Les tres preguntes clau que ha de respondre el 12-M

BarcelonaDe totes les preguntes que ha de respondre el resultat del 12-M n'hi ha tres que seran cabdals per entendre tot el que passarà a partir de l'endemà, quan comencin els contactes per formar govern.

Hi haurà majoria independentista?

En aquestes eleccions es pot perdre la majoria absoluta independentista al Parlament per primer cop des del 2015. I, si mirem enrere, seria també la primera vegada des del 1984 que no hi hauria una majoria de partits d’obediència catalana i sense relació orgànica amb cap partit espanyol al Parlament. Si això passa, s’apuntalarà el relat que la societat catalana ha decidit girar full del Procés i aparcar de forma definitiva l’agenda independentista.

Cal tenir en compte que aquesta majoria en escons –encara que només el 2021 se superés per poc el 50% dels vots– ha sigut el combustible i el gran argument a favor de la continuïtat del Procés, ni que sigui com un desideràtum. Tot i això, encara hi haurà un roc a la faixa, i és que és molt difícil que no existeixi almenys una majoria a favor del referèndum sumant els comuns. Res pel que fa al relat polític, però, tornarà a ser igual.

Entrarà l’extrema dreta independentista?

La possible entrada d’Aliança Catalana al Parlament també canviaria la fesomia d’aquesta majoria independentista, si s’acaba donant i només és possible amb la suma dels escons de Sílvia Orriols. Per primer cop des de l’inici del Procés hi hauria independentisme xenòfob, i especialment islamòfob, al Parlament, desvirtuant així en part el relat de l’independentisme com un projecte polític integrador i no identitari.

Pot passar, doncs, que la majoria independentista només sumi amb AC, de manera que seria políticament inhàbil, ja que la resta de partits ja ha dit que no hi pactaria. Es pot adduir que aquesta no operativitat ja ha sigut així la legislatura passada. I és cert. Però avui ningú dubta que, si hi hagués una majoria ERC-Junts-CUP al Parlament, es posarien d’acord per a una investidura amb una relativa facilitat després d'haver vist les orelles al llop.

Tot i això, la irrupció d’AC representaria un problema a llarg termini per a l’independentisme (seria com el Vlaams Blok a Flandes), i en especial per a Junts, que hauria d’afrontar el gran debat del centredreta europeu dels últims anys: pactar (com el PP amb Vox) o no pactar (com la CDU alemanya) amb l’extrema dreta? Amb l’eventual pèrdua de poder municipal que això podria comportar.

Tornem al bipartidisme?

En termes de sistema de partits, la gran novetat del Procés va ser el pas d’un bipartidisme CiU-PSC a un tripartidisme gràcies a la irrupció d’ERC, que va créixer cavalcant l’onada independentista (el Procés) i d’esquerres (crisi del 2008) mossegant a banda i banda. Ara mateix les enquestes dibuixen tres escenaris possibles: el manteniment per part d’ERC de l’estatus de partit gran i, per tant, la continuïtat del tripartidisme (això seria així si els tres partits es mouen, per exemple, en una forquilla d’un màxim de 10 diputats entre el primer i el tercer). Un segon escenari seria el d’un sol partit gran (PSC) i dos de mitjans (Junts-ERC) que, això sí, sumarien més que el primer (fins i tot si el PSC suma els comuns). Un tercer seria el de dos partits grans (PSC i Junts) i un de mitjà/petit (ERC). I encara n'hi hauria un quart: un partit gran (PSC), un de mitjà (Junts) i un de petit (ERC). Tot dependrà de la distància entre ells.

El tercer i el quart escenaris, d’un cert bipartidisme PSC-Junts, representarien d’alguna manera tornar a l’esquema pre-Procés, en què ERC era el partit frontissa que decantava majories. Com diu la dita, roda el món i torna al Born.

Aquestes tres preguntes són, totes elles, transcendentals per al futur polític de Catalunya. I de les respostes en dependran totes les anàlisis i previsions que es puguin fer a partir de diumenge a la nit.