Contra el català i a favor dels toros: un any de govern amb Vox al País Valencià i les Balears

València / PalmaMenú complet: lluita contra la diversitat sexual, negació de l’existència de la violència masclista i del canvi climàtic, tergiversació de la memòria democràtica i defensa dels toros i, sobretot, anticatalanisme. Un autèntic embat contra la llengua i la cultura pròpies. Aquest és el llegat que ha deixat Vox al País Valencià i a les Illes Balears un any després de la seva arribada al govern en aliança amb el PP, en coalició a València i amb un pacte de legislatura a Mallorca. En dotze mesos, el binomi ultraconservador ha premut l’accelerador per implantar la seva agenda. Reconstruïm el modus operandi de l'extrema dreta, que ha actuat en paral·lel als dos territoris.

Asfíxia catalanista i negacionisme

Al País Valencià, la primera actuació del PP i Vox va ser suprimir les ajudes al català i vetar certes publicacions en algunes biblioteques per considerar-les “catalanistes”, un fet que va provocar les primeres manifestacions al crit de "No passaran!". Entre les principals víctimes hi ha l'Institut Ramon Llull, la Càtedra Vicent Andrés Estellés, l'Espai Joan Fuster i la Fundació Carles Salvador. Per contra, han subvencionat entitats secessionistes i la Fundación Toro de Lidia, amb seu a Madrid, que ingressarà 300.000 euros per organitzar corregudes de jònecs. També han suprimit l'Oficina de Drets Lingüístics, el Consell Social de les Llengües i el guardó Guillem Agulló, que premiava les entitats que lluiten contra els discursos d’odi. L’agenda de Vox també ha arribat a l'escala municipal amb el projecte d’aprovar la doble denominació –valencià i castellà– de les ciutats de València i Castelló de la Plana. A Castelló fins i tot volen eliminar dels carrers els noms de Joan Fuster, Isabel-Clara Simó i Empar Navarro.

El vertader punt d’inflexió ha arribat, però, amb l’inici de la tramitació d’un paquet legislatiu en el qual destaca la norma que deixarà en mans de les famílies la tria de la llengua vehicular a les zones valencianoparlants, mentre que a les castellanoparlants ho serà obligatòriament el castellà. Una altra llei reduirà la independència d'À Punt, que podrà ser controlada pels partits que donen suport al govern i que obri la porta a emetre continguts en castellà. Es tracta, això sí, d’una proposta que no satisfà Vox, que senzillament preferia tancar el canal. El partit ultra també anhelava suprimir l'Agència Valenciana Antifrau, però ha pactat amb el PP que la majoria de les Corts en pugui designar el director sense negociar amb l'oposició, com exigeix la llei actual. Per contra, on la formació ultra s’ha imposat ha estat en la norma que equipara les víctimes de la Segona República a les del franquisme, a més d’eliminar la condemna de la dictadura i la repressió de Franco.

Per a Anna Oliver, la presidenta d’Acció Cultural del País Valencià, el balanç del primer any del PP i Vox evidencia que el seu principal objectiu és “completar la substitució lingüística i assimilar el País Valencià a la resta d’Espanya”. És per això que reclama una gran resposta ciutadana. “Hi ha massa resignació i desmobilització. Fins ara només s’ha manifestat la comunitat educativa. Esperem que la gent, també els polítics de l’oposició, s’adonen del que ens juguem”, resumeix. Un pèl més optimista es mostra Kilian Cuerda, portaveu del col·lectiu És País Valencià, que creu que l’agenda del PP i Vox xocarà amb una societat que “majoritàriament rebutja les seues polítiques d’odi”. “Són un govern senzillament antivalencià, esperem poder plantar-los cara”, conclou.

Atacs amb resposta massiva a Mallorca

Menys de dos mesos. Aquest és el temps que va esperar el Govern balear de Marga Prohens per clavar el primer cop al català, amb la fulminació de la llengua pròpia com a requisit a la sanitat pública. Era un dels 110 punts de l’acord de governabilitat del PP i Vox, que marca el pas de l'executiu. L'última demostració de poder, aquesta setmana: aconseguir que els menors puguin assistir a les corrides de toros.

Vox fa gala d’haver imposat la segregació lingüística a les escoles de les Illes i d’haver defensat la "llibertat d’elecció" de les famílies. Ara bé, aquest objectiu s’ha assolit a mig gas, perquè el PP no vol tornar a protagonitzar un enfrontament amb la comunitat educativa com el que va acabar amb el govern de José Ramón Bauzá per voler implantar el trilingüisme. El curs vinent, els pares podran triar la llengua vehicular només en el primer ensenyament, i les escoles s’adheriran voluntàriament al pla pilot, cosa que no farà cap centre públic malgrat que la Conselleria d’Educació aportarà més recursos econòmics a qui ho apliqui.

Com al País Valencià, a les Balears també es juga la batalla cultural anticatalana. En consells insulars i ajuntaments, Vox ha aconseguit canviar reglaments lingüístics per minvar la presència del català, ha introduït el castellà als premis literaris (com els Ciutat de Palma i els Premis Mallorca de Creació Literària) i ha reduït les subvencions d’entitats com l’Obra Cultural Balear i Plataforma per la Llengua, que per a l’extrema dreta són paradigma del pancatalanisme a les Illes. D’altra banda, l’executiu popular ha dotat amb 750.000 euros l’oficina que Vox vol posar en marxa en defensa del castellà, un ens que encara no ha començat a rodar. Una altra via d’atac ha estat la negació de la unitat de la llengua catalana, que Vox ha intensificat després que Felip VI atorgàs a l’Acadèmi de sa Llengo Baléà l’estatus de "reial". Davant de la negativa del PP a donar suport a aquesta concessió, l’extrema dreta ha acusat els populars de posar-se al mateix costat que l’independentisme.

Ara bé, els intents del PP per evitar la protesta social no han servit de res i les manifestacions han deixat palès que determinades mesures no s’aplicaran sense resistència. 40.000 persones varen clamar contra els atacs al català el 6 de maig a Palma, i un miler més van demanar que els feixistes deixin de controlar les institucions en una concentració en contra de la derogació de la Llei de memòria i la paralització de la Llei de fosses. “Ens trobam en un segon quadrienni negre per a la llengua i la cultura catalana a les Illes. Aquest primer any de legislatura hem assistit a l’adopció de tot un seguit de mesures regressives”, lamenta el president de l’OCB, Antoni Llabrés. Precisament aquesta entitat ha impulsat un recurs d’inconstitucionalitat contra l’eliminació del requisit del català a la sanitat i un altre al Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears (TSJIB) contra la segregació lingüística a les aules. Els dos s’han admès a tràmit.