Els últims soldats de Carrizosa per intentar salvar Ciutadans
Bravo i De la Calle són el nucli fidel, mentre que hi ha algunes baixes destacades com Grau, Huguet o Soler
BarcelonaCiutadans farà una campanya de mínims per intentar sobreviure com a partit, amb actes comptats –només tres els obriran al públic– que protagonitzaran els membres d'unes llistes que porten el segell de Carlos Carrizosa. De fet, els que encapçalen la candidatura són del seu cercle de confiança. Amb totes les enquestes en contra, ells podrien ser els últims candidats de Ciutadans abans de la desaparició del partit.
El 2021 van salvar els mobles tot i perdre 30 diputats i un milió de vots pel camí (de ser el primer grup de la cambra al penúltim lloc), però des de llavors la sagnia –especialment en direcció al PP– no s'ha aturat. Ja no hi ha Albert Rivera ni Inés Arrimadas, Jordi Cañas en principi hauria de presentar-se a les europees i qui s'ha quedat és Carrizosa. Amb una militància minvant i unes enquestes gens esperançadores, el partit s'ha aferrat al que li quedava. La número 2 el 12-M serà Marina Bravo, actual portaveu adjunta al Parlament, que va ocupar el quart lloc ara fa tres anys. Aquesta saragossana de naixement ha estat diputada a la cambra catalana en tres legislatures i serà la persona que l'acompanyi en una candidatura amb perfils exclusivament de partit en els llocs destacats. Rellevarà la fins ara portaveu Anna Grau, que va deixar la vida política a la formació la setmana passada –tot i que assegura que continua afiliada.
En canvi, de caps de llista de demarcacions hi ha força moviment: només es manté el número 1 per Tarragona, Matías Alonso, mentre que cauen els de Girona i Lleida, Jean Castel i Jorge Soler, ja que van estripar el carnet del partit el 2022 per passar-se a Valents, la formació espanyolista creada sense èxit per l'exregidora barcelonina Eva Parera. Ara l'encapçalaran Héctor Amelló i Isaac Caballero, que havien estat número 2 i 15 respectivament. També hi ha la baixa sensible del número dos per Tarragona, Pere Lluís Huguet Tous, que encapçala la llista de la demarcació del PP, després que ja fitxés l'any passat pel partit d'Alberto Núñez Feijóo. Tampoc repetirà Nacho Martín Blanco com a número 3 perquè ja va ser cap de llista del PP per Barcelona en les eleccions generals i ara és diputat al Congrés. D'altra banda, l'exvicepresident segon de la mesa i actual diputat Joan Garcia també fa un pas enrere i es limita a tancar les llistes amb l'argument de deixar pas a una nova generació.
Els resistents a Barcelona
En tercera posició per Barcelona, treu el cap el consultor David Andrés, un jove del planter del partit que no havia ostentat cap càrrec, tot i que va formar part de la candidatura a les eleccions municipals de Sant Cugat del Vallès, també com a número tres, sense èxit electoral. Ho completen la fidel Noemí de la Calle, actual diputada; el regidor de Premià de Mar José María Cano, i els exregidors José Luis de la Rosa, Miguel García o Cristina de Pelegrí, a més de l'activista espanyolista Sonia Reina, sempre vinculada al partit.
Malgrat la "renovació", el fet és que després del pacte fallit amb el PP s'ha confeccionat una llista continuista, aprofitant els pocs quadres que li queden al partit. L'últim resultat electoral és de les municipals del 2023, quan només van treure 36.000 vots a tot Catalunya i l'1,1% de vots. La patacada també va ser molt forta a tot Espanya tant en les municipals com en les autonòmiques. Després van decidir no presentar-se ni a les eleccions generals del 23-J, ni a les gallegues ni tampoc a les basques, però el partit, que va néixer a Catalunya el 2006, volia provar-ho una última vegada al Parlament.
Incertesa europea
Encara queden les eleccions europees del juny, per a les quals la formació no ha anunciat els candidats, després de la dimissió com a secretari general de l'actual eurodiputat Adrián Vázquez, que ha deixat sol Jordi Cañas com a portaveu estatal sense coordinador per sobre: podria ser ell el candidat, però no s'ha concretat res. En principi, mantenen que es presentaran a les europees –van obtenir 8 eurodiputats el 2019–, tot i l'evident ambient de derrota que envolta el partit.