Vox preveu consolidar-se i normalitzar-se del tot a Catalunya

Vox no va ser una flor d’un dia. L’extrema dreta espanyolista va aterrar al Parlament de Catalunya el 2021 amb força amb 11 diputats i res fa preveure que pateixi una patacada. Tot i el creixement del PP, les enquestes no aclareixen qui liderarà l’espai de dreta antiindependentista perquè Vox resisteix. Es manté en els sondejos o cau lleugerament.

El cert és que la campanya del 12-M es va plantejar com la de la consolidació del partit a Catalunya, amb uns paràmetres ideològics que s’han modulat en els darrers anys en què el Procés ja no ha tingut el paper cabdal d’altres temps. Ara s’ho han jugat tot al rebuig a la immigració i l’islam en concret, amb propostes com les deportacions massives o la batalla cultural fonamentada en el discurs d’odi. La candidatura encapçalada per Ignacio Garriga ha sabut adaptar-se al terreny català seguint les petjades de l’extrema dreta arreu d’Europa. I ho ha fet encara amb més duresa en plena competició amb els ultres d’Aliança Catalana, que són independentistes.

Els ha molestat la lluita del PP per intentar guanyar-los sense esmentar-los i en una carta de Santiago Abascal, omnipresent en la campanya, va retreure-li la lògica de la concentració de vot quan és Vox qui lidera l’espai ara per ara. El seu paper polític ha estat nul aquests darrers tres anys a la cambra catalana, sobretot pel cordó sanitari i el fet que el seu bloc ha estat una minoria inoperant. I ara tampoc plantegen allargar la mà a cap candidat. Són conscients de l’escenari polític difícil i la seva batalla amb els socialistes ha estat frontal: els posen al mateix bloc que els independentistes i els titllen de “colpistes”. S’han desentès dels acords postelectorals, titllats de “politiqueria”, i s’han limitat a posar una prioritat: assentar-se de ple al mapa polític i normalitzar el seu discurs. Per això, no entren en travesses, es mostren antisistema i opten per l’agressivitat com la resposta d’Abascal en un acte a Reus. El seu és un projecte impulsat de mica en mica per calar en la societat i sobretot entre els joves.