Els canvis que rumia la UE per funcionar millor

La majoria d'estats pressionen per retirar la unanimitat en alguns camps i preparar-se per a la pròxima gran ampliació

4 min
Scholz, Von der Leyen i Macron en una imatge d'arxiu del Consell Europeu sobre els Balcans.

Brussel·lesUn dels plats forts de l'anterior legislatura havia de ser la gran reforma de la Unió Europea per intentar millorar el funcionament del bloc, sobretot davant d'una potencial adhesió d'Ucraïna, Moldàvia, Geòrgia i els Balcans Occidentals. Però la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, que ha hagut d'afrontar una pandèmia i la invasió d'Ucraïna, ha evitat obrir aquesta capsa de pandora i ha tirat la pilota endavant fins al pròxim mandat, en què es preveu –aquesta vegada sí– que la UE tiri endavant els esperats canvis estructurals per millorar (o almenys no reduir) la seva eficiència, encara que s'absorbeixin un bon grapat de nous estats membres.

Inscriu-te a la newsletter Política Una mirada a les bambolines del poder
Inscriu-t’hi

De fet, qui més ha pressionat Brussel·les en aquest sentit ha sigut l'eix francogermànic. Tant Alemanya com França, que són els dos països més grans i influents del bloc, consideren necessària una remodelació de la UE i subratllen en la conveniència que un sol país pugui fer entrebancar la voluntat de tot el club europeu, com passa sovint amb Hongria. Per això, proposen acabar amb el requisit d'unanimitat en alguns camps perquè es puguin tramitar iniciatives malgrat la negativa de Budapest, que sol nadar a contracorrent de la resta de socis.

L'obligació d'assolir la unanimitat no només allarga les negociacions i fa retardar la posada en marxa d'algunes normatives de caràcter urgent, com passa amb els suports a Ucraïna, sinó que també permet que governs com el de l'euroescèptic i ultradretà Viktor Orbán puguin extreure contrapartides de Brussel·les o dels altres estats membres a canvi del seu sí. Això ha passat recentment, per exemple, quan Hongria va aconseguir que la Comissió Europea li descongelés els fons europeus que li tenia bloquejats per la seva deriva antidemocràtica perquè va permetre que la UE ampliés els ajuts a Kíiv.

La por més gran de la UE és, però, que altres països segueixin les petjades d'Hongria i es facin seva l'estratègia d'Orbán. De fet, abans que Donald Tusk tornés a agafar les regnes del govern de Polònia, Varsòvia era una altra de les capitals que posava sovint bastons a les rodes al bloc. I es tem que alguns dels socis nouvinguts, amb el temps, puguin acabar fent el mateix o fins i tot, com en el cas d'Hongria, que caiguin sota les grapes del règim de Vladímir Putin i, a la pràctica, s'acabi posant l'enemic dins de casa.

En aquest sentit, un dels casos simptomàtics és Geòrgia. Tot i que hi ha un suport majoritari entre la població per acostar-se a la UE, el govern georgià –controlat per l'oligarca prorús Bídzina Ivaníxvili– ha tramitat una mesura coneguda com la "llei russa". Aquest gest, per descomptat, apropa Geòrgia al Kremlin i fa que creixin els recels dins dels estats membres per accelerar l'admissió del país georgià.

Una UE a diferents velocitats

Una altra de les propostes que Alemanya i França fan és crear quatre cercles concèntrics d'unió. En primer lloc, els països més històricament integrats, que tenen l'euro com a moneda i que formen part de la zona de lliure circulació Schengen. En segon lloc, tots els estats membres que formen part de la Unió Europea. Després, ja només amb una simple "associació", principalment econòmica, hi hauria els països amics del bloc i geogràficament més propers, com Suïssa o el Regne Unit. Per acabar, tots els estats occidentals que formen part de la nova Comunitat Política Europea, una plataforma recentment creada pel president francès, Emmanuel Macron, que més enllà de la UE també conté els Balcans, totes les repúbliques exsoviètiques i, fins i tot, Turquia.

D'altra banda, l'eix francogermànic també opta per reduir el nombre de comissaris europeus –una figura similar als ministres espanyols o els consellers catalans– que configuren l'executiu comunitari. Ara mateix, comptant la presidenta Von der Leyen i el cap de la diplomàcia europea, Josep Borrell, són 27. És a dir, un per cada estat membre.

Una gran part dels estats membres ara volen que, tal com ja recull el tractat de Lisboa, deixi de ser obligatori que cada país tingui un representant a la Comissió Europea i que, en tot cas, sí que hi hagi càrrecs de segona línia que continuïn sent de tots els estats. D'aquesta manera, s'aconseguiria que les trobades del Col·legi de Comissaris, que és on acorden les grans decisions, siguin més eficients i, si s'amplia la UE, no s'acabin formant executius multitudinaris de trenta o més membres.

Amb el mateix objectiu de reduir representants, els socis europeus també han posat sobre la taula limitar el nombre màxim d'eurodiputats que podria arribar a assolir el Parlament Europeu, encara que la UE creixi en nombre d'estats i d'habitants. Els comicis d'aquest diumenge ja se n'escullen 720 i la proposta de França i Alemanya, que secunden gran part dels estats membres i Brussel·les, és posar el topall en un màxim de 751.

L'esforç econòmic d'acceptar Ucraïna

A hores d'ara, a part d'Hongria, cap país posa en dubte el suport militar i financer que la UE envia a Ucraïna ni la seva candidatura com a pròxim nou estat membre del bloc. Ara bé, tots els països volen estar preparats per rebre-la, sobretot econòmicament, i evitar que afecti gaire els seus interesso nacionals.

Un dels països que, per exemple, ha mostrat més inquietuds és França. Un dels principals projectes del bloc és la política agrícola comuna (PAC), que suposa una tercera part de tot el pressupost de la UE, i el sector agrícola gal n'és un dels màxims beneficiats. Amb la potencial entrada d'Ucraïna, París veu perillar la quantitat de diners que li arriben de Brussel·les per a la seva pagesia i ja insisteix en preparar-se financerament per reconstruir Ucraïna i, especialment, ajudar el camp ucraïnès una vegada acabada la guerra, així com ampliar el pressupost de la UE i de la PAC.

En aquest sentit, tot i que l'executiu de Von der Leyen s'ha limitat a recollir aquestes propostes dels estats en un document que va presentar just abans d'acabar aquesta legislatura, diferents dirigents comunitaris l'han pressionat perquè engegui el procés de la pròxima gran reforma de la UE. La mateixa presidenta del Parlament Europeu, la també conservadora Roberta Metsola, va alertar en el ple del discurs de l'Estat de la Unió que el "bloc no pot funcionar més tal com el coneixem ara" i que s'ha de modificar si vol arribar a tenir 32, 33 o, fins i tot, 35 estats membres.

Són partidaris de la gran ampliació de la UE?
stats