Què volen fer els partits amb l'impost de Successions?

BarcelonaL'impost de successions –el que grava les herències– és un dels tributs que més debat aixequen entre els partits polítics. Mentre que les formacions a l'esquerra de l'arc parlamentari –PSC, ERC, comuns i la CUP– el consideren un element de redistribució de riquesa necessari, els partits de tradició conservadora o liberal –sobretot Junts, Vox, el PP i Cs– en demanen rebaixes substancials o directament l'abolició, un discurs en el qual coincideixen amb organitzacions empresarials (com ara Foment del Treball i el Cercle d'Economia, que també proposen reduir-lo) i que busca seguir el camí d'altres comunitats autònomes, com Madrid, on ja està eliminat.

Les dades oficials del departament d'Economia mostren que, malgrat les apassionades discussions que genera, l'impost de successions no té un pes especialment destacat dins dels ingressos totals de la Generalitat. En total, el 2022 el Govern va recaptar 643 milions d'euros, una xifra que va pujar l'any passat fins als 732 milions. Això representa un 2,3% del total de diners ingressats el 2023 per l'administració catalana a través d'impostos, tant dels gestionats directament pel Govern com dels ingressats a través de transferències del ministeri d'Hisenda.

Una anàlisi de les dades mostra que el gruix de la recaptació prové d'un petit nombre de persones que tenen la fortuna de rebre herències de molt de valor. Així, de les 136.000 persones que van haver de pagar el tribut el 2022 a Catalunya, 2.800 persones van permetre a l'executiu català recaptar 360 milions d'euros, un 56% dels diners recollits en total. A l'altre extrem, la gran majoria dels contribuents van acabar abonant quantitats petites o directament simbòliques. Per exemple, el 74% de les liquidacions (uns 100.000 dels 136.000 contribuents) van pagar un euro o menys, i un 10% addicional entre un i mil euros.

Això es deu a la naturalesa de les herències rebudes –la majoria són els estalvis i l'habitatge dels difunts, o a vegades ni tan sols això– i, sobretot, a les exempcions i rebaixes dissenyades principalment per evitar que les famílies de classe mitjana i treballadora hagin de vendre patrimoni per pagar l'impost: quasi no es paga res si s'hereta l'habitatge habitual, i hi ha descomptes molt elevats per herències que passen a cònjuges, fills o pares. Per contra, sí que s'incrementa el percentatge a abonar per dues raons: parentius llunyans (oncles, cosins o persones que directament no tenen relació de consanguinitat, com ara amics) o per herències de patrimonis de molt de valor.

Competència entre autonomies

La cursa d'algunes comunitats autònomes governades pel PP per retallar impostos ha tornat a posar successions al centre del debat polític. L'executiu valencià va aprovar l'any passat una bonificació del 99% de l'impost, i Andalusia i Madrid fa anys que el tenen abolit a la pràctica, tot i que si es compara amb la resta d'Europa és un fet poc habitual: 20 dels 27 estats membres de la UE el mantenen. En aquest sentit la capital espanyola s'ha convertit en la destinació preferida dels defraudadors catalans del tribut: entre el 2019 i el 2023 la Generalitat va fer aflorar 537 milions d'euros no declarats dels impostos de successions i donacions, sobretot a través de canvis ficticis de domicili a Madrid.

L'última rebaixa de l'impost a Catalunya va ser el 2010, sota el Govern d'Artur Mas i amb Andreu Mas-Colell de conseller d'Economia. En un article publicat recentment al suplement Empreses d'aquest diari, Mas-Colell assegura que va tirar endavant "sense entusiasme" la rebaixa de l'impost, ja que arribava en un moment de crisi en què la Generalitat necessitava ingressos i perquè, a parer seu, és un impost que cal mantenir, ja que grava un ingrés extraordinari per a la persona que rep una herència. En anys posteriors el tribut ha rebut diverses modificacions que n'han incrementat la recaptació.

A favor o en contra de l'impost de successions? Què farien?