Aquests són els eurodiputats catalans que s’han escollit aquest 9-J

BarcelonaEls resultats del 9-J fan que vuit catalans hagin de fer les maletes cap a Brussel·les (o més aviat prorrogar els seus contractes de lloguer a la capital belga). Són els candidats que han estat escollits a les eleccions d’aquest diumenge com a eurodiputats. La majoria repeteixen –sis dels vuit–, un debuta –Jaume Asens, dels comuns– i Juan Carlos Girauta, que va ser representant de Ciutadans a l’Eurocambra, torna ara amb l’extrema dreta Vox. Per contra, perfils com el meteoròleg Tomàs Molina, flamant fitxatge d’Esquerra, o el fins ara eurodiputat de Ciutadans, Jordi Cañas, s’han quedat fora de l’Eurocambra.

PSOE-PSC

Javi López

Javi López (Madrid, 1985), malgrat ser l’europarlamentari català més jove, serà el més veterà de tots en la que serà la seva tercera legislatura al Parlament Europeu. Nascut a Madrid, va traslladar-se amb tres anys a Barcelona, és llicenciat en dret i ha sigut professor universitari d’història i de política europea. La seva activitat al partit comença a les joventuts socialistes, de les quals va ser primer secretari durant sis anys. Abans de fer el salt a la política comunitària el 2014, quan va ser escollit eurodiputat amb només 28 anys, havia sigut conseller de districte i portaveu socialista del barri de les Corts de Barcelona. La seva ascendència al grup socialista europeu i a la delegació espanyola és cada cop més gran: en aquesta ocasió ha sigut el número 3 de la candidatura.

Laura Ballarín

Laura Ballarín (Barcelona, 1984) repeteix també com a representant del PSC al Parlament Europeu, en la que serà la seva segona legislatura a la cambra. Ara bé, només fa un any que és eurodiputada a Brussel·les, ja que va entrar a l’Eurocambra després de la renúncia d’una companya de files que va ser elegida diputada al Congrés el juliol passat. Al Parlament Europeu forma part de la comissió de Mercat Interior i Protecció del Consumidor. És politòloga de formació, especialitzada en les relacions de la Unió Europea amb l’Amèrica Llatina. Abans d'entrar a l'Eurocambra va ser la cap de gabinet d’Iratxe García, la presidenta del grup socialista europeu a l’Eurocambra i actual número 2 del PSOE.

Junts

Toni Comín

Toni Comín (Barcelona, 1971) agafa el relleu de Carles Puigdemont al capdavant de Junts al Parlament Europeu. Inseparable de la trajectòria política de l’expresident des que van marxar tots dos a l’exili, va fer tàndem amb ell a la candidatura del 2019, a més de ser vicepresident del Consell per la República que presideix Puigdemont. És fill del polític antifranquista Alfons Comín. Filòsof i politòleg de formació, va ser conseller de Salut del govern de Puigdemont, proposat per Esquerra, i abans havia militat al PSC, amb qui va ser diputat al Parlament del 2003 al 2010. Va consumar el seu gir a l’independentisme després d’abandonar la formació socialista el 2013, juntament amb altres membres del partit crítics amb l’allunyament del PSC de la tradició catalanista.

ERC-Ara Repúbliques

Diana Riba

Diana Riba (Barcelona, 1975) encapçala la candidatura d’ERC i de la coalició Ara Repúbliques al Parlament Europeu després de fer tàndem amb Oriol Junqueras el 2019. Pedagoga de formació, ha estat membre de l'Associació Catalana pels Drets Civils, formada pels familiars dels presos i exiliats polítics. S’ha dedicat a la gestió cultural coordinant cicles de conferències sobre cinema i literatura, va ser programadora del Fòrum de les Cultures i ha exercit de llibretera, amb el seu propi negoci a Sant Cugat del Vallès. Va fer el pas a la política el 2019 per "portar la veu dels represaliats i dels seus familiars a Europa", ja que és la dona de Raül Romeva, després que Junqueras demanés a l’exconseller si estaria disposada a fer política a Brussel·les.

PP

Dolors Montserrat

Dolors Montserrat (Sant Sadurní d’Anoia, 1973) repeteix com a eurodiputada després d’haver liderat la croada del Partit Popular espanyol al Parlament Europeu contra l’independentisme i la immersió lingüística en aquesta darrera legislatura. Va iniciar la seva carrera política al seu municipi, on va ser regidora del 2003 al 2015. És jurista i filla d’una històrica política del PP, Dolors Montserrat Culleré, que també va ser regidora a Sant Sadurní, va ser diputada al Parlament i va arribar a ser vicepresidenta segona de la mesa. Ha sigut diputada al Congrés des del 2008 i fins a arribar a l’Eurocambra el 2019, i va ser nomenada ministra de Sanitat, Serveis Socials i Igualtat al segon govern de Mariano Rajoy, des del 2016 fins a la moció de censura del 2018.

Vox

Jorge Buxadé

Jorge Buxadé (Barcelona, 1975) és un dels perfils més ultres i pròxims al franquisme de Vox. És advocat de l’Estat i va ser l’encarregat de recórrer una de les primeres consultes sobre la independència que es van fer, la d’Arenys de Munt del 2009. Es va presentar com a candidat per la Falange a les eleccions al Parlament del 1995, i posteriorment va militar durant prop d’una dècada al Partit Popular. És al pinyol de la direcció del partit que lidera Santiago Abascal, i és qui ha impulsat les purgues internes contra les veus més moderades. Estarà cinc anys més a Brussel·les, ja que és eurodiputat des del 2019.

Juan Carlos Girauta

Juan Carlos Girauta (Barcelona, 1961) ha estat en tres partits diferents abans de presentar-se a l’Eurocambra amb Vox. Llicenciat en dret i maoista de jove, va militar al PSC fins als 25 anys, es va presentar a les eleccions al Parlament i al Congrés pel PP, i va ser al nucli dur de Ciutadans, partit amb el qual va ser eurodiputat i portaveu al Congrés dels Diputats, fins que el 2020 va deixar la formació. Durant aquests anys ha fet de tertulià i columnista, i no fa ni dos anys deia que no tornaria a la política. El projecte de l’extrema dreta l’ha convençut de tornar.

Comuns-Sumar

Jaume Asens

Jaume Asens (Barcelona, 1972) debuta a la política europea després d’anys a la política municipal i al Congrés dels Diputats. És jurista i filòsof. Abans de ser polític va exercir com a advocat en defensa dels drets humans i els moviments socials, i va entrar en política de la mà d’Ada Colau a l’Ajuntament de Barcelona com a tinent d’alcaldia. El 2019 va fer el salt a la política espanyola durant el primer govern de coalició, i ha estat un dels principals negociadors de la llei d’amnistia i de l'última investidura de Pedro Sánchez. De fet, abans no ho fes el PSOE, va facilitar la primera reunió de Carles Puigdemont amb la vicepresidenta espanyola Yolanda Díaz.