Brussel·lesLa violència política està creixent a la Unió Europea en plena precampanya de les eleccions a l'Eurocambra del 9 de juny. Més enllà de l'intent d'assassinat del primer ministre d'Eslovàquia, Robert Fico, diversos representants polítics han sigut víctima d'atacs arreu del bloc comunitari o d'amenaces de tota mena. Això fa que els dirigents de la Unió Europea hagin expressat els seus temors sobre el fet que aquest clima, provocat per la polarització creixent i l'augment de discursos deshumanitzadors contra rivals polítics, s'enquisti i acabi esdevenint l'ordre del dia. "Una de les fites més importants que han aconseguit les democràcies és haver substituït les armes per les paraules. Aquest progrés no es pot donar mai per fet", va alertar aquest dijous el president del Consell Europeu, Charles Michel.
Inscriu-te a la newsletter El pacte entre Mazón i Feijóo per no enfonsar el PPUna mirada a les bambolines del poder
Inscriu-t’hi
Aquesta setmana, a banda de l'intent de magnicidi a Eslovàquia, diversos dirigents estatals del bloc europeu també han rebut amenaces, cosa que encara ha fet saltar més alarmes a la UE. Aquest dijous, el primer ministre belga, Alexander De Croo, va denunciar un presentador de ràdio que va fer una crida a afusellar-lo i va animar els oients a "continuar endavant malgrat la seguretat que rodeja aquest home", en referència a De Croo. Dies abans, el primer ministre polonès també va lamentar que un usuari de la xarxa social X assegurés que "els eslovacs van donar exemple del que s'hauria de fer amb Tusk".
Tot això ha passat després que l'eurodiputat socialdemòcrata alemany Matthias Ecke fos apallissat presumptament per un grup de joves militants d'extrema dreta mentre enganxava cartells electorals a la seva ciutat, Dresden. Anteriorment, la socialdemòcrata Franziska Giffey, vicealcaldessa de Berlín, també va ser colpejada per un individu durant una visita oficial a una biblioteca pública de la capital germànica.
De fet, arran d'aquests atacs els grups europarlamentaris de l'esquerra, verds, liberals i socialdemòcrates van signar un manifest conjunt per condemnar aquesta mena d'atacs i l'increment de l'hostilitat política, tant a l'Eurocambra com en el global de la UE.
El gran absent a l'hora de donar suport a aquest comunicat va ser el Partit Popular Europeu (PPE), que és la formació més gran de l'Eurocambra i les enquestes preveuen que torni a guanyar els pròxims comicis comunitaris. Així doncs, diversos eurodiputats de la bancada progressista han criticat que els conservadors no hagin firmat la carta i els han acusat de tirar llenya al foc de la crispació política o, almenys, de no oposar-s'hi clarament.
El text també condemna el "creixent nombre de casos d'assetjament, vandalisme, desinformació, difamació i discursos d'odi de l'extrema dreta" i, a més, es compromet a "no cooperar per formar una coalició ultradretana". Aquest és un dels punts en què el PPE no està d'acord. Cal recordar que la mateixa candidata de la família democratacristiana a revalidar el mandat al capdavant de la Comissió Europea, l'alemanya Ursula von der Leyen, ha obert la porta a pactar amb l'extrema dreta favorable a l'OTAN i contrària al règim de Vladímir Putin.
Fico, un personatge polaritzador
Tanmateix, el cas del primer ministre eslovac, tot i que es tracti de l'últim exemple de l'increment de la violència política de la UE, és diferent. Malgrat que forma part del partit socialdemòcrata, ha anat virant cap a posicions populistes d'extrema dreta i pro-russes. I, per aquest motiu, el seu partit, Direcció-Socialdemocràcia (Smer-SD), va ser expulsat del grup europarlamentari socialista quan va tornar al poder l'octubre passat, i els dirigents de la Unió Europea han alertat en diverses ocasions de la seva deriva antidemocràtica i polaritzadora. Temen que segueixi els passos de Viktor Orbán, l'euroescèptic i autoritari primer ministre d'Hongria.
És a dir, el mateix Fico ha contribuït a la dinàmica polaritzadora en què s'endinsa la UE i especialment Eslovàquia, i se n'ha aprofitat per recuperar el poder, després que perdés les eleccions per nombroses acusacions de corrupció i el dubtós assassinat de periodistes que investigaven les connexions del seu govern amb la màfia. De fet, la presidenta d'Eslovàquia entre 2019 i 2024, Zuzana Caputová, va anunciar l'any passat que no es presentava a la reelecció per les amenaces que havien rebut tant ella com la seva família, també per part del partit i l'entorn de Fico.
Brussel·les alerta de l'increment d'ingerències russes a les eleccions
La Comissió Europea ha alertat aquesta setmana que les ingerències russes s'estan incrementant i sofisticant poques setmanes abans de les eleccions europees del 9 de juny. En aquest sentit, adverteix del perill que suposa per a la democràcia comunitària la desinformació que difon el règim de Vladímir Putin i els seus mitjans de comunicació afins, sobretot respecte a la guerra d'Ucraïna.
Per això, el Consell de la Unió Europea ha anunciat aquest divendres que ha prohibit la radiodifusió de quatre canals pro-russos: Voice of Europe, RIA Novosti, Izvestia i Rossiyskaya Gazeta. "Aquests mitjans estan sota control permanent del Kremlin i han sigut essencials i decisius per impulsar i donar suport a la guerra d'agressió contra Ucraïna i per a la desestabilització dels seus països veïns", conclou un comunicat emès pels estats membres de la UE.