BarcelonaLa butlleta de Podem a les eleccions europees representa segurament l’opció més partidària a l’estat espanyol d’aturar el subministrament d’armes a Ucraïna i obligar Volodímir Zelenski a acceptar la partició del seu país. Amb més o menys intensitat, altres forces d’esquerres com Sumar o fins i tot ERC (que hauria de ser especialment solidària amb el poble ucraïnès) posen mala cara quan es parla d’augmentar l’ajut militar a Kíiv per respondre a l’agressió russa.
Si mirem fora de l’estat espanyol, però, veiem que qui manté posicions prorusses són gent com Marine Le Pen a França o líders d’extrema dreta com l’hongarès Viktor Orbán, que veuen amb bons ulls les polítiques antioccidentals de Vladímir Putin. Però així com l’extrema dreta està dividida sobre aquesta qüestió (Meloni, per exemple, ha passat de ser prorussa a ser pro OTAN), a l’esquerra continua pesant molt l’herència comunista i antiamericana. Només alguna petita facció trotskista s’ha manifestat a casa nostra clarament a favor d’Ucraïna.
L’esquerra, però, té contradiccions greus en aquest camp, ja que Putin és un autòcrata que aplica polítiques d’extrema dreta (contra els drets de les dones, contra el moviment LGTBI, contra les minories nacionals, etc.), i una victòria russa a Ucraïna de manera automàtica reforçaria la reacció a Europa. Un dels grans èxits de la propaganda russa és haver convertit en aliats involuntaris l’extrema dreta i l’extrema esquerra postcomunista, amb la diferència que, en realitat, aquests darrers treballen per a l’enemic i no ho saben.
