La tensió per la llista cívica es trasllada a les portes de la seu de l'ANC

BarcelonaLa guerra oberta entre el sector que s'oposa a la llista cívica i la direcció de l'ANC s'ha traslladat aquest dimecres a la seu de l'entitat. Els socis contraris a presentar candidatura a les pròximes eleccions catalanes havien convocat una roda de premsa per presentar el seu manifest. Ho van fer sense demanar autorització a la direcció, que els ha impedit accedir-hi, com ja els va notificar quan van rebre la sol·licitud, que va arribar més tard de la convocatòria de premsa.

"A la sala de premsa de l'Assemblea no s'hi fan rodes de premsa que no hagi convocat directament el secretariat nacional i, més concretament, el departament de comunicació", ha exposat l'equip de premsa de l'entitat en un missatge als mitjans dues hores abans de la convocatòria. Tot i això, els crítics s'han presentat a la seu de l'entitat per evidenciar el pols que mantenen amb la direcció encapçalada per Dolors Feliu. "Els que defensem el no tenim dret de fer campanya i malauradament ho hem de fer a títol individual. Si és una entitat democràtica s'ha de poder defensar el sí i el no", ha lamentat l'exsecretari Josep Pinyol, que ha qualificat de "sectària" l'actitud de la direcció.

La roda de premsa s'ha acabat fent davant la seu del carrer Marina de Barcelona. Els crítics han denunciat que un dels actuals secretaris havia demanat l'ús d'una sala i que la normativa permet al secretariat utilitzar els espais de la seu. "La sala és per fer reunions de la sectorial per tractar temes interns", responen des de la direcció. Entre els presents, hi havia exvicepresidents, secretaris nacionals, exsecretaris nacionals, càrrecs d’assemblees de base i fundadors de l’entitat, que han presentat el manifest contrari a plantar batalla al Parlament i que ja va avançar l’ARA. El text, que insta a votar no a la consulta que es farà de l’1 al 14 de març, està subscrit per 130 membres de l’entitat. Entre els signants, quatre exvicepresidents: Carles Castellanos, Jaume Marfany, Jordi Pesarrodona i Josep Cruanyes o el cantant iexdiputat Lluís Llach.

Els opositors a la llista denuncien que l’ANC no impulsa, sinó que organitza, la candidatura i que aquest projecte és contrari a la declaració fundacional de l'Assemblea i als seus estatuts, que estableixen que l'entitat no es presentarà a les eleccions. També recorden que el full de ruta, on s’acorda promoure la llista, estableix que “no es presentarà com un element de fragmentació” i que “ha de representar la transversalitat del país”. Per tot plegat, els signants han registrat una denúncia al comitè deontològic de l’entitat per incompliment dels estatuts, de la declaració fundacional de l’Assemblea, del codi ètic i del full de ruta vigent.

La direcció rebat que és un projecte aprovat en el full de ruta i validat pel secretariat amb un 80% de suport, i que es tracta d’una agrupació d'electors, independent de l'entitat, que vol captar el vot abstencionista perquè la independència torni a ser “una prioritat per als partits que hi han renunciat".

La direcció minimitza els dirigents i les territorials que s'hi oposen

Fonts de la direcció minimitzen el manifest i subratllen que des de la seva fundació el 2012 han passat per la direcció més de 400 secretaris i que, per tant, els que han subscrit el text no representen el sentiment d'una majoria. També posen damunt la taula que són "una minoria" les territorials que s'han posicionat, de moment, en contra de la llista cívica i que en alguns casos només s'hi ha oposat la direcció i que les més de cent assemblees que té l'Assemblea arreu del país no s'han pronunciat, com consideren que haurien de fer la resta per no condicionar el vot.

En tot cas, aquestes mateixes fonts destaquen que una trentena d’assemblees territorials han demanat fer xerrades sobre la llista cívica, cosa que demostra, a parer seu, el suport a la llista. “En aquests actes no fem campanya explícita pel sí, s'explica el projecte que ha presentat el secretariat, però lògicament si es proposa és perquè es vol aprovar”. Aquest dimecres els que s'hi oposen també han volgut fet sentir la seva veu.