La victòria de sant Pancraç
Fa vint-i-cinc anys vaig cobrir informativament per última vegada una nit electoral abans de dedicar-me a la faràndula. I va ser a la seu del PSC. Aquella nit, Maragall va guanyar per vots, però Pujol li va treure la mel dels llavis pactant amb el PP.
En aquest quart de segle han canviat moltes coses en l’ecosistema socialista, des dels dirigents fins a la seu, que ha passat de les Corts al Poblenou. Però la dinàmica de les nits electorals socialistes no ha canviat. L’atenció es concentra en dos espais. Un és la planta noble on la direcció del partit i el candidat de torn segueixen l’escrutini. L’altre és una sala gran i espaiosa on els periodistes esperen pacientment la presència del candidat amb els vots ja pràcticament escrutats. Aquesta sala la comparteixen periodistes i militants que a poc a poc van arribant disposats a veure els líders de prop.
Amb el 2% escrutat, obren el càtering per als mitjans acreditats: truita de patates mode eixuta, croquetes, crestes de tonyina i uns pebrots farcits de brandada que ningú no gosa tocar. Aigües, cocacoles i cervesa sense alcohol. És el mateix càtering que tenen a la planta noble i, pel que es veu en una foto d’agència, els pebrots de brandada tampoc no tenen èxit. (Nota per a les europees: cal canviar els pebrots per alguna altra menja menys intimidant.)
Durant molta estona no passa res fins que, amb el 98% escrutat, la sala gran i espaiosa ja és plena de militants que esperen la presència d’Illa. El seu equip l’atura perquè encara parlen Pere Aragonès i Carles Puigdemont.
Illa apareix amb els acords de Que merezca la pena de Siloé. El tinc davant, eufòric, i me’l miro com qui estudia per opositar a notari. No me’n vull perdre cap detall perquè tinc la sensació que se’m gira feina.
Diu la tradició que “Per Sant Pancraç, salut i feina per al nostre braç”. Ahir era Sant Pancraç i quan es van convocar eleccions per al 12 de maig, un grup de militants socialistes, de la branca cristiana, van regalar a Salvador Illa una imatge del sant. Des de llavors, el candidat té la imatge al seu despatx. La tradició no diu res de la influència de sant Pancraç en els pactes postelectorals.
Amb el 100% escrutat, al càtering encara hi ha el 100% dels pebrots farcits de brandada.