Blindar l'avortament a tota la UE: un repte factible?

BarcelonaBlindar l’avortament a la Unió Europea (UE) en un moment de risc de retrocés en l'accés a aquest dret per l'augment de l'extrema dreta. És el repte del moviment europeu feminista La Meva Veu, la Meva Decisió, que també dona nom a la iniciativa europea ciutadana (l’equivalent comunitari de la ILP) per recollir un milió de signatures (250.000 a l'estat espanyol) abans de les eleccions europees del 9 de juny. L’objectiu és que la Comissió Europea resultant de les eleccions del mes de juny prengui en consideració la iniciativa i garanteixi que totes les dones dins el territori comunitari puguin interrompre l'embaràs. Es calcula que hi ha més de 20 milions d’europees en aquesta situació, i fins i tot en els estats on sí que és legal dones amb discapacitat, migrants o sol·licitants d’asil topen amb obstacles per accedir-hi.

La idea va sorgir de l'eslovè Institut 8. Marec (Institut 8 de Març) i, en un principi, s'hi van afegir entitats feministes de base a França, Polònia, Àustria, Croàcia, Irlanda, Finlàndia i Espanya, i posteriorment s'hi han afegit associacions d'Hongria, Dinamarca i Itàlia. A la Unió, el dret a l'avortament no és homogeni i va des de la inclusió a la Constitució del dret a l’avortament de França fins a les grans restriccions que imposa Polònia, on gairebé totes les interrupcions són clandestines. Davant la impossibilitat legal de fer una directiva europea perquè Brussel·les obligui els executius a fer de l'avortament un dret, les promotores han optat per activar el que s'anomena competències de suport, pensades per protegir la salut sense envair competències estatals.

Així, reclamen que es garanteixi l'accés lliure, gratuït i segur per a "totes les dones que són a la UE", independentment de la seva situació administrativa o país de residència. Com es faria? La iniciativa demana programes de finançament plurianuals que es destinin als estats on l'avortament és legal perquè les dones residents en països sense accés hi puguin viatjar amb totes les despeses pagades.

La mobilització ara no és casual. "Ens hem de defensar de les formacions d’extrema dreta i de la dreta extrema que estan retallant drets a l’Argentina i els Estats Units, però que a Espanya ja s’asseuen al Congrés i a molts Parlaments autonòmics", alerta Kika Fumero, portaveu i coordinadora del moviment a l’Estat juntament amb la periodista Cristina Fallarás. Els drets de les dones, continua l’activista, que va dirigir l’Institut Canari per la Igualtat, són sempre els que primer reben l’embat de les polítiques reaccionàries perquè "controlant el cos de la dona es controla la societat". I, en aquest punt, enumera la vigilància que s'exerceix de la reproducció, de la sexualitat, dels embarassos no desitjats i fins i tot de la capacitat per "reduir la capacitat d’estudis, el progrés i la carrera professional" de les dones. Els grups ultres "funcionen amb la mateixa estratègia i agenda, no tenen escrúpols i disposen d'enormes recursos humans molt mobilitzats i econòmics", detalla.

L'Espanya de les desigualtats

La voluntat és que, si es pren en consideració la iniciativa, la Comissió obri una línia per ajudar a avortar les dones en països amb una legislació favorable, pagant-los el viatge i la intervenció. El cas més flagrant de prohibició és el de Malta, on es prohibeix en tots els supòsits (fins i tot si hi ha risc per a la vida de la mare, la inviabilitat del fetus o per violació). Però Fumero també es refereix als estats on només es pot fer pagant (Alemanya i Àustria), així com a acompanyar les dones que volen avortar passades les setmanes de termini màxim fixat al seu país. "Es tracta que puguin anar a països veïns de manera segura", insisteix. A Espanya, amb una reforma aprovada la legislatura anterior, hi ha, per exemple, el topall de les catorze setmanes per avortar lliurement i, a partir d'aquí, la dona s'ha de sotmetre al criteri mèdic. A més, l'activista suma l'impacte de l'alta objecció de consciència entre els professionals i les desigualtats territorials, que situa Castella, Andalusia i Múrcia a la cua en l'accés a aquest dret.

De l’èxit de la campanya dependrà el futur de les dones. Fumero sosté que la iniciativa col·loca els europeus en la disjuntiva entre "les polítiques de la mort", que atempten contra la salut física i mental de les dones que no tenen accés a l’avortament, i "la cultura de la vida", que defensa un dret tan fonamental com el dret de decidir sobre el propi cos.