, va agafar la consciència política sobretot "per defensar la llibertat" quan li molestava que "l'assenyalessin per ser catalana i no independentista", segons explica en una conversa amb l'ARA. Precisament, la bandera de la catalanitat hispana o l'espanyolitat catalana ha estat una constant en la seva trajectòria i els darrers cinc anys ha estat de les que han engegat una croada contra l'independentisme i la immersió lingüística des del Parlament Europeu. Alhora, subratlla que de la seva mare, Dolors Montserrat i Culleré, en va treure "una referent política", que va ser diputada 27 anys pel PP i la primera portaveu al Parlament dona. També els valors i el tarannà "de respecte i diàleg" i la separació clara de la vida privada. De fet, és "molt reservada" i no li agrada parlar gaire de la seva vida personal.
Montserrat és advocada de professió, llicenciada en dret a la Universitat Abat Oliba, i va exercir de lletrada des del 1997 fins al 2011, especialitzada en dret civil, immobiliari i de família. Va començar la seva aventura política el 2003 com a regidora al seu municipi i va escalar aviat com a promesa popular fins a ser diputada al Congrés el 2008, per passar a la mesa el 2011, ministra de Sanitat el 2016 amb el govern de Mariano Rajoy i portaveu popular al Congrés el 2018. La va apadrinar María Dolores de Cospedal: sempre s'han manifestat admiració mútua. Com a ministra va liderar el pacte d'estat contra la violència de gènere, una fita de la qual sent "orgull": "Altres agafen la bandera del feminisme i es posen rere la pancarta, però en els fets hi ha un retrocés com la llei del només sí és sí, amb rebaixes de penes a 1.200 depredadors sexuals", lamenta. Així, afegeix que ella no agafa "cap bandera": "Jo exerceixo el feminisme, la igualtat real", reivindica, en lloc de posar etiquetes. Ara bé, també va viure moments complicats com el 2017, quan va esdevenir consellera de Salut interina amb l'article 155 aplicat: una iniciativa de la CUP a la seva vila plantejava declarar-la persona non grata, tot i que no va fructificar.
L'eurodiputada es defineix com una persona molt familiar, amb el seu fill Gonçal i els seus pares i tres germans com a pilar de la seva vida. "Inquieta i molt positiva", veu la vida des d'un prisma optimista, "malgrat que de vegades tinguis cops forts". Agafa de referent els llibres del psicòleg Rafael Santandreu, que pregona una manera de veure la vida feliç. "De vida només n'hi ha una, és un regal", relata la fervent lectora, que també assegura que és propensa a acceptar bons consells del seu entorn. Fonts del seu nucli pròxim afirmen que "el cap li va molt ràpid, i per això parla de pressa", i afegeixen que en aquest sentit no beu mai cafè, sinó que opta per l'aigua amb llimona o el te verd. Afegeixen que és lleial, empàtica i treballadora "eficaç" –no dorm gaire, sobretot en campanya: unes tres hores– i prefereix pencar des d'un segon pla, ja que ser candidata té implicacions: si li demanen una foto pel carrer passa força vergonya.
Referents i emoció
A més de la seva mare, té una altra referent política: Loyola de Palacio, que va ser ministra d'Agricultura i la primera vicepresidenta espanyola de la Comissió Europea. S'hi emmiralla, entre altres coses, per la seva "defensa del camp". Un sector que també té entre cella i cella des de jove, conscient que al seu poble viuen de la pagesia i que Sant Sadurní "està foradada tota per les caves". Per això destaca l'esmena que va presentar ella mateixa a l'Eurocambra i que el 2022 va evitar que s'introduís a les ampolles de vi un advertiment similar al del tabac: "Vam evitar criminalitzar el món del vi, tot i que no comptéssim ni amb [bona part de] l'esquerra ni amb Carles Puigdemont". Les altres dues iniciatives que remarca de la seva trajectòria són el pla europeu contra el càncer i la seva ponència al Congrés per aprovar la presó permanent revisable per a assassins i violadors.
D'altra banda, un record que la va marcar políticament va ser l'arribada del malalt d'ELA bilbaí Jaime Lafita des de la capital de Biscaia fins a Brussel·les, en un trajecte en tàndem amb el seu fill. Relata que va ser "emocionant" quan el va rebre, en la cara més humana de la política.
