Quins són els bastions d'Aliança Catalana?

BarcelonaAliança Catalana ha passat d'obtenir 1.800 vots a les eleccions municipals d'ara fa un any, presentant-se únicament a tres pobles, a assolir-ne 118.000 en la seva estrena al Parlament. Com s'explica aquest creixement? Quins són els bastions de l'extrema dreta independentista? Aliança Catalana es fa forta a la Catalunya interior, amb un epicentre a les terres de Lleida i a Girona, les demarcacions d'on treu els seus dos diputats. Una implantació que es pot resseguir cursant, si fa no fa, l'Eix Transversal. A la província de Barcelona, en canvi, el seu suport és menor, sobretot a l'àrea metropolitana, tot i que també està entre les primeres forces polítiques en zones d'Osona, el Berguedà o alguns municipis de la Catalunya Central.

A la zona del Prepirineu que fa frontera entre Girona i Barcelona hi ha les tres capitals de comarca on la formació d’extrema dreta desembarca amb força: un triangle que comprèn Ripoll, on és la primera força amb un 33% dels suports després que la seva líder i candidata, Sílvia Orriols, aconseguís l'alcaldia; Olot, on és tercera amb un 15,4% dels vots, només per darrere de Junts i el PSC –i davant d'ERC i la CUP–, i Berga, on se situa en quart lloc amb un 10,5%. Els resultats són similars al conjunt d’aquestes comarques.

A tota la comarca del Ripollès és segona força amb gairebé el 25% dels vots, només per darrere de Junts, i guanya en tres municipis –Ripoll, Campdevànol i les Lloses– i és subcampiona en la majoria de municipis de la comarca, com Ribes de Freses, Ogassa o Sant Joan de les Abadesses. A la Garrotxa també queda en segon lloc, per darrere de la formació de Carles Puigdemont, amb un 15% de suport, i al Berguedà és la quarta força fregant el 10% dels sufragis.

Més avall, a Vic, Aliança també s’enfila a la quarta posició, amb un 8,5% dels vots, i al conjunt d’Osona es manté en la mateixa posició però ascendint fins al 10%. El mateix percentatge del conjunt d'Osona l'assoleix a Manresa, tot i que al conjunt de la comarca no arriba al 9%. Més al nord-est, l'altre bastió d'Aliança, en terres gironines, és Figueres, on aconsegueix un 10% dels vots, com al total de l’Alt Empordà. Un percentatge similar obté a Banyoles i al Pla de l'Estany, que ha resultat determinant perquè Orriols aconsegueixi l'acta de diputada com a cap de llista per Girona.

Patacada a l'àrea metropolitana de Barcelona

“On se’ns coneix se’ns vota”, diu Oriol Ges, responsable d’organització d’Aliança, que ho contraposa amb l’àrea metropolitana de Barcelona, on ha tret menys d’un 2% a les principals ciutats. De fet, irromp al Parlament sense obtenir representació a la demarcació de Barcelona, com havien fet anteriorment Ciutadans, Solidaritat, la CUP o Vox. Els pitjors resultats els obté al Baix Llobregat, on no passa de l'1,7% dels vots, i al Barcelonès, amb l'1,9%. En aquestes comarques sí que té implantació l'extrema dreta de Vox, de caràcter espanyolista, que assoleix un 9,5% dels vots al Baix Llobregat i un 7,1% al Barcelonès.

Aliança Catalana s’imposa a Ripoll i als municipis veïns de Campdevànol i les Lloses. En aquest últim municipi, el seu alcalde, Jaume Cuní, atribueix la victòria a diferents factors: “A la proximitat amb Ripoll, on tota la gent de la comarca fa vida; al fet que no s’hagin paït encara els atemptats del 17-A, i al desengany amb el Procés”. “Aquest còctel fa que els ripollesos connectin amb una persona que veuen com ells i que trenca les costures del sistema”, afegeix l'alcalde, que subratlla que al seu poble no hi viu cap immigrant marroquí.

Sí que n’hi ha a Campdevànol, on alguns veïns asseguren, sense voler dir el seu nom, que han votat Aliança perquè estan “farts” que venguin droga a la plaça del poble. “Si la venguessin al polígon no passaria res, però aquí és visible i a la gent li molesta, encara que els que la compren siguin joves de famílies arrelades aquí”, diu l’alcalde juntaire, Oriol Lázaro, que deixa clar, però, que de “delinqüència n’hi ha poca" i que ha baixat respecte a l’any passat.

La regidora de la CUP Mariona Baraldes exposa que el suport a Aliança és pel temor que “a Ripoll els immigrants se sentin assetjats i vinguin cap aquí”. La dirigent cupaire també fa autocrítica: “L’esquerra no dona respostes a les inquietuds amb un bonisme mal entès i surten bolets com l’Orriols que dona solucions que no pot complir però que la gent vol sentir”. Al Ripollès, Esquerra ha passat del 23,5% a l’11,6% i la CUP del 9,19% al 5,18%, mentre que Junts s'ha mantingut primera força però també ha caigut en suports: del 37,98% dels vots el 2021 al 31,13% aquest any.

Algunes comarques de Lleida són l’altre baluard d’Aliança. Al Pla d’Urgell, on l’expresident del consell comarcal per CiU, Francesc Fabregat, ha format part de la llista, ha esdevingut quarta força amb un 12,2% dels suports (com a Mollerussa). La Noguera i l’Urgell són les altres dues comarques on ha rebut més suports, juntament amb la Segarra, on l'obtenció provisional de l'alcaldia de Ribera d'Ondara ha catapultat la formació en aquest municipi, on ha esdevingut segona força amb el 21% dels vots. “El nostre votant és heterogeni i prové d’altres partits o de l’abstenció”, assegura Ges.