Quin rumb ha de prendre Catalunya després del 12-M?

BarcelonaEls resultats dels comicis de fa una setmana han deixat un país sense un rumb encara definit. El guanyador dels comicis, Salvador Illa, no té encara garantits els suports, mentre que Carles Puigdemont es reivindica com a presidenciable. Qui dels dos ho aconseguirà, o és que es repetiran les eleccions? Quins han de ser els temes que el nou govern abordi amb més urgència? Els resultats certifiquen el final del Procés, o és massa aviat per assegurar-ho? Recollim la visió de diferents experts en múltiples disciplines perquè ens responguin aquestes preguntes.

Aliou Diallo, jurista, politòleg i activista social

1. Qui pot ser el pròxim president de la Generalitat i amb quin govern?

Crec que els resultats electorals i els primers pronunciaments dels partits auguren, d’entrada, un govern en minoria, sigui presidit per Illa, sigui presidit per Puigdemont. Pel que sabem fins ara, i sempre que Esquerra no es vegi temptada per una repetició electoral, Illa sembla el candidat millor situat per presidir la Generalitat. 

2. Quines prioritats ha de tenir el nou govern?

El nou govern hauria de jugar-s'ho tot a la millora de les condicions socioeconòmiques d’una ciutadania que fa massa temps que pateix vulnerabilitats cròniques: una de cada quatre persones, un de cada tres menors i un de cada dos ciutadans estrangers es troben en risc de pobresa o exclusió social; el suïcidi és la principal causa de mort entre els joves de 15 a 34 anys; les dones guanyen salarialment un 20,6% menys que els homes...

3. Estem davant d’un canvi de cicle després del 12-M?

No crec que estiguem en un canvi de cicle després del 12-M. Els resultats són el reflex d’una realitat més complexa que la que es pugui deduir de l’equilibri entre el bloc constitucionalista i l’independentista. Amb una participació molt per sota de la proporció de dos terços de l’electorat, els resultats són un reflex d’una realitat esbiaixada, i per això la clau està en la pregunta "Com hauria sigut l’equilibri entre blocs amb 5 punts percentuals més de participació, o amb 10 més (en la línia de les dades dels tres comicis nacionals de l’anterior dècada)?"

Rafael López, sociòleg i exdiputat al Parlament

1. Qui pot ser el pròxim president de la Generalitat i amb quin govern?

Veig que serà Salvador Illa o bloqueig. Decideix Esquerra, que no està ara mateix per pensar en el curt termini en una repetició electoral. Decidiran passar a l’oposició, no bloquejar la legislatura i girar full a la generació del Procés, Puigdemont inclòs.

2. Quines prioritats ha de tenir el nou govern?

Hi ha dues grans prioritats, fonamentalment, segons ho veig jo. La primera, recompondre els grans acords transversals de país i, la segona, recuperar l’estabilitat que ha afectat tant la durada de la legislatura com les polítiques públiques que s’han estat desplegant.

3. Estem davant d’un canvi de cicle després del 12-M?

Crec que estem en un canvi de cicle evident. I en aquest nou cicle tothom ha de presentar quin projecte té realment per a Catalunya. Aquest nou cicle apel·la l’independentisme, evidentment, però és un nou escenari que també afecta l’oferta i el projecte que puguin oferir el Partit Popular i el Partit Socialista als catalans.

Mar Reguant, doctora en economia

1. Qui pot ser el pròxim president de la Generalitat i amb quin govern?

Fa temps que es compten escons per fer tripartit, i sembla que els números quadren. Dit això, i donat el daltabaix electoral d’ERC i l’allunyament de posicions entre els possibles membres d'aquest govern, caldrà veure com es reajusten les forces. Veig difícil un govern de forces “catalanes” perquè no hi ha majoria i la paella pel mànec no la tindríem a Catalunya. 

2. Quines prioritats ha de tenir el nou govern?

La prioritat hauria de ser la gestió de la crisi climàtica, amb la sequera, la transició energètica i l’adaptació de sectors afectats per les elevades temperatures (com ara l’agrícola-forestal i el turisme). També la reconversió del teixit industrial i la millora dels serveis socials i béns públics (transport públic, educació i sanitat), amb una dotació de recursos adequada i reforçada.

