Eleccions en dimarts: Catalunya votarà el 13 de juliol si no hi ha investidura

BarcelonaL'experiència de repetició electoral del 2016 a l'Estat va ser l'embrió d'un canvi a la llei electoral espanyola (Loreg) implantat aquell mateix octubre, entre d'altres, per evitar que una segona repetició de les eleccions espanyoles caigués el dia de Nadal. Amb aquella reforma es va fixar en la meitat el límit de la despesa electoral dels partits en campanya, es van reduir un 30% les subvencions a les candidatures i, sobretot, es va limitar a vuit dies (i no quinze) la campanya electoral. Com que Catalunya és l'única comunitat autònoma sense llei electoral pròpia, en cas que no hi hagi investidura abans del 26 de maig s'entraria de forma automàtica en aquest supòsit: les eleccions se celebrarien el 13 de juliol, 47 dies després de la publicació al Diari Oficial de la Generalitat (DOGC) de la dissolució del Parlament. I, malgrat la incertesa i desavinences constants en la política catalana, seria la primera vegada que s'han de repetir unes eleccions. De fet, fins ara la reforma de la Loreg només s'ha aplicat una vegada, en la repetició espanyola del 2019.

El dia 26 s'acabaria el termini, el 27 es publicaria al DOGC i s'engegaria tota la maquinària perquè la campanya electoral comencés el diumenge 4 de juliol. Acabaria diumenge següent, 11 de juliol, i el dia 12 es reservaria per a la jornada de reflexió. Es votaria, doncs, en dimarts com acaba de fer la Comunitat de Madrid. Els catalans ja van votar entre setmana el dijous 21 de desembre del 2017, en aquelles eleccions convocades via article 155 de la Constitució. També entre setmana però en festiu es va votar el dimecres 1 de novembre del 2006, convocats a les urnes pel president Pasqual Maragall. I les primeres eleccions després del franquisme es van celebrar dijous 20 de març del 1980. El que no han fet encara els catalans és votar a l'estiu.

Les negociacions entre JxCat i ERC estan completament bloquejades. Els republicans consideren que ja s'ha acabat la seva paciència i descarten un govern de coalició amb Junts, però continuen necessitant els seus vots per a la investidura de Pere Aragonès. Només queden dues setmanes per evitar la convocatòria automàtica d'eleccions que s'hauria pogut evitar que caiguessin en dimarts. L'Estatut marca que al cap de dos mesos de la primera votació fallida d'investidura la legislatura quedarà dissolta si no s'ha triat president. Va ser el 26 de març quan Aragonès va perdre la primera votació.

Però la presidenta del Parlament, Laura Borràs, podria haver acomodat aquella data, tal com va fer el seu predecessor, Roger Torrent, per fer coincidir en diumenge les eleccions del 14 de febrer. Els lletrats del Parlament van emetre un informe –que no ha estat qüestionat per cap grup parlamentari– atorgant-li la competència de jugar amb les dates per evitar una repetició electoral en dia laborable. L'única opció d'aconseguir-ho ara seria investir un president abans de quinze dies. En cas contrari, el director de Processos Electorals, Ismael Peña-López, tornarà a ser protagonista i, per si de cas, aquest dilluns ja repassava a mode irònic la taula periòdica a Twitter: "Repassem, no sigui que caigui examen sorpresa d'aquí dos mesos..."