Sobra aigua a l'Ebre per transvasar a Barcelona?

La majoria actual del Parlament i el consens a l'Ebre s'oposen a la interconnexió

Delta de l'Ebre
Oriol Gracià
25/04/2024
3 min
Dossier Què en pensen els partits que es presenten a les eleccions? Comparem els programes Desplega
1
Pagesos: una revolta contra la competència deslleial que intenta implicar els polítics
2
Ampliar o no l'aeroport del Prat? La Ricarda i la promesa del 'hub' divideixen el debat
3
Limitar o no el preu del lloguer: l'habitatge entra en campanya
4
El padró, una obligació i un dret ple de traves
5
Prostitució, l'etern debat que ningú s'atreveix a resoldre
6
"Viuen per robar": com s'atura la multireincidència?
7
Catalunya, reina de l'autoconsum però a la cua en parcs eòlics i fotovoltaics
8
La jubilació de metges i l'envelliment amenacen amb el "col·lapse" del sistema sanitari
9
Catalunya hauria de recaptar tots els seus impostos? Què en diuen els partits?
10
Deures, sí o no?: "N'hi ha d'haver, però pocs i senzills"
11
Sobra aigua a l'Ebre per transvasar a Barcelona?
12
Què volen fer els partits amb l'impost de Successions?
13
La immersió lingüística: un model esgotat?
14
A favor o en contra dels macrofestivals?

TortosaAquesta setmana la Comunitat de Regants ha començat la soltada de les aigües a tot el marge esquerre del delta de l'Ebre, que dona el tret de sortida a la campanya de l'arròs. Els regants podran tornar a disposar del 100% de dotació de reg, després que l'any passat patissin restriccions de fins al 50% de la concessió per la sequera. Marcel·la Otamendi Escoda fa quaranta anys que cultiva arròs i mai havia patit tant per la collita com ara fa un any. "A l'inici de la campanya, la Confederació Hidrogràfica de l'Ebre (CHE) ens va deixar gairebé sense aigua. La Comunitat de Regants va reaccionar ràpidament i vam poder posar en funcionament nous sistemes de bombeig per promoure la reutilització d'aigües de manera molt quirúrgica. Amb això vam poder assegurar que no morís tot el sembrat". Perquè malgrat la sensació d'opulència hídrica que en alguns moments puguin projectar les imatges del tram final de l'Ebre, al sud de Catalunya cada cop hi ha menys aigua. I la que hi ha està salinitzada per la proximitat del mar.

Inscriu-te a la newsletter Política Una mirada a les bambolines del poder
Inscriu-t’hi

I en aquest context de manca d'aigua, el febrer passat, aprofitant una crescuda extraordinària del riu Ebre per les pluges caigudes al nord de la Península, l'Observatori Intercol·legial de l'Aigua va demanar aprofitar els cabals "sobrants" de l'Ebre concedits al Camp de Tarragona per prolongar el sistema i transvasar l'aigua fins a Barcelona. Segons aquest organisme –que integren els col·legis d'Enginyers de Camins i Industrials, d'Agrònoms i Economistes–, la solució passaria per la interconnexió de xarxes entre el Consorci d'Aigües de Tarragona (CAT) i Aigües Ter-Llobregat (ATL). "La proposta que plantegem té una complexitat molt inferior a altres obres que s'han de fer, com per exemple les dessaladores o el transport d'aigua amb vaixell. És la solució més ràpida i econòmica que se'ns acut per pal·liar els problemes d'abastiment i cobrir el 100% de l'aigua necessària per a la regió metropolitana", va explicar Xavier Minguillón, membre de la comissió d'aigua, energia i medi ambient del Col·legi d'Enginyers de Camins, Canals i Ports. "No és una dessalinitzadora o una regeneradora, que necessita complexitat tècnica [...]. Si ens creiem que estem en emergència, s'ha d'enfocar la interconnexió com una solució d'emergència", va afegir Carles Conill, president de la mateixa comissió.

