El 4-M treu de focus els escàndols judicials del PP

MadridA Pablo Casado no l’esperava un primer trimestre especialment plàcid per la quantitat de fronts judicials oberts vinculats a etapes anteriors del PP. Ell mateix va anunciar que deixava la seu de Génova -dimecres el cap de la UDEF de la Policia Nacional Manuel Morocho va declarar que es va pagar en B la seva reforma- per marcar distàncies amb el passat, atès que l’esquerra espanyola intenta que no es trenqui el fil de continuïtat de la corrupció al PP. Però el dirigent popular ha aconseguit estalviar-se el tràngol i no s’ha vist esquitxat pel que es declara a les sessions del judici de la caixa B a l’Audiència Nacional ni a la comissió d’investigació del cas Kitchen al Congrés. Sobretot, perquè Isabel Díaz Ayuso ha centrat bona part del focus amb les eleccions a la Comunitat de Madrid, a les quals el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, s’ha bolcat. També perquè la vacunació i el debat sobre els fons europeus mantenen la fiscalització sobre l’executiu i no sobre el principal partit de l’oposició.

Les compareixences dels expresidents José María Aznar i Mariano Rajoy per la caixa B, l’existència de la qual va acreditar l’Audiència Nacional en la sentència del cas Gürtel que va suposar el desallotjament del PP de la Moncloa, era molt esperada. Sumades a les dels ex secretaris generals, el missatge unànime contra Luis Bárcenas va poder donar una imatge de descrèdit més de l’extresorer que no pas dels exdirigents. Tots ells van negar haver cobrat sobresous i van dibuixar un retrat de Bárcenas proper al d’un boig que feia anotacions pel seu compte que no responien a la realitat. Malgrat la sentència de la Gürtel, la falta de proves sonores i documentals que ratifiquin els papers de Bárcenas és una llosa.

En la seva declaració, Rajoy va lamentar que “hi hagi gent que perseverarà a sumar-se amb finalitats polítiques a coses que no són veritat”, en un clar missatge al PSOE, tot i que implícit, per la moció de censura que va acabar amb el seu mandat. El PP ja va pagar políticament per aquests fets, encara que de tant en tant a Casado li recordin que va assolir la presidència del partit gràcies al suport de María Dolores de Cospedal. L’ex número dos de Rajoy al PP va cobrar sobresous en B, segons Bárcenas, i mantenia contacte amb l’excomissari José Manuel Villarejo, tal com es desprèn del sumari del cas Kitchen. De fet, la Fiscalia va sol·licitar que el jutge la investigués, cosa que de moment no ha succeït.

En paral·lel, a la cambra baixa les sessions de la comissió d’investigació s’estan desenvolupant amb certa discreció. Bárcenas no va aportar novetats respecte al que ja havia declarat en seu judicial, i en la compareixença del coronel de la Guàrdia Civil Diego Pérez de los Cobos es va parlar més del seu paper contra el Procés que no pas de la supervisió dels fons reservats presumptament utilitzats en la Kitchen.

El cop contra Marlaska

De fet, en aquella sessió la dreta va aprofitar per assenyalar el ministre de l’Interior, Fernando Grande-Marlaska, per haver-lo destituït, i pocs dies després l’Audiència Nacional va anul·lar el cessament. Lluny de veure’s Casado esquitxat pels escàndols judicials, el PP ha explotat la decisió sobre De los Cobos -encara no és ferma- per atacar l’executiu. La dreta ha exigit la dimissió del ministre i aquesta qüestió ha revifat en les darreres sessions de control, però la precampanya madrilenya també ha provocat que la bola no s’hagi fet més gran.

El 4-M fins i tot altera la comissió del Congrés i no hi compareixeran polítics fins després de les eleccions. No hi ha hagut més novetats de la voluntat inicial de PSOE i Podem que hi comparegui Casado, que ha pogut esquivar la tempesta.