3. Estem davant d’un canvi de cicle després del 12-M?

Veig encara més divisió. Els partits espanyolistes, incloent-hi el PSC, cada vegada presenten posicions més allunyades, es perden veus de consens i s’incorporen molts vots de tradició franquista. El canvi de cicle seria que la resta de l’Estat fos realment generós, corregint el dèficit fiscal, invertint en les infraestructures que fallen i deixant de fer-nos servir de cap de turc en política estatal.

Ferran Requejo, filòsof i catedràtic de ciències polítiques

1. Qui pot ser el pròxim president de la Generalitat i amb quin govern?

Cap candidat ha obtingut una majoria absoluta d’escons, ni s’hi ha aproximat. Només hi ha dos candidats possibles: Salvador Illa i Carles Puigdemont. El primer compta amb el suport previsible dels comuns, entrin o no al Govern, i el segon d’entrada només compta amb els seus vots, a l’espera d’ERC i la CUP. Per tant, cap candidat serà escollit en primera votació, i en la segona Illa hauria de comptar amb l’abstenció d’ERC i el PP, però necessita la d’algun altre grup. Puigdemont hauria de comptar amb l’abstenció del PSC, cosa improbable. L’alternativa: repetició electoral. 

2. Quines prioritats ha de tenir el nou govern?

Els reptes són molts, tant nacionalment com políticament, socioeconòmica, lingüísticament i culturalment. Presumiblement no serà un govern parlamentàriament fort. Tanmateix, cal tenir present alhora els escenaris espanyol i de la UE. Cal revertir els dèficits de finançament i d’infraestructures, reduir la pobresa i les desigualtats, reforçar l’estat de benestar (sanitat, educació i serveis socials), així com abordar de manera seriosa i sense subterfugis el tema de la immigració. També aconseguir un reconeixement nacional efectiu, col·laborar a revertir lleis estatals (“mordassa”, reforma laboral), reformar l’obsolet poder judicial espanyol i promocionar la llengua catalana en els diversos contextos nacionals i internacionals. 

3. Estem davant d’un canvi de cicle després del 12-M?

Massa d’hora per saber-ho. Tenim una situació d’impàs. Les eleccions reflecteixen més un cert fracàs dels partits independentistes que un fracàs de l’independentisme. L’abstenció ha sigut molt alta, en bona part d'independentistes decebuts per l’enfrontament, força infantil, dels dos principals partits. Com que des del govern estatal no s’ofereix cap alternativa per resoldre el problema de fons entre Catalunya i l’Estat, que és de caràcter nacional, si els partits independentistes actuen conjuntament a escala estatal i de la UE, es podria tornar a una majoria institucional independentista, ja que els principals problemes del país romanen i segurament romandran irresolts.

Joan Subirats, exministre d’Universitats

1. Qui pot ser el pròxim president de la Generalitat i amb quin govern?

Tot apunta que el proper president serà Salvador Illa, tot i que haurem d’esperar a finals de juny per tenir més elements sobre la composició del govern. Hi ha moltes variables en joc i no crec que es decideixi en les properes setmanes. Només els partits conservadors estan interessats a repetir eleccions. 

2. Quines prioritats ha de tenir el nou govern?

Travessem un canvi d’època que afecta tothom però de manera més punyent els més vulnerables. Tot plegat genera molta incertesa. En moments com aquests la por no és bona consellera. Cal reforçar l’acció de govern i donar més seguretat pel que fa a les condicions de vida. Començant pels temes més vinculats a l’habitatge, els sous i les condicions de treball i tot el que afecta els infants, els joves i els temes sociosanitaris. 

3. Estem davant d’un canvi de cicle després del 12-M?

Seria bo que així sigui i els resultats electorals ho indiquen. No podem seguir situant en primer pla els temes identitaris per importants que siguin, que ho són. Però les prioritats ara tenen a veure amb les condicions de vida de la gent en un escenari complex i ple d’incerteses. Això no vol dir que s’hagin resolt els temes de manca de reconeixement de la realitat nacional de Catalunya, però estem avançant en tancar les ferides repressives i això pot permetre encarar millor els temes pendents.

