Herències, fans, unions "for ever" i sortides de l'armari lingüístic, al primer debat electoral

BarcelonaQuè uneix els candidats de CiU, Ramon Tremosa, del PP, Santiago Fisas, i d'ICV-EUiA, Ernest Urtasun? No, no és la consulta del 9-N. Ni les polítiques fiscals i econòmiques de la UE. Ni l'estatus de la llengua catalana a Europa. I doncs? "Raül Romeva ha fet una gran feina. En sóc fan", respon Tremosa. "Jo també eh!", replica Fisas. Ernest Urtasun s'estarrufa mentre lloa la tasca del seu predecessor a la cambra. Diu la dita que de la família se'n pot dir, però no se'n pot sentir a dir. Raül Romeva, doncs, com a factor de cohesió des dels antípodes ideològics tant des de l'òptica nacional com social. Així s'ha evidenciat aquest divendres en el primer debat electoral, que ha conduït Jordi Basté per a El món a Rac1.

Un debat prou ordenat, amb candidats disciplinats en l'ús del temps -Basté destacava que entre el candidat que més ha parlat i l'últim la diferència ha estat de només 14 segons- i en què els candidats han mostrat les seves cartes davant la consulta del 9 de novembre, les polítiques fiscals i l'austeritat, el corredor mediterrani o l'estatus del català a Europa.

"Les eleccions més importants"

No podia faltar en un debat electoral, en aquest cas europeu, les apel·lacions a prendre consciència de la importància dels comicis. Per a la ciutadania, però especialment per als que s'hi juguen l'escó. Obria foc en aquest sentit Urtasun: "Aquestes eleccions és cert que són molt importants". I s'hi apuntava de seguida el candidat socialista Javi López: "Aquest [l'europeu] serà el terreny de joc per a la política probablement per la pròxima dècada, per això són tant importants".

I si la suma importància d'aquestes eleccions en concret apareixia en el minut zero, no trigava gaire més a aparèixer l'herència. Herència de Zapatero, en el cas espanyol, del tripartit, en el cas català. Després d'un primer intercanvi en termes de polítiques fiscals i econòmiques de difícil comprensió per als neòfits, Fisas optava per un planer "no es pot estirar més el braç que la màniga". A criteri del popular Fisas l'herència de Zapatero, que "va deixar en fallida l'Estat", és motiu suficient com perquè López "no doni lliçons" de política fiscal i economia.

"El PSOE va deixar l'Estat en fallida, i continua en fallida", el retopa Terricabras, que retreu al PP el discurs triomfalista sobre la suposada recuperació amb un atur desbocat del 24%. Però el dard de Fisas ha ferit Javi López, que admet que si el PSOE va perdre les eleccions "segur que no va fer coses be". I juga la carta generacional: "Sóc d'una generació que no pot capitalitzar els èxits socialistes. Però tampoc se'm pot responsabilitzar dels errors". Confluència, amb matisos, en la necessitat d'una major convergència europea, per resoldre una anomalia que el candidat socialista resumeix així: "No podem tenir moneda única i 19 polítiques fiscals diferents". Urtasun reivindica que "hi ha alternativa" a l'austeritat, Tremosa mostra optimisme amb una unió bancària que "evitarà que hi hagi més casos Bankia" gràcies a unes reformes "que Espanya no hagués fet mai per ella mateixa".

La consulta i el dit a la llaga

I Basté posa damunt la taula el 9-N. Terricabras centra el debat quan diu que "seria mentida que pretenguéssim que la UE estigués només per nosaltres. Sí, però, que hi ha un interès real, i bastant desconeixement, encara". Esperen un pronunciament de l'Eurocambra sobre la independència? "Seria un disbarat. Qui s'ha de pronunciar són els catalans", etziba el republicà, que, això sí, "voldria una declaració de respecte" al dret dels catalans a decidir. Per això caldrà fer "lobi" sobiranista. Javi López no se surt de l'argumentari socialista: diàleg, negociació i consulta legal i acordada. "Rajoy no pot fer com que no passa res", rebla.

