BarcelonaEra un tuit recorrent als inicis de Vox fer befa amb què l’extrema dreta espanyola (aquella que durant anys tothom deia que no existia perquè ja la contenia el PP) escollís el nom d’una marca d’enciclopèdies per batejar-se. I si anem al diccionari VOX (el de l’editorial, no el partit) primer hi trobem la definició de “dreta”, que en la segona accepció diu “conjunt de representants dels partits conservadors”. Més endavant, a “extrem” apunta: “El més intens, elevat o actiu d’una cosa”, i posa d’exemple “extremes dretes”. Així, en plural, recordant quan es va posar de moda dir-li “les tres dretes” a PP, Cs, i Vox, com si les hagués fundat Roser Capdevila.
Vox és fidel a la seva definició al diccionari? És el discurs conservador més elevat? En el to segur, més conservador ja hi ha dubtes, perquè més que conservar vol desfer els progressos de la societat. És una contradicció conceptual, perquè discursivament trobarem poques fissures al discurs de l’extrema dreta. Anècdotes, foc d’encenalls, però el seu plantejament és tan bàsic que de moment no admet evolucions ni matisos. Potser la mateixa contradicció està a utilitzar la democràcia per carregar-se’n els fonaments. Avui que estrenem aquesta secció que mirarà de trobar contradiccions en el discurs dels partits que es presenten al 12-M (la limitació d'espai farà que només en puguem destacar algunes) ens fixem en Vox per assenyalar-ne'n una de troncal. La verbalitzava el 2021 en una entrevista Ignacio Garriga: “Ens presentem al Parlament per eliminar l’Estat de les autonomies”.
Més enllà que els grecs no van avisar a Troia que eren dins el cavall, que el partit que es reivindica com el més constitucionalista proposi eliminar l’element més constitucional de tots ja té un punt còmic. Que proposi suprimir l’estat de les autonomies qui ara pot basar el seu poder bàsicament en l’autonomia és simptomàtic de la credibilitat del discurs: què farien els 118 diputats autonòmics de Vox, els consellers dels cinc governs regionals on estan presents, si de cop compleixen una de les seves principals promeses? Ignacio Garriga aspira a mantenir el seu pes al Parlament que vol eliminar, i que li ha pagat 87.276 euros cada any sense que consti que la indignació amb la institució l’hagi portat a retornar cap nòmina.