Vicenç Villatoro, escriptor, periodista i exdiputat al Parlament

1. Qui pot ser el pròxim president de la Generalitat i amb quin govern?

Més aviat em sembla que haurem d’anar a noves eleccions. No ja per fer govern. Simplement per passar qualsevol votació d’investidura, caldrien majories (per l’activa dels vots o la passiva de les abstencions) de molt mal pair. La investidura d’Illa amb majoria unionista exigiria que li donessin i acceptés el suport del PP i de Vox. La d’Illa amb tripartit d’esquerres necessita la immolació gratuïta d’ERC. La d’Illa amb Junts (la més surrealista de totes) passaria per l’harakiri de Puigdemont. I la investidura de Puigdemont –sol o sumat a ERC– és impossible sense la resignació de Sánchez. No me’n quadra cap.

2. Quines prioritats ha de tenir el nou govern?

Les prioritats del país ja fa temps que duren: enfortir l’ensenyament, comptar amb les infraestructures necessàries, evitar el dèficit fiscal, defensar la llengua... Com que crec que anirem a repetició electoral i que el que s’intentarà és que no es repeteixin els resultats que porten al bloqueig, la prioritat dels que han perdut serà aprofitar aquest temps per allunyar-se de les polítiques que els han fet perdre, i la dels que no han guanyat prou, aconseguir ampliar els seus suports. Cal constatar que els partits independentistes, sense deixar de ser el que són, tenen millors resultats quan arriben a unes eleccions oferint una entesa que anunciant una confrontació entre ells. I això hauria de ser determinant a l’hora de gestionar els (mals) resultats del 12 de maig. 

3. Estem davant d’un canvi de cicle després del 12-M?

Depèn de com es miri. Crec que els resultats del 12 de maig poden ser els últims d’un cicle d’uns quants anys de desinflament i resignació progressius. Llavors, els resultats de les pròximes podrien ser l’inici d’un cicle nou d’esperança i més vitalitat. Però per això caldria corregir rumbs i errors.

Eugènia Bieto, exdirectora d’Esade

1. Qui pot ser el pròxim president de la Generalitat i amb quin govern?

El pròxim president segurament serà Salvador Illa. Penso que és el moment que els partits tinguin generositat i visió de país per posar-lo per davant de les seves formacions, per deixar enrere el curtterminisme i estar sempre pensant en les properes eleccions. Tinc clar que cal un pas endavant que implicarà pactes, negociacions i concessions a un costat i a l’altre. Quins partits hi estan disposats? Això no ho tinc tan clar. M’agradaria que passés com a Borgen: en lloc de poder fer un pacte de govern en solitari, governar amb generositat i sentit d’estat.

2. Quines prioritats ha de tenir el nou govern?

La prioritat ha de ser que Catalunya recuperi el lideratge que històricament ha tingut sempre. Tres grans prioritats: educació, sanitat i economia. L’informe PISA va significar una gran decepció i tristesa. L’educació a Catalunya donava bons resultats, i veiem que ara no tant. A la sanitat falten recursos i inversió, una aposta decidida. I, finalment, cal crear un marc prou atractiu perquè es vegi Catalunya com un lloc on invertir i que s’hi instal·lin i creïn empreses d’alt valor afegit, que valgui la pena apostar pel país. 

3. Estem davant d’un canvi de cicle després del 12-M?

Així ho veig, l’escenari és de canvi de cicle. Els ciutadans en aquestes eleccions han enviat un missatge en un sentit: “Us heu de centrar en les qüestions que més ens preocupen: habitatge, feina, tenir un país que brilli, que sigui un exemple…”. I llegeixo el resultat en aquest sentit, amb ganes d’un canvi de cicle i de fer veure que és un moment molt important per al país.

Eduard Voltas, periodista i editor

1. Qui pot ser el pròxim president de la Generalitat i amb quin govern?

Veurem moltes coses i probablement girs de guió d’ultimíssima hora. És molt difícil de pronosticar, però aquí hem vingut a jugar: Illa president amb un govern de coalició PSC-Junts, previ pas al costat de Carles Puigdemont. Entre estar a l’oposició sense Puigdemont i al govern sense Puigdemont, crec que Junts triarà la segona opció. I estic convençut que la sociovergència és la fórmula preferida per Illa i per Sánchez. 