La proposta va topar amb el rebuig generalitzat a les Terres de l'Ebre, on hi ha un consens polític i social ampli en contra de la interconnexió. "Volen presentar la gent de l'Ebre com a insolidaris, i irresponsablement atien un conflicte entre territoris que és inexistent. Aquí, l'únic conflicte que hi ha és d'interessos i de model de desenvolupament, entre la petita pagesia i l'agroindústria, entre els veïns de Barcelona que no poden pagar el lloguer del pis i el sector turístic i immobiliari", denuncia Josep Sabaté Ibáñez, activista de la Plataforma en Defensa de l'Ebre (PDE), entitat que va néixer fa vint-i-cinc anys per reivindicar la protecció del riu. De moment, la Generalitat també s'ha mantingut ferma en el no al transvasament.

Des d'entitats com la PDE defensen que és el moment de repensar models i solucions. "No es tracta d'abordar el problema des de la gestió de l'oferta, sinó des de la demanda. Com pot ser que a Catalunya hi hagi problemes per inundar els arrossars del Delta, mentre continuem omplint piscines per satisfer el turisme? A Catalunya consumim un 31% més d'aigua de la que tenim. I això no m'ho he inventat jo, ni la PDE. Són dades del Water Exploitation Index (WEI), l'índex oficial que fa servir l'Agència Europea del Medi Ambient per mesurar els usos hídrics", explica Sabaté.

El debat és obert i transversal, perquè afecta el medi ambient i sectors com l'agroindústria i el turisme; projectes com el Hard Rock; competicions com la Copa Amèrica, i debats sobre la gestió pública i privada de l'aigua. "En les eleccions del 12 de maig, els partits haurien de deixar molt clar quin model proposen, però en lloc d'afrontar el debat, la percepció és que en general estan més pendents de passar la temporada turística sense restriccions, de superar l'estiu com sigui. La mirada està centrada en el curt termini. I qui dia passa any empeny", conclou Sabaté.

Estan a favor del transvasament de l'Ebre?

La postura dels partits
  • PSC: en contra

    Estan en contra de la interconnexió de xarxes i defensen l’autosuficiència de les conques. La seva solució passa per la regeneració, la potabilització i la dessalació de l’aigua, i per accelerar inversions.

  • ERC: en contra

    ERC s’hi mostra en contra. La darrera legislatura el conseller d’Acció Climàtica va ser taxatiu al Parlament: “No farem transvasaments”. Defensen polítiques com la dessalinització i la regeneració.

  • Junts+: en contra

    Junts va variar de postura en les diferents mocions al Parlament que instaven a rebutjar-lo. Es van abstenir al desembre i van aprovar-ne una al febrer. Turull, però, en la precampanya, ha estat clar: “No farem transvasaments”.

  • Vox: a favor

    Vox està a favor de “tants transvasaments com siguin necessaris”, incloent-hi el de l’Ebre. De fet, aquesta postura ha estat motiu de fricció al govern de coalició dels d’ultradreta amb el PP a Aragó.

  • CUP: en contra

    La CUP està completament en contra del transvasament i de la reducció dels cabals dels rius. Assenyalen el turisme com un dels sectors agreujants de la sequera pel seu “consum il·limitat d’aigua”.

  • Comuns Sumar: en contra

    S’oposen frontalment al transvasament i han proposat prohibir per llei l’opció de fer-lo, per l’alt impacte ecològic de la mesura. Veuen que el Delta està en perill i que el transvasament seria una “sentència de mort”.

  • Cs: ambivalents

    Ciutadans, més enllà de criticar que els darrers anys no s’han executat prou mesures per pal·liar la sequera ni per protegir el delta de l’Ebre, no concreta si està a favor o en contra de la mesura.

  • PP: a favor

    El PP català no s’oposa al transvasament i són favorables a la interconnexió d’emergència amb el sistema Ter-Llobregat per fer extraccions puntuals al riu. A l’Aragó, el PP s’hi oposa.

Dossier Què en pensen els partits que es presenten a les eleccions? Comparem els programes
Vés a l’ÍNDEX
stats