Pere Aragonès: "Vull saber l'opinió de Puigdemont sobre l'Ebre o el casino"

BarcelonaDues setmanes després d’avançar les eleccions i a les portes de la campanya electoral, el president de la Generalitat, Pere Aragonès, rep l’ARA per valorar l’escenari polític.

¿Li sap greu no haver acabat la legislatura?

— Evidentment, el meu objectiu era culminar-la. Però per evitar un bloqueig que s’hagués allargat la resta de la legislatura i per una qüestió democràtica, vaig convocar eleccions el primer diumenge possible.

¿Vostè va avisar els comuns, Yolanda Díaz i Pedro Sánchez que això podia derivar amb una caiguda dels pressupostos de l'Estat?

— No, però en tot cas que seria molt més difícil. Però estàvem disposats a parlar-ne i a ser molt exigents.

¿El Hard Rock ha estat l’excusa o és realment una raó de fons?

— Va ser una excusa, perquè en el projecte de pressupostos no hi havia ni un sol euro. Els comuns volien marcar perfil, però ha tingut un preu molt alt: serà molt difícil que l’increment d’ingressos previst de 2.400 milions d’euros es pugui acomplir durant la pròrroga pressupostària. 

¿A quina mesura li sap més greu haver de renunciar?

— És difícil de triar. Teníem, per exemple, un pressupost extraordinari del departament de Salut, amb un increment de més de 600 milions d’euros. També l’increment del pressupost de Cultura, amb el qual hauríem arribat a més de 570 milions d’euros. És una llàstima que hagi passat perquè els comuns han volgut marcar perfil i per la irresponsabilitat de Junts.

El PSC vol girar full del Procés i Junts restituir Puigdemont. I ERC, què vol?

— El PSC i Junts només parlen dels seus caps de llista, mentre que nosaltres parlem del país. I en la pròxima legislatura ha de ser quan Catalunya obtingui un finançament singular que permeti gestionar tots els nostres impostos i acordi amb l'Estat les bases per exercir un referèndum sobre la independència. La pròxima vegada que votem sobre la independència ha de ser per, si guanyem, poder-la aplicar.

Com convencerà el PSOE que és el moment de reformar el sistema de finançament i fer-lo singular?

— Tenim una finestra d'oportunitat durant un temps, i potser es tancarà. L'hem d'aprofitar. El govern espanyol depèn dels vots de Catalunya. Fem una proposta doble. Un finançament singular i posar les bases, condicions amb les quals consideraríem un referèndum sobre la independència legítim. Hem tingut el traspàs de Rodalies i de l'ingrés mínim vital. Pedro Sánchez ho fa per necessitat i no per convicció. Qui pot aprofitar millor aquesta oportunitat no és Salvador Illa, que estarà al servei de les necessitats del PSOE, ni Puigdemont, que fa deu mesos deia que negociar era trair el país. D'aquí deu mesos no sabem què farà. Davant de la rendició d'uns i de la incertesa d'altres, nosaltres som els que negociem per fer avançar el país.

¿Retirarien el seu suport al govern espanyol, si no s'asseuen a negociar un finançament singular?

— Negociar un sistema de finançament és un dels compromisos de Sánchez a la investidura. I, per tant, si no compleix, els acords es trenquen. La sobirania fiscal té un suport transversal dels votants de tots els partits, també del PSC, que escull abans els interessos de Sánchez que no pas els dels seus votants. Tenim una oportunitat, i crec que hauria de rebre la confiança de la ciutadania per pilotar aquesta negociació amb l’Estat.

Quina creu que serà la posició del PSC respecte a la sobirania fiscal?

Demano que escoltin els seus votants. Malauradament, el PSC d'avui no és el PSC del president Maragall ni el PSC del president Montilla. Avui és un PSC subordinat a la Moncloa. Salvador Illa deia que no hi hauria amnistia. I avui la defensa perquè han canviat les necessitats de Sánchez.

El consorci tributari entre l'Estat i la Generalitat ja es preveia a l'Estatut. Podria ser una solució?

— La nostra proposta va acompanyada de quin hauria de ser l'encaix. No cal reformar la Constitució. Amb una modificació de la Lofca i de la llei del sistema de finançament i les de cessió de tributs es podria fer.

En aquesta legislatura hi havia una majoria sobiranista que el va investir, però no ha funcionat.

— Quan era ERC qui havia de donar suport a presidents de CiU, Junts o els noms que fossin, sempre va posar per sobre el país als interessos de partit. Quan la ciutadania va dir que a qui li corresponia ara liderar l'independentisme era a ERC, Junts ha prioritzat altres interessos.

Si vostès no guanyen i queden per darrere de Junts, donaran suport a una presidència de Puigdemont?

— Ens presentem per guanyar. M'agradaria parlar del projecte, no del nostre futur polític o personal.

Els ciutadans també tenen dret a saber amb qui. Amb qui?

— Amb tothom que vulgui sumar per aquesta idea. Si ens fem forts en el què, el qui serà absolutament secundari. I el què vol dir quin és el projecte de futur per a aquest país. Encara espero saber quina és la proposta del PSC sobre el finançament.

Ha dit que el satisfà que Puigdemont es presenti a les eleccions.

Em sembla molt bé que cadascú triï el seu candidat. Aquest país ha patit i està patint la repressió, i això ha limitat a moltes persones el dret a presentar-se. Aspirem a fer que l'amnistia tregui aquestes limitacions d'una vegada per totes. Amb Carles Puigdemont tindrem l'oportunitat de parlar i de confrontar propostes. Més enllà del nom d’una persona, que respecto molt, m'interessa què es proposa per a Catalunya.

