Els ciutadans de Catalunya, els més interessats de l'Estat en les eleccions europees

MadridEls ciutadans de Catalunya són els més interessats en les eleccions europees del 25 de maig, mentre que els del País Valencià els que menys, segons recull un informe elaborat per l'Institut de Prospectiva Internacional (IPI). Aquest estudi, elaborat entre el 16 d'abril i el 5 de maig mitjançant les respostes de 64 experts, ha preguntat sobre el grau d'interès que desperten a l'Estat les eleccions europees en els ciutadans, presidents autonòmics, partits d'oposició, sindicats, mitjans de comunicació i empreses.

La seva principal conclusió és que tots els presidents autonòmics estan interessats en les pròximes eleccions europees, amb l'excepció de la líder navarresa (el seu partit no s'hi presenta). Nou d'ells –Catalunya, Andalusia, Aragó, Cantàbria, Castella i Lleó, Extremadura, la Rioja, Astúries i Múrcia– demostren el nivell màxim i atorguen un 5, en una escala del +5 al -5. Al costat contrari de la taula hi ha la presidenta de Navarra (-2), seguida dels presidents del País Valencià i les Balears (2), País Basc i Madrid (3), i Galícia, Canàries i Castella-la Manxa (4).

Les dades denoten que l'interès dels ciutadans per la cita amb les urnes canvia segons el territori en què viuen, i els catalans són els que evidencien l'interès més alt, amb un 4 a la mateixa escala. Després dels catalans, se situen els ciutadans d'Extremadura, Galícia i Castella i Lleó, tots amb un 3.

Cantàbria, la Rioja, Madrid, Andalusia, Múrcia i les Balears es mostren menys interessats –la seva puntuació oscil·la entre l'1 i el 2– mentre que els d'Astúries, País Basc, Navarra, Aragó, Castella-la Manxa i Canàries denoten desinterès sobre les pròximes eleccions europees, ja que atorguen una puntuació d'entre el -1 i el -2 a l'interès per les eleccions. Els que menys interès demostren són els valencians, amb un -3.

Per la seva banda, l'estudi indica que el govern central té un interès molt alt en les eleccions (4,5 en una escala del +5 al -5), igual que el PP (4,3), seguit de prop tant pel PSOE (4,1) com pels governs autonòmics (4,1). Pel que fa als mitjans de comunicació, l'estudi reflecteix que mostren interès, si bé a un nivell menor (2,4 de mitjana) que els polítics.

El sector empresarial registra un baix nivell d'interès (+1 de mitjana). Això és especialment notori en el cas dels procedents de Castella-la Manxa (-5) i les Illes Balears (-4), mentre que en altres comunitats com Múrcia (5) i Catalunya (4) se situen en el costat contrari de la balança.