Política05/11/2019

El Govern afirma que "garantirà el dret de vot" i que la jornada electoral "es desenvolupi amb normalitat"

Budó espera que després del 10 de novembre el govern espanyol "recuperi el diàleg" amb la Generalitat

Núria Orriols
i Núria Orriols

BarcelonaDe cara al 10 de novembre, al voltant del qual hi ha convocatòries previstes el dia de reflexió, el Govern ha assegurat aquest dimarts que "garantirà el dret de vot" i que la jornada electoral "es desenvolupi amb normalitat". Segons la portaveu del Govern, Mertixell Budó, els Mossos d'Esquadra estan mediant amb l'acampada universitària al centre de Barcelona per fer compatible també el dret de "manifestació" amb el transcurs de les eleccions, després que la Junta Electoral Central hagi rebutjat desallotjar els manifestants com havia demanat Ciutadans.

Inscriu-te a la newsletter La setmana horribilis de Pedro SánchezUna mirada a les bambolines del poder
Inscriu-t’hi

Però no s'ha referit explícitament a la convocatòria de Tsunami Democràtic del dia 9 de novembre, el dia de reflexió, que ha convocat una concentració de 16 a 22 a la plaça Catalunya i en totes les places dels ajuntaments. De fet, des de la plataforma no tenen previst ocupar els col·legis: diumenge va fer un comunicat desmarcant-se, de fet, de qualsevol acció el dia de la votació.

Cargando
No hay anuncios

Per a Budó, tots els candidats d'ahir al debat electoral estatal van mostrar "desconeixement de la realitat catalana" i "catalanofòbia" amb les seves propostes, fent referència explícita a la promesa del PSOE de penalitzar el referèndum i de fer tornar l'expresident Carles Puigdemont a Espanya. "Proposar introduir la convocatòria de referèndums il·legals al Codi Penal és una prova que el judici ha sigut una farsa", ha dit Budó, mentre que ha carregat contra el PSOE per no respectar la separació de poders quan promet que portarà a Espanya Puigdemont. "És gravíssim i molt preocupant", ha afegit. Puigdemont, de fet, hi ha contestat a través d'un vídeo a Twitter preguntant-li "si el vol segrestar".

Tot i això, el Govern ha dit que espera que el pròxim govern espanyol reprengui l'endemà de les eleccions el "diàleg" amb la Generalitat. Però s'ha mostrat escèptica amb el resultat: "No sabem veure diferències entre el discurs del PP, el PSOE, Vox i Ciutadans".

Cargando
No hay anuncios

Preguntada per eventuals contactes entre el vicepresident, Pere Aragonès, i el president en funcions espanyol, Pedro Sánchez, la portaveu ha dit que Aragonès ha traslladat a l'executiu que no ha conversat amb el líder del PSOE "en nom del Govern". Qui no ha tornat a provar de trucar al cap de l'executiu espanyol, però, ha sigut el president de la Generalitat, Quim Torra, després que Sánchez fins i tot es vantés d'ignorar-lo.

El Govern preveu portar al TC el decret contra la "república digital"

El mateix dia que entra en vigor el decret del govern espanyol contra la "república digital", Budó ha dit que els serveis jurídics n'estudien l'abast i que aquesta tarda el conseller de Polítiques Digitals, Jordi Puigneró, en donarà una resposta més detallada. En tot cas, la portaveu del Govern ha assegurat que "hi pot haver una invasió clara de competències" i que, com a executiu, demanaran un informe previ al Consell de Garanties Estatutàries per presentar un recurs d'inconstitucionalitat contra el decret. En una entrevista al FAQS dissabte, Puigneró es va mostrar convençut que, malgrat el decret, el govern espanyol no podrà aturar el "progrés digital" de Catalunya, a més de qualificar de "cop d'estat digital" la mesura de l'executiu del PSOE.

Cargando
No hay anuncios

D'altra banda, després d'engegar la creació de l'agència de ciberseguretat de Catalunya, el Govern n'ha nomenat aquest dimarts el director, Oriol Torruella, que ja era qui portava ara la Fundació Cesicat, l'ens precedent d'aquest organisme. Torruella és llicenciat en dret i postgraduat en tecnologies de la informació, a més de tenir experiència en un despatx d'advocats.

Mesures sobre l'habitatge

El Govern també ha aprovat una memòria preliminar per modificar la llei de cambres de comerç, amb l'objectiu de definir el paper i les funcions de les cambres i el seu règim econòmic. El pròxim pas serà obrir un procés de consulta pública de quinze dies per recollir les aportacions dels actors que estiguin interessats en el projecte legislatiu. D'altra banda, s'ha destinat una nova partida de 20 milions d'euros a la compra de pisos provinents d'execucions hipotecàries, després d'un segon acord entre l'Agència de l'Habitatge de Catalunya i Incasòl.