BarcelonaAquestes són algunes de les claus de la jornada.
1. Victòria clara del PSC, la primera vegada en vots i escons al Parlament, que garantirà –excepte una repetició electoral que, en teoria, ningú no desitja– la presidència de Salvador Illa. És un resultat meritori, perquè fa tornar el PSC a la centralitat pocs anys després de votar amb el PP l’aplicació de l’article 155.
2. L’independentisme recula i no suma, malgrat el bon resultat de Puigdemont. Un resultat, però, insuficient per portar-lo a la presidència. Falta saber si Puigdemont deixarà la política, com ha dit en campanya, o si el convenceran per mantenir el lideratge del partit, després de l’amnistia. Si el president a l’exili ho deixa, l’ànima convergent de Junts intentarà imposar-se definitivament.
3. Desfeta incontestable d’ERC, que culmina un cicle electoral catastròfic. Aragonès queda fora de joc i Junqueras molt tocat. A part del càstig a la gestió del govern, els republicans han vist com la seva posició central s’ha convertit en un aspersor que ha centrifugat la seva base electoral. Curiosament, la seva aposta estratègica –el diàleg amb el PSOE– ha acabat reforçant els seus rivals. Seria una cruel ironia que ara PSC i Junts pactessin i deixessin ERC en la marginalitat.
4. Catalunya ha girat clarament a la dreta. S’ha acabat l’excepció. Baixen ERC, els comuns i la CUP, puja Junts, s’imposa la versió més centrada del PSC, la suma de PP i Vox arriba als 26 escons. A més, treu el nas tímidament la nova extrema dreta catalana. Alguns dels vectors ideològics de l’últim mandat (feminisme, ecologisme, benestar social) perdran força, i es parlarà molt més de creixement, seguretat i immigració.
5. Sumes possibles: l’opció d’un tripartit d’esquerres existeix. Però ERC no pot fer president Illa gratis. També sumen PSC i Junts, i no cal dir que hi ha molts sectors interessats en una majoria que salvi el Hard Rock i l’ampliació de l’aeroport. Junts també posarà un preu alt, com ERC. Però per a un independentista, què és menys arriscat? Donar la presidència a un partit del 155 o quedar fora de la governabilitat? Aragonès va parlar ahir de passar a l’oposició. ¿És sincer o pretén que sigui Junts qui pagui primer el desgast d’un dilema impossible?
6. Som una nació? En som dues? O cap? El sobiranisme no ha aconseguit trencar el seu sostre (l’abstenció hi pot tenir molt a veure). El vot explícitament xenòfob ha pujat. Els escons del PSC, el PP i Vox, contraris al referèndum, sumen majoria absoluta. El país corre el risc de perdre elements de consens, de cronificar els factors divisius. És cert que passa el mateix en molts països d’Europa, però nosaltres, sense un estat propi, necessitem amb més urgència factors de cohesió. Quins són?
7. Sempre ens quedarà Madrid: l’independentisme pot marcar-li l’agenda a Illa des del Congrés dels Diputats, on es debaten les grans qüestions, especialment la possibilitat d’un finançament singular per a Catalunya. La subsidiarietat de la política catalana, per una vegada, pot fer-li un favor al sobiranisme.
