Alejandro Fernández: "Aquí qualsevol planteta impedeix fer un projecte, mentre que a Madrid van per feina"

BarcelonaEl candidat del PP, Alejandro Fernández (Tarragona, 1976), visita l’ARA a punt d'arribar a l’equador de la campanya, després de la decisió del president espanyol de continuar. 

Vostè s’ha cregut Pedro Sánchez?

— És evident que no. El que ha dit és que els jutges no poden investigar-lo a ell ni a la seva família. Si ho fan, és fachosfera. És molt populista sentimentalitzar el debat barrejant vida personal amb interès general. 

Però no creu que cal rebaixar aquesta crispació política de Madrid?

— Jo dic que el Procés s’ha traslladat a la política espanyola. Aquí vam patir una alta tensió en el debat públic que ara s’està manifestant en la política espanyola.  

S’ha d’actuar contra les fake news? Aquí les han patit polítics independentistes com Xavier Trias o Artur Mas.

— El Codi Penal ja té figures com el delicte d'injúries. Ara bé, no em convenç la proposta de Sánchez de censura prèvia.

L’afer Sánchez complica l’eventual suport del PP a Salvador Illa?

— Sempre he dit que Illa tindria una oportunitat de trencar amb Pere Aragonès i amb Carles Puigdemont, però, sobretot, amb Pedro Sánchez. La política que diu defensar Illa i la que practica Sánchez són oposades. Però, al final, Illa acaba sent un majordom de Sánchez, sense discrepar en res. Soc molt més rebel jo respecte a Madrid que no pas ell.

Illa ha dit que no negociarà amb vostès. Li sap greu?

— És previsible, perquè Illa és presoner de Puigdemont i de Sánchez. 

Però el PP va donar suport a Jaume Collboni a Barcelona.

— Era un escenari anterior a l’amnistia i a la reedició del govern d’Espanya de Sánchez. No té res a veure.

Descarta que els seus vots puguin ajudar a fer president Illa?

— Ho ha descartat Illa, i en conseqüència no hi ha més debat.

El seu programa està més a prop de Vox que del PSC?

— Nosaltres som un partit de centredreta i liberal. Vox s’autodefiniran ells. Som el Partit Popular Europeu (PPE), que neix de la fusió liberal, conservadora i democristiana. 

Però al PPE hi ha un debat sobre la relació amb l’extrema dreta.

— El que no pot fer el PP és renunciar a governar eternament perquè l’esquerra li digui amb qui ha de pactar i amb qui no. No som tan rucs.

Per tant, defensa pactar amb Vox?

— Jo el que defenso és... li poso tres exemples: Ayuso, Almeida i Juanma Moreno van governar amb el suport de Vox l’anterior legislatura i avui tenen majories absolutes. 

Feijóo va dubtar abans de confirmar-lo com a candidat. És el catalanista moderat a l’estil de Josep Piqué que sembla que volia?

— Tinc un gran respecte i admiració per Josep Piqué, com la tinc per Alejo Vidal-Quadras. Són diferents, però tots dos liberals brillants. Vidal-Quadras va encertar en la idea que Catalunya necessitava una alternativa al nacionalisme. El projecte que inicia i que queda trencat el 1996 es va demostrar, amb Ciutadans, que podia ser majoritari. 

Li ha tret del cap a Feijóo el somni d’entendre’s amb el món de Junts i l’antiga Convergència (CDC)?

— De CDC no en queda res. Els seus hereus, el PDECat, han hagut d’abaixar la persiana. Junts no té res a veure amb l’antiga CDC, s’assembla molt més a moviments nacionalpopulistes com la Lliga Nord d'Umberto Bossi a Itàlia que no pas als partits regionalistes que abans donaven suport als governs espanyols.

El PP té un model únic d’escola en territoris amb llengües cooficials? 

— No hi ha un model únic, però sí una coincidència. A tot arreu s’aplica o llibertat d’elecció o conjunció. Jo estic a favor de la conjunció que tendeixi a un model trilingüe flexible.

Però l’ús del català recula. 

— Efectivament. Potser hauran de reflexionar si la immersió, les multes i la coacció són el millor sistema. No té cap responsabilitat qui governa?

Li preocupa el retrocés del català?

— Soc conscient que una persona que no té el català com a llengua materna, com és el meu cas, hi té una aproximació sentimental diferent. Però el català és també la meva llengua i me l’estimo, forma part de mi.

Parlem d’economia. Creu que així com a la resta d’Espanya l’elit empresarial és més pròxima al PP que al PSOE, a Catalunya és diferent?

— Sí, és evident que és així i crec que el resultat és bastant decebedor. Entenc que el diner és poruc i això provoca que la manera de fer del PSC, que consisteix en l’ambigüitat constant, pot provocar certa serenor. És una visió errònia. Ha provocat que la cultura del "no a tot" s’hagi imposat.

Així, creu que és un error que els empresaris donin suport al PSC? 

— Evidentment, crec que sí. També és cert que molts no li donen suport, però no es pot negar una evidència, i és la percepció que hi ha una aproximació més intensa cap al PSC, que abans era cap a CDC. 

L’ha sorprès la resistència de l’economia catalana després del 2017?

— Els mals governs no destrossen una societat d'un dia per l’altre. La meva teoria és que si aturem el Procés definitivament, Catalunya pot recuperar lideratge. Si no, s’aprofundirà la decadència, que ha causat la marxa de 9.000 empreses de Catalunya. 

Però l’economia catalana creix per sobre de la mitjana espanyola.

— Catalunya continua sent una societat desenvolupada, no passes en una dècada de ser una de les regions més riques d’Europa a ser una societat destruïda. El que has de mirar és per què érem els primers en PIB i ja no ho som. 

Creu que la concentració de poder econòmic a Madrid pot ser perjudicial per a la resta de l’Estat?

— Em preocupa que aquí no fem els deures. S’ha fet una inversió a Barajas, però la mateixa o més gran a l’aeroport del Prat no es vol. Aquí es diu que no a qualsevol inversió.

Madrid fa 50 anys representava el 14% del PIB d’Espanya i ara està en el 19,3%. Però no ha crescut a costa de Catalunya, que s'ha mantingut en el 19%, sinó d'altres territoris.

— M’està insinuant que Catalunya estava millor amb Franco que ara?

No, dic que en els darrers 50 anys hi ha hagut una concentració de poder econòmic a Madrid, s'ha construït una gran metròpoli que aspira activitat econòmica de la resta de l’Estat. Li sembla positiu?

— No. És més, el que m’agradaria és que Catalunya recuperés el lideratge. Ara bé, si continuem governats pel perroflautisme contemplatiu, Madrid cada vegada serà més potent i Catalunya més pobra. A Madrid van per feina, mentre que aquí qualsevol planteta ja impedeix fer un projecte.

Està fent una caricatura de la defensa del medi ambient.

— Oi que la C-32 també passa per paratges naturals? Amb els governants actuals, la C-32 no s’hauria fet. I l’AP-7 i Port Aventura tampoc. El fanatisme ecològic està destruint Catalunya.