EL 14 DE FEBRER ÉS sense cap mena de dubte la data clau del curs polític que comença l’1 de gener. Tres anys després, si la pandèmia ho permet, Catalunya tornarà a celebrar unes eleccions al Parlament que molts esperen que serveixin de desllorigador per deixar enrere una etapa marcada pel bloqueig. En plena ressaca del referèndum de l’1-O, l’assaig de declaració d’independència, el 155, la presó i l’exili, les del 2017 van ser unes eleccions amb un vessant emocional molt fort, en què més enllà dels projectes de cadascú manava el debat sobre si després d’aquella tardor al límit l’independentisme podia retenir la Generalitat. Ara, tres anys després, els comicis es presenten com una cita clau per determinar cap on ha d’avançar el país. Amb un índex elevat d’indecisos i amb dubtes sobre la mobilització, les enquestes apunten a un duel entre ERC i JxCat, que sotmetran a escrutini el suport de les dues estratègies que han esbossat: el diàleg amb l’Estat mentre s’acumulen forces per a un nou embat, o el que s’ha denominat com a “confrontació intel·ligent”.
LES DUES ESTRATÈGIES fa temps que conviuen amb dificultats al Govern, i tant ERC com JxCat esperen que les eleccions serveixin per decidir quina s’imposa. Les urnes, doncs, condicionaran un any 2021 que tindrà, però, altres focus. La llei d’amnistia arribarà al març al Congrés, perquè les conseqüències de la repressió segueixen sent evidents i es veuran també a la Moncloa -que ha de decidir sobre els indults i la reforma de la sedició-, a l’Eurocambra -on s’ha de resoldre el suplicatori de Carles Puigdemont, Toni Comín i Clara Ponsatí- i als tribunals -on continuaran avançant causes com la del 13, que afecta una trentena d’alts càrrecs del Govern.
A MADRID, CATALUNYA marcarà també el principi del curs polític. A més de respondre a la crisi econòmica i social derivada del covid, les eleccions són el primer gran repte d’un any que el govern de PSOE i Unides Podem afronta reforçat pels pressupostos però condicionat per la pugna constant que manté amb altres poders de l’Estat. El pols amb la cúpula judicial ja fa mesos que és una batalla descarnada. La renovació del Consell General del Poder Judicial apareix com una de les carpetes principals que ha de resoldre l’executiu espanyol, que, un cop passat el 14-F i encarat el tram final de la pandèmia amb la vacunació, també haurà de fer passos per recuperar la taula de diàleg i dotar-la de contingut.