BarcelonaDiumenge a la tarda, TV3, TVE i la Sexta s’hi van posar d’hora, amb els seus especials electorals. TV3 va fer un compte enrere èpic per donar pas als sondejos amb un videoresum de l’última legislatura. La Sexta no va trigar ni un minut i mig a anar a remolc dels resultats de les enquestes de les televisions públiques. Com és habitual, la televisió pública catalana va superar la resta de cadenes amb la seva majestuositat informativa, i això reverteix també en la profunditat d’anàlisi. Toni Cruanyes i Ariadna Oltra van fer un doblet impecable i coordinat en la conducció de l’especial electoral i la moderació de les diferents taules d’analistes. Com sempre, el plató elegant i modern i la realitat augmentada van contribuir a la posada en escena magnífica. Hi ha ambició sense enfarfegar la pantalla ni saturar mai l’espectador. Xavi Coral al Saló dels Passos Perduts va anar condensant amb destresa el mapa de resultats. La gran innovació en els grafismes va ser la incorporació dels candidats en moviment a l’hora d’oferir el número escons, gairebé com si es tractés d’hologrames o com si fossin al costat del periodista. Raquel Sans ja hi té la mà trencada, a l’hora d’interpretar pactes des del mateix hemicicle del Parlament. El color rosa fúcsia de Comuns Sumar, per cert, s’assembla massa al to de la catifa a través de la televisió.
D’altra banda, TVE també va fer un programa magnífic, amb Marta Carazo i Alejandra Herranz al plató gestionant les dades i fent connexions amb Barcelona. Xabier Fortes moderava la taula d’analistes des de davant de la Sagrada Família, en un petit hivernacle. A La Sexta, Antonio García Ferreras va mantenir-se fidel al trencadís gaudinià d’imitació i Telecinco, amb Carlos Franganillo, es va sumar a l’estil modernista per decorar el plató. Són recursos estètics que donen un cert aire provincià a la jornada. Telecinco va recrear un paisatge imaginari on un suposat finestral de la Pedrera mostrava la vista de la plaça d’Espanya.
La Sexta va intentar, en aquest especial, rebaixar la saturació esperpèntica de dades que en altres especials havia intentat encabir en pantalla. García Ferreras va mantenir el seu ímpetu habitual del minut i resultat, obsessionat per donar vivesa a la taula de discussió. També els seus crits de “¡Pastor!” per connectar amb la seu dels socialistes són ja un clàssic de la jornada.
Durant els sondejos, Cuatro també va fer un breu especial amb Roberto Arce i Marta Reyero. Més tard, però, ja van cedir el pas a First dates, que és una altra mena de pactòmetre. A Antena 3, Vicente Vallés moderava una taula de col·laboradors on vam descobrir Anna Grau, l’exdiputada de Ciutadans que ja apareixia sota la condició d’analista i amb un pin d’una rosa a la solapa. Grau va poder comentar, des de primera línia, la desaparició del seu partit.
Telecinco i Cuatro no van trigar a tornar a la programació habitual de diumenge. Supervivientes i Cuarto milenio van ser l’alternativa televisiva nocturna a la política.
TV3 va ser la primera cadena a oferir les dades dels primers escrutinis. La periodista Anna Poch comentava, a tall d’anècdota, que Salvador Illa havia posat julivert a sant Pancraç. Toni Cruanyes va ser ràpid a recordar que Jordi Pujol també s’hi va encomanar el 1980 i li va funcionar. Més tard, Antoni Bassas completava l’anècdota de Pujol i el sant. Sant Pancraç –en el dia de la seva onomàstica– hauria canviat, doncs, de partit. En el procés de recompte de vots i connexions va ser inevitable la recerca de l’anomenat Ohio català, el poble que vaticina els resultats perquè el seu escrutini coincideix amb el de tot el territori. Cruanyes, en un parell d’ocasions, va insistir en la dada: el Pacma havia aconseguit més vots que Ciutadans. A Telecinco titulaven Golpe al independentismo per, minuts després, rebaixar-ho a Retroceso al independentismo. En el subtítol feien un recordatori: Puigdemont se comprometió a ires si no gobernaba, gairebé com si es volguessin assegurar del comiat.
La Sexta va anar fent evolucionar els titulars. Del Batacazo de ERC, Comuns i la Cup al Junts sube però el independentismo se desinfla. A la taula de Ferreras s’interpretaven els resultats en clau de tancament d’etapa a Catalunya i el presentador qualificava de terremoto les xifres de l’independentisme. “¡El independentismo se ha hundido!” anunciava Ferreras.
A un quart d’onze de la nit, les televisions posaven l’atenció en la compareixença de Carlos Carrizosa. Se confirma, Ciudadanos desaparece deia el titular de La Sexta mentre el candidat anunciava que el partit es presentaria a la següent legislatura.
En la roda de compareixences, el PP va intentar contraprogramar la intervenció d’Ignacio Garriga de Vox. Carles Puigdemont també va contraprogramar la intervenció d’Aragonès per afrontar la davallada i va obligar les cadenes a partir pantalla.
Sobretot en les televisions públiques, que demostren un desplegament de recursos i una posada en escena impactant i complexa, els especials electorals han acabat demostrant fluïdesa i destresa, tant a nivell periodístic com de realització. L’agilitat en l’escrutini els ha fet, també, menys feixucs. Potser també és gràcies a sant Pancraç en un dia que sembla estar molt ocupat atenent pregàries.
