BarcelonaAquest dimarts a la nit, TV3 va oferir un altre debat anunciat com a decisiu. En tot cas, va ser el definitiu. L’últim abans de passar per les urnes. Ariadna Oltra va arrencar el debat amb una dinàmica d’intercanvi de preguntes entre els candidats. Un exercici interessant perquè tensa des d’un bon començament als representants polítics i anuncia el sentit de les confrontacions. El joc dels sobres a l’atzar, iniciat abans del Telenotícies, va crear expectació i semblava que havia de ser qui sap què. Al final, es limitava a sortejar la primera intervenció del debat. Ariadna Oltra va moderar amb fermesa. La tirania del cronòmetre la va obligar a haver de demanar brevetat gairebé a cada intervenció. El control del temps i el recordatori d’agilitzar les intervencions a vegades sembla incompatible amb l’esperit d’un debat d’estimular la discussió. L’ús de la realitat augmentada va facilitar la separació dels blocs temàtics i aportar dades de context, complementant el plató elegant i auster. La posada en escena, amb el ciclorama de fons, confirma la televisió pública catalana com la cadena que millor vesteix els programes especials vinculats a les eleccions. La realització, àgil, es va preocupar de mostrar no només les intervencions sinó també les reaccions a allò que es deia, reforçant amb alguns plans més tancats la intensitat d’algunes confrontacions. La novetat d’aquest debat va ser la incorporació d’un bloc de cultura i llengua, com a resultat d’una demanda del sector. Salvador Illa va reconèixer la bona feina de la consellera de Cultura d’Aragonès.
El titular
També va anunciar Núria Parlón com a consellera d’Interior i Josep Lluís Trapero com a director general de la policia. La grossa va sortir a les dotze de la nit, després de dues hores de debat. La samarreta de Carrizosa va semblar per acabar d’amortitzar el logotip del partit i té ja un aire vintage. Ciutadans va mantenir la tradició de treure cartolines de darrere el faristol i la filosofia que contra TV3 es viu millor. Garriga s’hi va afegir qualificant TV3 de “fàbrica d’odi”. En l’originalitat d’objectes exhibits també va guanyar ell. El de Vox, només començar, es va treure de la butxaca un esprai antivioladors per denunciar la inseguretat ciutadana.
Puigdemont va ser el gran absent, no només pel que fa a presència sinó també simbòlicament. Pràcticament no se’l va anomenar en tot el debat. No està clar que el debat de TV3 fos el decisiu. Això sí, va ser el quart que feien els vuit candidats en una setmana. I això també vol dir que els polítics ja semblava que estaven una mica cansats de repetir els mateixos arguments tantes vegades. L’últim debat també és víctima de la reiteració d’idees.
