Oriol Junqueras: "La unitat no es construirà al voltant de l’egoisme d’algú que vota contra allò que és bo per al país"

BarcelonaOriol Junqueras (Barcelona, 1969), president d'ERC, és entrevistat al plató de l'ARA a les portes que comenci la campanya electoral del 12-M.

Seria un fracàs perdre la presidència?

— Estem convençuts que guanyarem. Les enquestes ens posen davant del repte de millorar i això és el que intentarem cada dia.

Si Esquerra guanya, a qui truca primer: PSC o Junts?

— Nosaltres amb qui volem pactar és amb Catalunya.

Però amb qui se sentiria més còmode?

— Volem el pacte amb Catalunya, per això volíem uns bons pressupostos que tenien a favor sindicats, empresaris o tercer sector. Si guanyem amb majoria absoluta i a més convencem algú que en lloc de posar traves es posi al nostre costat, doncs seran benvinguts.

I qui veu a prop de compartir aquests objectius?

— Malauradament per al país, ni els uns ni els altres. Uns es neguen a reconèixer el dret de vot de la ciutadania i tornen a estar tacats per la corrupció. I els altres voten contra els pressupostos i abandonen governs en lloc d'assumir responsabilitats. Tant de bo canviïn d'actitud. 

Descarta un pacte entre ells, entre PSC i Junts?

— No, s'han passat 40 anys d'història fent veure que es barallaven mentre es repartien el país. I com que segurament la seva prioritat és el poder, tenen molta propensió a entendre's entre ells mateixos.

Està d'acord que hi ha un empat que ha paralitzat l'independentisme com va apuntar Carles Puigdemont en una entrevista a l’ARA?

— En absolut. Alguns s'han esforçat a treure els presos i suprimir el delicte de sedició i altres no hi han ajudat. Ho han qualificat de traïció. Quan ens havien d’ajudar a tirar el país endavant van preferir deixar el govern i quan van tenir l’oportunitat d'aprovar uns bons pressupostos, van decidir no votar-los.

En la mateixa entrevista apunta que es presenta per refer la unitat. Ho veu possible?

— Sí, si tothom es posa a treballar perquè quan hi hagi l'oportunitat de tenir els millors pressupostos, els vota. La unitat es construirà al voltant del que el país necessita, no de l'egoisme d'algú que vota en contra d'allò que és bo per al país. Hi ha qui treballa per guanyar-nos a nosaltres. La nostra feina és treballar perquè Catalunya guanyi.

És possible refer la unitat independentista tenint en compte les ferides que hi ha obertes dels últims anys?

— Del 2017 n'he intentat aprendre sempre moltes lliçons i cap d'elles és el rancor. No tinc ferides, parlo bé de tothom sempre. 

Quina relació té avui amb Puigdemont?

— Tinc una molt bona relació amb tothom. Conec molts dirigents de Junts i molts d'ells són amics meus. Hi parlo molt sovint.

I amb Puigdemont?

— Parlo molt sovint amb molts d'ells, en el sentit més ampli de l'expressió. El que passa és que a mi em diuen que és millor que els seus no ho sàpiguen perquè no volen. No voldria posar-ne cap en evidència.

Quan es faci efectiva l’amnistia es podrà tornar a presentar. Vol ser candidat d'ERC en unes eleccions?

— És irrellevant el que jo vulgui. Ajudaré des d'on pugui. Ho intento ara, intentant que tothom parli amb tothom i establint ponts. Jo no tinc pressa per mi. 

Fa uns anys vostè deia que un referèndum pactat era una fantasia i ara el partit el reivindica.

— Fer un referèndum no és una qüestió de temps, és una qüestió de força democràtica. Amb qui l'hem de pactar, sobretot, és amb la societat catalana. Si aquest pacte és molt sòlid, la resta de pactes possibles seran una mica més senzills. Necessitem un resultat que sigui reconegut per la comunitat internacional, i per obtenir-lo, necessitem força dins de la nostra societat.

És la lliçó més important de l'octubre del 17?

— És una lliçó. Nosaltres vam guanyar democràticament, però l'Estat va decidir utilitzar unes eines no democràtiques.

Quan observa Catalunya, què és el que més li preocupa?

— Moltes qüestions. Hi ha 440.000 infants en risc d'exclusió social, em preocupa veure com el lloguer devora els ingressos de molts treballadors. La taxa de fertilitat és de l’1,1% o 1,2%, això vol dir que si no tinguéssim altres aportacions, la població de Catalunya es dividiria per dos a cada generació. Ens hem d'ocupar d'aquestes coses que són veritablement importants.

L'Aeroport del Prat s'ha d'ampliar?

— Som partidaris de la millora de l'aeroport sense necessitat de posar cap metre més de ciment ni de formigó en cap pista, perquè la pista que volen allargar un cop allargada seria més curta que una de les pistes que hi ha ara en aquest moment. Hi ha una part dels vols de baix cost que els hauríem de retornar a Girona i a Reus i hauríem de guanyar espai per als avions que tenen un recorregut més llarg. Tots aquests que parlen de la importància d'allargar les pistes el que haurien de fer és recordar que si els avions que venen de Tòquio no aterren directament a Barcelona és perquè el govern espanyol els hi prohibeix.

El seu programa electoral parla literalment de "posar les bases per fer de Catalunya un país lliure de casinos". Això és compatible amb el Hard Rock?

— A mi el joc no m'agrada, però no soc partidari de prohibir-lo. Crec que s'ha de regular perquè prohibir-lo pot empènyer determinades activitats a un terreny d’ombres difícil de regular. En el cas del joc hi pot haver una fiscalitat prou rellevant per a aconseguir recursos que lluitin justament contra la ludopatia i contra les addiccions.

O sigui, que vingui el Hard Rock i que pagui molts impostos.

— Pas a pas. Em sembla que si hi ha de ser, està bé que tingui una fiscalitat específica que permeti obtenir recursos per compensar els mals que pot generar. Quan nosaltres vam assumir responsabilitats en el govern, ens vam trobar un projecte de sis macrocasinos i ho vam reduir a un de mitjanet. Quina creiem que és la manera d'aportar valor? Més inversió industrial. Per això hem treballat per la inversió d'ILJIN a Mont-roig del Camp, per portar Kronospan a les Terres de l'Ebre o Chery a la Zona Franca. La reindustrialització és la milor manera de garantir llocs de feina de qualitat. Aquest és el nostre model. 

Renovables. Estem a la cua, de llarg, de tot Espanya.

— Ara estem a 3.000 megawatts, que li poden semblar pocs. Estàvem a 9 megawatts, en 3 anys s’ha passat a 3.000 i estarem a final d’any a 5.000. Posi vostè el qualificatiu.