Anirà a debats a tres, a dos?

— Estic disposat a fer un debat a tres, amb Salvador Illa i Carles Puigdemont, perquè som els tres candidats que ara representem els grups més importants del Parlament.

¿Estaria a favor de fer un cara a cara amb l’expresident Puigdemont?

— Estic disposat a debatre amb tothom, evidentment. Si hem de fer un cara a cara, cap problema. Però crec que és bo que hi hagi, en tot cas, els que avui representem els tres grans partits del Parlament. Jo estic disposat a defensar la feina feta, i escoltar quins projectes hi ha. I poder saber l’opinió, en aquest cas de Carles Puigdemont, sobre els apartaments turístics, sobre la connexió amb l’Ebre, sobre el casino de Tarragona...

¿Dona credibilitat a la promesa de l’expresident que tornarà?

— Els electors han de jutjar quantes vegades s'ha dit això i després què s'ha fet. Que els exiliats puguin tornar dependrà de l'aplicació de la llei d'amnistia. No depèn d'uns resultats electorals. En el cas que Junts tregui uns mals resultats electorals, tothom que està a l'exili podrà tornar, perquè la llei d'amnistia s'aplicarà.

¿La llei estarà operativa per la investidura?

— Nosaltres no vam retardar durant un mes i mig l’aprovació de la llei al Congrés. L’amnistia ha de garantir que el que es voti en aquest país siguin els projectes, perquè Catalunya ha de mirar cap endavant. Només cal veure el que hem recorregut aquests últims tres anys. S’han creat 316.000 llocs de treball, mantenim rècords en exportacions, en inversió estrangera... Tenim més docents, més sanitaris, i més mossos d’esquadra que mai. 

En un moment en què la política és molt emocional, ¿vendre gestió el situa en una situació incòmoda?

Miri, jo potser no estic a la moda en moltes coses. I davant d’una política testosterònica tinc una idea més de treball en equip. I davant d’uns intents de polaritzar constantment, jo el que intento és arribar a acords. I quan miro enrere i veig com estàvem, que semblava que cada dia s’acabés el món, doncs veiem que hem endreçat les coses.

Sabem quines són les discrepàncies ideològiques entre ERC i Junts, però pel que fa al conflicte polític segueixen el mateix mètode?

— Hem estat defensant la via de la negociació i se’ns va criticar moltíssim. De fet, fins i tot en campanya electoral, Carles Puigdemont deia que no investiria Pedro Sánchez perquè no era de fiar. Ara hi ha hagut un canvi d’opinió. Ho celebro. Ara, jo no puc assegurar que no torni a haver-hi un canvi d’opinió en el futur. Per tant, qui aposti per aquesta via, per la negociació, clarament sap a qui ha de votar. Jo no canviaré d’opinió d’aquí deu mesos.

Els socialistes neguen que estiguin parlant amb vostès d’un referèndum d’autodeterminació. 

— En aquesta mateixa sala jo vaig defensar a Pedro Sánchez el referèndum d’autodeterminació. I ho he fet cada vegada. I ho estem fent, evidentment, en la taula entre ERC i el PSOE. Quina és la proposta del PSOE? L’han d’explicar ells, encara no la coneixem. No sabem què vol el PSOE, ni tampoc què vol el PSC. Bé, sí que ho sabem: el PSC farà el que vulgui el PSOE.

 Junts els retreu a vostès que haurien abaixat els braços.

— ¿Aconseguir el traspàs de Rodalies, l’ingrés mínim vital, l’alliberament dels presos polítics, derogar el delicte de sedició i tenir l’amnistia és abaixar els braços? Abaixar els braços és sortir del govern quan hi ha dificultats. I qui ha abaixat els braços ha estat Junts. 

¿Està a favor que ERC entri al govern de l’Ajuntament de Barcelona?

Ara només hi ha hagut, i té una certa importància, un acord de pressupostos. Si ERC l’ha fet és perquè considera que és bo per a la ciutat.

El Govern diu que no preveu aixecar la fase d’emergència per la sequera a curt termini. De què depèn?

— El que no podem fer és només superar el 16% dels embassaments treure la fase d’emergència, i a la que torni a baixar, tornar-la a posar. Hi ha d’haver una certa continuïtat, perquè això dificulta el compliment de les mesures i, evidentment, la ciutadania ens demana una mica de claredat. Si hi ha unes pluges abundants, si aconseguim garantir una continuïtat d’aigua substancial en els embassaments, es podran aixecar les restriccions de la fase d’emergència. Però ara no estem aquí. 

Diversos col·legis professionals estan a favor de transvasar aigua de l’Ebre cap a Barcelona. ¿Això és un tabú per al seu Govern?

— És una proposta que no ens soluciona el problema de forma estructural. Perquè fa un any van tenir restriccions d’aigua al delta de l’Ebre que van afectar els arrossaires, perquè la conca estava patint una sequera. Per tant, fiar el futur hídric a una connexió amb un riu que també té episodis de sequera no és una opció de futur. L’opció de futur és la regeneració i dessalació de l’aigua.

¿La gestió del cas de Mas Enric ha estat la correcta?

— En primer lloc, deixi’m començar expressant de nou el meu condol a la família i als companys de la treballadora assassinada. A partir d’aquí s’ha fet una investigació interna i hem vist que calia construir nous protocols de seguretat i s’ha produït un relleu a la presó. Tenim un model basat en la reinserció, i aquest model ha de continuar.