La sagnia d’Esquerra cap a Junts i el PSC

Els republicans tenen fugues cap a tots els seus principals rivals

2 min
Aragonès anuncia que abandona la primera línia política

BarcelonaDiumenge passat ERC va certificar que està en crisi. Els resultats de les eleccions municipals i generals de l'any passat van posar el partit en prealerta, però no ha sigut fins ara que la remor de fons s'ha concretat en l'anunci de retirada del president de la Generalitat, Pere Aragonès; el pas endavant del líder del partit, Oriol Junqueras, i les crítiques contra el rumb marcat per la direcció. Esquerra ha de decidir encara l'estratègia a seguir en les pròximes setmanes de negociacions, en què un bloqueig a la investidura podria comportar la repetició electoral. És un escenari que espanta la sala de màquines dels republicans, conscients que les fugues de vot que s'han anat materialitzant els últims mesos engreixen directament els resultats dels seus principals rivals.

D’on venen els vots dels partits?
Origen dels vots que ha rebut cada partit en relació amb els de les eleccions del 2021 fent servir un algoritme d'inferència ecològica

I és que són Junts i el PSC els principals receptors dels votants que marxen d'ERC. Aplicant un algoritme d'inferència ecològica a les més de 5.000 seccions censals de Catalunya, podem aproximar-nos al transvasament de vot de les passades eleccions. Gairebé 70.000 votants que van fer confiança a Pere Aragonès el 2021 han optat ara per la papereta de Carles Puigdemont, el seu rival en el flanc independentista. Però és que, a més, han anat a parar al PSC més de 40.000 vots. Aplicant altres models estadístics els números poden variar, però sempre conclouen el mateix: socialistes i juntaires són els més directament beneficiats per la davallada d'Esquerra. I en tercera posició apareix el PP: el model suggereix que Esquerra s'hi ha deixat més de 10.000 vots. Per contra, els republicans pràcticament no fan forat entre nous votants. Diumenge passat van rebre uns 10.000 vots provinents de l'abstenció i uns 8.000 dels comuns, però pràcticament cap provinent de juntaires o socialistes.

Els dos partits que més van créixer el 12-M van ser el PSC i el PP, tots dos a partir de públics diferents. Salvador Illa s'ha emportat el tros de pastís més gran entre els abstencionistes del 2021 que han deixat de ser-ho: aproximadament 175.000 han votat ara el PSC, que a més dels 40.000 vots d'ERC, també n'ha captat uns 20.000 dels comuns. En canvi, el creixement del PP no està relacionat amb l'abstenció. Alejandro Fernández ha multiplicat per cinc els seus resultats gràcies, sobretot, a haver absorbit gairebé tots els votants de Ciutadans. Més de 120.000 han votat ara el PP, que també se n'ha emportat uns 60.000 de Vox. Tant socialistes com populars són, a més, els que millor han retingut els seus propis votants, el 92% en el cas del PSC i en 97% en el del PP.

Dues maneres de créixer

Pel que fa a l'extrema dreta, que tindrà 13 diputats al Parlament entre Vox i Aliança Catalana, s'ha consolidat al Parlament gràcies a transvasaments diversos. En el cas de l'espanyolista, tot i perdre un bon gruix de votants que han tornat al PP, ha mobilitzat molts abstencionistes: 85.000, el segon partit que més n'ha captat després del PSC. Per la seva banda, la formació encapçalada per l'alcaldessa de Ripoll, Sílvia Orriols, ha penetrat bàsicament entre l'independentista desencantat, amb especial intensitat entre l'electorat de Junts.

Entre la resta de partits (ho podeu veure al gràfic que acompanya aquesta informació), la CUP perd votants amb Junts (30.000) i els comuns (15.000) i els de Jéssica Albiach sobretot amb el PSC (20.000). Per últim, ERC i la CUP són els partits que més vots perden en direcció a l'abstenció.

stats