Quin és el partit amb més dones en posicions de sortida? I el que té els candidats més joves?

Quins partits presenten la llista amb una mitjana d'edat més jove? Quines comarques tenen més representació? Qui presenta més llicenciats en dret? Aquesta radiografia es basa en les dades dels 25 candidats principals: els 10 primers de Barcelona i els 5 primers per Girona, Lleida i Tarragona.

Quines llistes tenen més paritat de gènere?

La llei del règim electoral obliga que hi hagi un mínim del 40% de representació dels dos gèneres a les llistes electorals. En el cas dels 25 candidats principals, veiem que la majoria de partits aposten per una paritat absoluta o gairebé absoluta. Però hi ha tres partits on hi ha petites diferències. En el cas d’ERC hi ha una lleugera majoria de dones (56%), mentre que en el cas del PP i Ciutadans estan en minoria (40%).

Quins grups d’edat predominen?

Pel que fa a l’aposta per candidats joves (de menys de 40 anys), hi ha bastantes diferències entre les llistes. Els partits on la presència és més gran són la CUP (44%) i Vox (36%). De fet, Vox és el partit on la presència dels més joves, els que estan entre els 20 i els 30 anys, és més elevada (28%).

Junts és el partit que té més presència de persones de més de 50 anys (56%). A l’extrem oposat hi ha la CUP, on només un 8% dels 25 candidats principals tenen més de 50 anys. A més, la CUP és l’únic partit sense representació de més grans de 60 anys entre aquests 25 candidats. Ciutadans és l’únic equip amb persones de més de 70 anys.

Què han estudiat o de què treballen els candidats?

En gairebé totes les llistes, els estudis o l'àmbit laboral que predomina entre els 25 candidats principals és el dret, arribant al 36% en el cas del PP. L’únic partit on hi ha uns estudis o un àmbit laboral que predominen per sobre del dret és Ciutadans, on la gestió empresarial és majoritària, tot i que el dret es troba en segona posició.

Quant als altres estudis o àmbits laborals que tenen una presència important entre els 25 candidats principals hi ha certes diferències entre els partits. Pel que fa a la gestió empresarial, més enllà de Ciutadans, és un àmbit important a Vox, el PSC, Junts, el PP i Comuns Sumar. Un altre àmbit que té bastanta força són les ciències socials, especialment a la CUP, Junts i el PP. L’àmbit de la salut destaca en el si de Vox. De fet, el seu candidat a president de la Generalitat, Ignacio Garriga, és odontòleg. A Comuns Sumar, per altra banda, hi ha una forta presència de persones amb estudis o que es dediquen a àmbits més tècnics, com ara l’arquitectura i l’enginyeria. A ERC destaquen l’àmbit de les humanitats i de les ciències polítiques.

Posant el focus precisament en els estudiants de ciències polítiques, en totes les llistes representen entre el 8% i el 16%. Bé, en totes menys en una: Vox no té cap estudiant de ciències polítiques entre els 25 candidats principals.

Quin grau de renovació hi ha a les llistes?

Cada partit té una estratègia pel que fa a la permanència o renovació dels noms propis respecte a les llistes de les últimes eleccions al Parlament, l’any 2021. Els partits que aposten per una renovació més gran són el PP, amb un 68% de persones noves, i la CUP, amb un 64%.

A l’altra banda, els partits menys renovats són el PSC, amb tan sols un 36% de nous candidats, i Junts, amb un 40%.

D’on venen els candidats?

En totes les llistes, els 25 candidats principals són nascuts majoritàriament al Barcelonès. El partit on aquesta xifra és més alta és Comuns Sumar, on arriba al 40%. A l’altre extrem, els partits més descentralitzats en aquest sentit són Junts, la CUP i Vox, que només té un 16% de candidats nascuts al Barcelonès.

Pel que fa als nascuts en algun altre lloc de l’Estat, n’hi ha una representació important sobretot a Ciutadans (20%) i Vox (16%). Els partits amb presència de persones nascudes fora d’Espanya entre els 25 candidats principals, en tots els casos amb un únic membre, són ERC (Marroc), Junts (Etiòpia), Comuns Sumar (Uruguai), Vox (Romania) i el PP (Bolívia). El PSC, el PP i la CUP no en tenen cap.