I Urtasun exhibeix el suport al dret a decidir dels catalans de la candidata dels Verds a presidir la Comissió Europea, Ska Keller, i repta als altres partits a aconseguir el mateix amb els seus candidats. "Què votaràs el 9-N, Ernest Urtasun?", etziba Tremosa al candidat ecosocialista, que encara no s'ha definit. "Això és fer trampa", respon Urtasun, que s'hi torna: "Què votarà el candidat de CiU a la Comissió Europea?". "Espera't. És flamenc", replica Tremosa, que insinua que durant la campanya, el candidat dels liberals a la Comissió expressarà d'alguna forma el seu suport al repte democràtic català.

Fisas no té cap dubte i no busca equilibris. "A Europa, la llei és el més important. El 9-N no hi haurà cap votació". I torpede al candidat de CiU. "Junker està absolutament en contra del dret a decidir, i ho han signat els teus col·legues d'Unió. No sé què hi fas amb aquests socis". I l'editorial del 'Financial Times', que tothom porta al seu terreny. Tothom menys Fisas, que recorda que aquest mateix rotatiu "es va equivocar" quan va pronosticar un rescat d'Espanya que no es va arribar a produir (del tot), i que en l'afer català "es tornarà a equivocar". Perquè pel PP, l'autodeterminació no és aplicable en el cas català perquè no es tracta d'una situació colonial, ni en guerra ni es trepitgen els drets humans més bàsics.

"L'annexió catalana va ser per un cas de guerra. El 1714", postil·la Terricabras."I l'any 39, una altra invasió" afegeix Tremosa. Apareix l'exemple escocès. El tractat d'unió d'Escòcia al Regne Unit, recorda Terricabras, recollia que la unió era "for ever" (per sempre més). "For ever" fins que els escocesos van votar majoritàriament que volien un referèndum d'independència. I Cameron va acceptar el mandat democràtic. Tot per dir que la Constitució, a parer seu, no pot ser mai un mur infranquejable gràcies al corró demogràfic.

El primer eurodiputat que parlarà català al plenari?

I el PSC? Javi López articulava el discurs del mal menor. "Quo és millor per la causa catalana? Junker (popular) o Schulz (socialista)? Ho tinc clar. Algú que ha estat respectuós amb el debat que hi ha aquí". Algú, li recorda Fisas, que quan va accedir a la Presidència del Parlament Europeu es va comprometre a avançar en l'oficialitat del català, "i no s'ha fet res". Li recorden que el veto ha vingut exclusivament de PP i PSOE. López, està clar, encara creu en l'impuls que hi pugui donar Schulz. I Tremosa el repta: "Si guanyem l'ús del català en el plenari, et cedeixo el torn perquè passis als llibres d'història com el primer eurodiputat català en parlar català a l'Eurocambra".

El candidat de CiU dirigeix el repte també a Fisas. "Estàs a favor que puguem parlar català al plenari?". "En aquests moments hi ha altres coses més importants", esquiva. "Surt de l'armari, Santi", etziba Tremosa, que li recorda que en més d'una ocasió l'eurodiputat català del PP es va posicionar a favor del català a Europa. "És un desig", acaba admetent entre rialles. Però rebla: "No és factible". "Només depèn de l'Estat espanyol", assevera Terricabras.

Ambient distès, contraposició d'idees, serenitat discursiva i debat democràtic. Basté tanca preguntant-los què enyoraran quan marxin a Brussel·les. "Ahir vaig fer l'última classe de la meva vida, si sóc elegit. Estic segur ho enyoraré", diu Terricabras. "El so d ela mar", segueix López. "El petó de bona nit i de bon dia" dels seus tres fills petits, afirma Tremosa. Fisas ja s'ha acostumat al "cel baix i gris" de Brussel·les. I Urtasun, diplomàtic amb anys de carrera voltant pel món? "Enyoro anar al Camp Nou". Silenci. A Basté li ha tocat la fibra.