Breu conversa amb un comandant ucraïnès sobre les eleccions europees

“Tothom està molt cansat”, diu per WhatsApp el soldat Baloo, comandant de l’exèrcit ucraïnès destinat al front de Donetsk. Fa setmanes que és la resposta que m’envia quan li pregunto com es troba. No descobrim res: després de dos anys i mig de guerra, i sense prou gent que els reemplaci, les tropes de Volodímir Zelenski estan exhaustes i moralment tocades.

La breu conversa amb el soldat Baloo –nom de guerra– acaba derivant en les eleccions europees. “Tant de bo a les properes els ucraïnesos puguem votar”, escriu. I envia de seguida un altre missatge: “Però, sincerament, no ho crec. Em sembla que Ucraïna no serà mai de la Unió Europea”. “Per què?”, li pregunto. Envia una imatge al xat de WhatsApp: un ruc perseguint una pastanaga. Continua escrivint. “Em fa por que estiguin jugant amb nosaltres. I em fa por que Europa s’acabi oblidant de nosaltres”.

Les banderes europees són ben presents a Ucraïna des que va esclatar la invasió russa. Mostrar-la és un gest de reivindicació davant l’amenaça imperialista de Vladímir Putin. Soldats i civils agraeixen sovint el suport de la Unió Europea i admeten –alguns amb més fe que d’altres– que el seu país també està lluitant per Europa i pel futur europeu. A Kíiv s’ha celebrat cadascun dels passos per iniciar el seu camí –i periple– per formar part algun dia del club comunitari.

Les guerres, quan s’estanquen, accentuen la fatiga i els dubtes, com els del comandant Baloo. La situació al front és tan delicada que Ucraïna no es pot permetre dubtar. La situació global és tan incerta que Europa tampoc es pot permetre dubtes a Ucraïna. I encara menys oblidar-se’n.