En què t'hauries de fixar aquest 12-M?

BarcelonaUn total de 2.695 col·legis electorals obren aquest diumenge per recollir la voluntat dels fins a 5.754.845 catalans que estan cridats a votar. Des del segon tripartit que Catalunya no esgota una legislatura, i aquest cop també ha passat el mateix: eleccions anticipades. La tendència de les enquestes és força clara: PSC guanyador, i Junts per davant d’Esquerra, que seria tercera força. Així i tot, pocs s’atreveixen a aventurar qui serà el pròxim president. El més calent és a l’aigüera: els números de cada candidatura condicionaran un escenari postelectoral que requerirà pactes. Per tant, la nit electoral ha de resoldre un munt d’incògnites que s’han anat dibuixant durant la campanya.

Sumarà l’independentisme després de l’efecte Puigdemont?

Fa més d’una dècada que l’independentisme té majoria al Parlament. Des de la Convergència i Unió que liderava Artur Mas el 2012 i que va impulsar el 9-N fins als comicis del 2021, en què Esquerra va assumir la presidència. Aquest escenari pot canviar després de les eleccions. Tres possibilitats: o mantenen la majoria com fins ara (Junts, Esquerra i la CUP), o la perden o la mantenen només amb la concurrència d’Aliança Catalana, cosa que la fa inoperativa. El factor determinant: Carles Puigdemont. Els números per a Junts no eren tan optimistes com ara fins que l’expresident va confirmar que es presentaria als comicis i que tornaria a Catalunya per al debat d’investidura amb l’amnistia teòricament ja en vigor. Ara bé, tan gran serà el creixement de Junts? O almenys serà suficient perquè l’independentisme mantingui la presidència? Calculadora i pactòmetres a la mà.

Examen al govern d'ERC

Venen mal dades les enquestes per als republicans. Després d’aconseguir recuperar la Generalitat per primera vegada des de la Segona República, la legislatura del govern Aragonès va començar amb un govern de coalició amb Junts que es va trencar poc més d’un any després que comencés a caminar. Des de llavors, les dificultats han sigut màximes, amb només 33 diputats i la caiguda dels últims pressupostos. Les eleccions són, doncs, un examen a Pere Aragonès, que opta a la reelecció. Els sondejos dibuixen càstig per al partit, però se'n desconeix la intensitat. Quan clarament sembla que seran protagonistes és a partir de l’endemà: els seus vots són els que aniran a buscar Carles Puigdemont i Salvador Illa.

L'efecte de la meditació de Sánchez

Als comicis del 2021 es parlava de l’efecte Illa. L’actual candidat a la Generalitat ho era per primera vegada després d’un canvi de cromos d’última hora: Miquel Iceta es convertia en ministre i Salvador Illa deixava el ministeri de Sanitat després de la pandèmia per donar un cop d’efecte a la campanya. Ara es parla de l'"efecte Sánchez". Sigui perquè els cinc dies de reflexió del president espanyol han donat ales al PSC o perquè el candidat s’ha fet fort aquests tres anys a l’oposició, la seva victòria la pronostiquen tots els sondejos. Ara bé, serà prou important per tenir les cartes guanyadores per ser president?

La disputa entre el PP i Vox

Un altre ull caldrà posar-lo al flanc dret espanyolista. Amb la pràcticament segura extinció de Ciutadans de l’hemicicle català i l’onada positiva del PP –també a Catalunya, on van quedar tercers en percentatge de vot en les generals del juliol passat–, la pregunta és si tenen prou força per superar l’extrema dreta de Vox. No fer-ho pot significar una pedra a la sabata del líder estatal del partit, Alberto Núñez Feijóo, i més si Illa guanya folgadament, perquè des del juliol passat planteja tots els comicis com un plebiscit sobre Sánchez i els seus pactes amb l’independentisme. El camí no ha sigut tranquil per als populars. El seu candidat, Alejandro Fernández, s’ha manifestat en contra de la direcció del partit en més d’una ocasió però, finalment i davant la convocatòria anticipada, és ell l’encarregat de reflotar un partit que, amb només tres diputats, ve de fer el seu pitjor resultat a Catalunya.

Entrarà l’extrema dreta independentista?

I d’una extrema dreta a l’altra. Aliança Catalana, la formació islamòfoba de l’alcaldessa de Ripoll, Sílvia Orriols, té números d’entrar al Parlament. Si finalment ho fa, i sobretot amb quina força, és la gran incògnita. Tot i enarborar banderes diferents de Vox, el vot fronterer entre tots dos partits pot ser més gran del que se suposaria, perquè tots dos han centrat la campanya, més que en la independència o la unitat d’Espanya, en situar la immigració i l’islam com l’ase dels cops dels seus discursos. Si obtenen representació, ERC, la CUP i Junts ja s’han negat a participar “per activa o per passiva” en cap negociació amb ells. Quin paper tindran llavors?