2. Quines prioritats ha de tenir el nou govern?

Les que al meu entendre hauria de tenir dubto molt que les tingui, perquè la relació de forces és la que és. Decreixement turístic i aposta forta per la indústria d’alt valor afegit, regulació dura del mercat de l’habitatge, acceleració de la transició energètica, gran esforç nacional per la llengua catalana, reducció dràstica del dèficit fiscal i resolució del conflicte polític a través d’un referèndum sobre la independència acordat amb l’Estat. 

3. Estem davant d’un canvi de cicle després del 12-M?

Crec que l’independentisme està, finalment, a l’inici de la gran catarsi massa temps ajornada. Una crisi que hauria d’acabar amb la jubilació de tots els lideratges del 2017 i la reformulació d’un projecte polític creïble que pugui treure de l’abstenció el gairebé milió de vots perduts. Fins que aquesta catarsi no s’hagi completat, el PSC serà el partit central de Catalunya.

Berta Barbet, doctora en ciències polítiques

1. Qui pot ser el pròxim president de la Generalitat i amb quin govern?

L’única persona a qui veig amb opcions reals de ser-ho és Salvador Illa, malgrat que no sé si realment ho serà. El més probable és una abstenció d’Esquerra, però no descarto alguna operació amb el PP, tot i que ho veig complicat. En tot cas, no em sembla que ERC hagi d'entrar al govern, ni que Illa hagi de posar problemes al fet que els comuns hi entrin. Repetició electoral? No ho crec, els partits que han de prendre les decisions tenen pocs incentius per forçar-la. 

2. Quines prioritats ha de tenir el nou govern?

Cal posar de nou la política al centre. El govern sortint ho ha intentat fer, però s’ha d’intentar posar el focus en la gestió dels serveis: educació, sanitat, transport… I, més enllà d’això, cal buscar una articulació política al conflicte territorial. Veig difícil solucionar-lo, però cal dibuixar noves rutes per fer-ho. Les propostes que s’han explorat no han sigut possibles. No tinc clar quina ha de ser la proposta, però en cal una de nova, perquè les que hi ha hagut no han funcionat.

3. Estem davant d’un canvi de cicle després del 12-M?

Podria ser, però encara no podem estar segurs que els canvis observats hagin vingut per quedar-se. Sí que hi ha elements que, en cas de confirmar-se, implicarien un nou cicle, com la desmobilització de l’independentisme, o l’existència d’un traspàs de vots d’Esquerra al PSC i la pèrdua de la majoria independentista al Parlament. Si aquestes tendències es mantenen en eleccions successives, llavors sí, podrem parlar d’un canvi de cicle.

Germà Bel, economista i exdiputat al Parlament

1. Qui pot ser el pròxim president de la Generalitat i amb quin govern?

Amb l’escenari postelectoral i la informació públicament disponible cinc dies després de les eleccions, tot indica que Salvador Illa serà investit president de la Generalitat. Si això es confirma (després de les eleccions europees), dono per descomptat que hi seran els comuns, a més de, òbviament, el PSC. No sabem del cert si hi haurà més partits formant part de govern fins passades les eleccions europees.

2. Quines prioritats ha de tenir el nou govern?

El proper govern ha de tenir les prioritats que porten els programes electorals dels grups que el formen, amb ponderació superior del majoritari, com és lògic. És el natural, i això és independent del que puguin pensar les persones que no hagin votat els partits que formen el govern.

 3. Estem davant d’un canvi de cicle després del 12-M?

Els resultats del 12-M tanquen una fase del procés oberta el 30 de gener del 2018, amb la no investidura del president Puigdemont i, encara més, amb la decisió subsegüent de Junts i Esquerra de no repetir eleccions, escudant-se en la idea d’un govern efectiu. Fins aleshores, la repressió de les institucions espanyoles, especialment l’exili i la presó, havien impedit un tancament normal de la fase prèvia, marcada pel referèndum de l’1 d’Octubre i les giragonses durant aquell mes, fins a la desinflada final. Ara, no s’acabarà la pretensió activa de la independència perquè no han desaparegut les circumstàncies que la van impulsar, que són estructurals. Caldrà veure quines noves o renovades estratègies proposen els actors més rellevants en el camp proindependència.