Europa enterra el bipartidisme i conté l’escalada de la ultradreta

Brussel·lesS’han acabat els equilibris de sempre. Sentència rotunda dels europeus que ahir van anar a les urnes als partits tradicionals: s’ha acabat el bipartidisme. Per primera vegada la unió dels dos grans partits tradicionals -socialistes i populars- no arriba a ocupar la meitat dels seients de l’hemicicle. Hauran de néixer nous pactes per garantir l’estabilitat d’una Eurocambra més fragmentada que mai i, per això, més difícil que mai. Els resultats definitius mostren que la sagnia que pateixen les dues grans famílies són vasos comunicants amb l’auge dels liberals alimentats pel partit de Macron, que són el tercer grup de l’Eurocambra, però també per l’onada verda, impulsada pels estudiants que han aconseguit posar la crisi climàtica a l’agenda. La ultradreta i els euròfobs han aconseguit grans victòries a França, Itàlia, el Regne Unit o Polònia, però s’han contingut en altres països en bona part gràcies a una participació històrica. Per primera vegada en quaranta anys la participació ha augmentat i ha superat el 50% després de dues dècades.

El gran càstig és per als conservadors, la família política que ha monopolitzat les institucions durant les dues últimes dècades i que, per tant, ha liderat la gestió de la crisi econòmica i del Brexit. El Partit Popular Europeu, que té com a candidat a la presidència l’alemany Manfred Weber, ha guanyat les eleccions, però ha perdut una quarantena diputats i es queda amb 182 escons. Però si ara els populars ostentaven totes les presidències de les institucions és també gràcies al pilar de l’estabilitat conegut com la Gran Coalició en què es va constituir la família socialista europea, amb l’holandès Frans Timmermans, actual vicepresident de la Comissió, al capdavant. La fuga de vots en el seu cas els deixa amb 147 escons i fa impossible per poc el pacte progressista que va posar sobre la taula Timmermans.

La frontissa liberal

L’ALDE es converteix en el tercer gran grup gràcies a Macron

Tant si el pacte és progressista com si no, qui s’ha tornat indispensable per configurar qualsevol majoria estable a l’Eurocambra són els liberals de l’ALDE -la família on hi ha Ciutadans-, on des d’ahir també hi ha el Renaixement del president francès Emmanuel Macron, malgrat haver sigut derrotat a França per la xenòfoba Marine Le Pen. Els liberals han obtingut 109 seients, dels quals 21 provenen de França. Per això ahir el portaveu d’aquest grup, el belga Guy Verhofstadt, es negava a interpretar els resultats del partit de Macron com una “derrota” per als liberals. “Jo en dic victòria”, afirmava ahir en la valoració ja dels primers sondejos. El carismàtic líder dels liberals a l’Eurocambra va afanyar-se a erigir-se com la clau de la futura governabilitat de la Unió Europea: “Per primera vegada en 40 anys els dos partits clàssics no tindran majoria. Això vol dir que no és possible cap majoria sòlida i proeuropea sense el nostre partit de centre”. I immediatament va anunciar la seva voluntat de negociar amb totes les formacions que garanteixin un govern “sòlid” de la UE. I justament una de les candidates oficials que pot tenir més números després del paper clau dels liberals és la danesa Margrethe Vestager, actual totpoderosa comissària de Competència i que podria generar el consens necessari entre els dos grans derrotats de la nit, que, malgrat ser els guanyadors, hauran de renunciar als privilegis que s’havien blindat.

Euroescèptics i ultradreta

Obtenen grans victòries però no poden bloquejar l’Eurocambra

Si l’Eurocambra està més fragmentada que mai també és a causa de la consolidació de la ultradreta i els euroescèptics, que han vist frenada la seva escalada gràcies a l’augment inèdit de la participació. La formació xenòfoba de Marine Le Pen va tornar a guanyar les eleccions a França: va etzibar una garrotada a un ja debilitat Emmanuel Macron i aportarà 22 escons al grup dels euroescèptics Europa de les Nacions i les Llibertats (ENF), on també hi ha la Lliga de Matteo Salvini, que va guanyar les eleccions a Itàlia amb més del 34%, i obté 28 escons. A Itàlia, però, la gran sorpresa ha estat el Partit Demòcrata, que ha desbancat Moviment 5 Estrelles, en tercera posició.

La ultradreta puja però no arriba a controlar el 33% de l’hemicicle, cosa que el convertirà en un obstacle però no en un element de bloqueig si es consolida una majoria estable proeuropea. El Partit del Brexit de Nigel Farage ha arrasat al Regne Unit, també puja Alternativa per a Alemanya, amb l'11% dels vots, i la ultradreta del Vlaams Belang creix amb força a Bèlgica (11.45%). Al mateix temps, perd força Àustria i es manté als Països Baixos, i entra amb tanta força en països com Espanya, on VOX ha obtingut 4 europdiputats.

Si a la contenció s’hi sumen les divergències internes en qüestions de política exterior (Rússia), migratòria (quotes) o els nacionalismes (Vox no podria entrar al mateix grup que els nacionalistes flamencs de l’NV-A), es fa difícil que la ultradreta pugui constituir un grup fort de bloqueig. En total, segons els últims sondejos, l’Eurocambra per als pròxims 5 anys queda amb uns 507 escons proeuropeus, 171 euroescèptics i 38 eurocrítics (on hi ha partits d’esquerres com Podem) o el del primer ministre de Grècia, que al veure que els conservadors el superaven va convocar eleccions.

El front progressista

Els verds es disparen però deixen els socialistes afeblits

Els altres grans guanyadors de la nit electoral europea van ser els verds (69). “El verd és el nou vermell”, deien a Alemanya, paradigma de la sagnia socialdemòcrata. Els germànics perden el lideratge socialista en favor d’Espanya i Portugal. Els socialistes alemanys es van enfonsar 7 punts punts, gairebé els mateixos que va absorbir el partit verd alemany, alimentat pel vot jove i per l’onada de manifestacions d’estudiants. Els socialistes van allargar la mà tant als liberals com als verds i les esquerres per conformar una coalició progressista que posi fi a 20 anys dels populars ocupant els seients més poderosos de les institucions. Però sembla més possible un pacte entre populars, socialistes i liberals, que deixaria en un somni incomplet el d’apartar el PPE de les institucions. “Estem a punt per pactar”, constatava ahir el portaveu dels socialistes, Udo Bullmann. I aquesta és la veritat més palpable després dels comicis: entren nous actors en joc i caldran nous equilibris.