"Viuen per robar": com s'atura la multireincidència?

BarcelonaEn la definició estrictament policial, segons fonts dels Mossos d'Esquadra, un multireincident és una persona que acumula "diversos antecedents policials per delictes relacionats amb el patrimoni". És a dir: "Persones que viuen per robar o per furtar, que han fet del delicte el seu modus vivendi". L'exemple personificat d'aquesta definició són 526 persones que l'any passat van cometre fins a 6.169 delictes (la majoria furts i robatoris) a Barcelona. Surt a una mitjana de gairebé 12 delictes per persona. De tots ells, els cinc més actius acumulen 228 antecedents. Dit d'una altra manera, durant la seva vida han comès gairebé 50 delictes cadascun.

La gran majoria són persones joves en un país on gairebé el 35% dels delictes del 2023, segons les dades a les quals ha tingut accés l'ARA, els van cometre joves d'entre 18 i 30 anys. També la gran majoria de delictes que cometen són furts i robatoris, els tipus penals més comesos amb diferència. Els Mossos estan intentant fer front a la multireincidència amb el pla Tremall, que va començar a Barcelona i s'està estenent per tot Catalunya. Encara no hi ha una dada global de tot el país, però la de Barcelona és la més representativa: l'any passat es van detenir un 30% més de multireincidents que el 2022.

És un conflicte creixent al qual, segons fonts dels Mossos, se suma un altre element que encara genera més alarmisme a la societat: els multireincidents no cometen els delictes més greus ni els més violents, però sí els més visibles. Ho fan al mig del carrer, moltes vegades a plena llum del dia i són difícilment previsibles. Com es fa front, doncs, a la multireincidència?

Presó preventiva

Un dels elements que genera més frustració a la policia, i consegüentment a la societat, és que tot i detenir-los diverses vegades els multireincidents queden en llibertat un cop passen a disposició judicial. I els mateixos jutges apunten a la llei vigent i venen a dir que poca cosa poden fer si no es canvia. Tot és causat per un punt de la reforma de l'agost del 2022 del Codi Penal que precisament es va implementar per frenar la reincidència. Aquest article diu que el furt pot implicar penes de presó quan l'autor ja hagi comès tres robatoris i la suma del que ha sostret superi els 400 euros.

Aquesta definició, però, és difícil d'aplicar, segons fonts judicials. Primer, obliga els jutges a consultar sentències prèvies d'un detingut. Els jutges, però, només tenen a mà les sentències dictades a Catalunya i si són, per exemple, de Madrid, les han de demanar. A més, per comprovar que tot el que han sostret supera els 400 euros cal encarregar un peritatge, i aquest servei acumula vuit mesos de retard. I a tot això se suma un altre element: la llarga cua de judicis ràpids que hi ha, que entre el 2016 i el 2023 s'han duplicat a Barcelona.

Després d'una condemna és quan s'obre la porta d'una possible expulsió, una qüestió envoltada de polèmica en els últims mesos pel fet que un percentatge important dels multireincidents són persones estrangeres, tal com admeten diverses fonts policials. Això, però, no depèn dels governs ni de qui té les competències d'immigració, sinó dels jutges. Són ells els que, sempre que la pena de presó sigui superior a un any, poden dictaminar l'expulsió del condemnat o que compleixi una part de la pena al país d'origen. També existeixen les expulsions administratives, que sí que depenen del govern espanyol, però estan vinculades a persones que no tenen els papers en regla i no depenen dels delictes que hagin comès.

Quina mesura proposen per lluitar contra la multireincidència?